Lideratge participatiu vs lideratge autoritari

Posats a enfrontar les dues bandes d'aquesta dicotomia essencial de la direcció d'equips, qui en sortiria guanyador? La resposta és clara: depèn.
I de què depèn? Doncs de múltiples factors, així que afrontarem aquest anàlisi des d'una perspectiva més constructiva. Quins són els pros i els contres de cadascun dels dos estils extrems?

Comencem pel lideratge participatiu. L'Alfonso López Caballero, en el seu llibre "Cómo dirgir grupos con eficacia" (Ed. CCS) ho explica molt millor del que jo podria:

Avantatges (segons l’anàlisi de Maier)

• Suma de coneixements i informació. Els resultats del grup superen sempre la mitjana dels integrants i, sovint, als de l’individu més eficaç.
• Una gama més variada d’enfocaments.
• Millor comprensió de la decisió doncs la discussió prèvia a la decisió atorga a tots els participants els coneixements sobre els pros i contres.
• Major acceptació de la decisió final. Tots els participants es senten més motivats a acceptar una decisió que s’ha produït en consens. També aquells que no formen part de l’equip de decisió tendeixen a acceptar-la millor en pensar que no hi ha hagut tants prejudicis personals.

Desavantatges (segons l’anàlisi de Maier)

• Lentitud i cost. Tot i que de vegades la lentitud pot facilitar la reflexió i ampliar les perspectives i les alternatives, molts cops les preses de decisió s’allarguen més enllà de l’estricament necessari llastrades per discussions personals, enfrontaments dialèctics i/o simples qüestions interpersonals com el bon humor o els exemples personals.
• Efecte anivellador o la paradoxa d’Abilene. Degut a diversos aspectes socioculturals, un grup de persones pot acabar prenent una decisió que no satisfà ningú tot i que tothom li dona suport. Ja sigui per voler quedar bé, per evitar enfrontaments, per pensar què és el que els demés preferiran i intentar proposar-ho abans que ells, un individu pot proposar i votar a favor d’una decisió que no comparteix.
• Radicalització. En contrast amb l’anterior, de vegades les discussions no fan més que radicalitzar les posicions inicials amb les que cada individu acudia a la reunió. D’aquí que la decisió final del grup sigui més extrema (arriscada o conservadora) del que en realitat la situació probablement requeria.
• Dominació individual. En tota reunió sorgeix un individu que pren el rol de líder dominant que influeix decisivament, de vegades per afinitat i de vegades per pressió hostil, en la elecció d’una solució. El paper que juga el veritable líder jeràrquic del grup és decisiu per tal d’aturar aquest excés d’influència que pot deixar als demés sense veu ni vot.
• Força persuasiva. Està demostrat que la continuada defensa d’una posició favorable a alguna qüestió acaba triomfant en la majoria d’ocasions davant d’una continuada defensa de la posició contraria. Això succeeix, i aquí està el problema, amb independència de la qualitat objectiva de la qüestió.
• Polarització. Es pot produir un efecte de generació de bàndols que gestats per una primera discussió, acabin fent-se costat sense importar el subjecte només per sortir reforçat de la reunió.
• Responsabilitat dividida. Les accions que son responsabilitat de molts no son responsabilitat de ningú, a la hora de la veritat. Les responsabilitats es dilueixen en les preses de decisió conjuntes podent escoltar-se excuses com “perquè haig de preocupar-me per això si jo no vaig votar-hi a favor” o bé “Ho veus!, ja us ho deia jo que aquesta no era una bona solució!”.
• Negativisme. L’individu A proposa una idea que es contestada per l’individu B amb un no més o menys taxant. És ben probable que en una estona, quan l’individu B proposi una idea, el primer en demostrar-li el seu desacord sigui l’individu A. Aquest és un principi bàsic de les relacions humanes, la llei de la reciprocitat.

És a dir, que tot i que a molts de nosaltres el lideratge participatiu ens pugui semblar, a priori, més interessant, cal sempre tenir en compte el seu costat fosc, aquell que amaga tota aquesta llarga llista de possibles inconvenients.


Però, i l'estil de direcció Autoritari? Contràriament al que li succeeix a l'estil Participatiu, aquest té força mala premsa. Sovint es confon el lideratge autoritari amb el despotisme i la mala educació. No hi té res a veure, més enllà de que la història ha volgut que molts/es dirigents amb perfil autoritari han aprofitat per abusar-ne i fer-ne un mal ús. Però cal deixar ben clar que es pot dur a terme un lideratge autoritari, ferm, sòlid, sense caure en aquests extrems. És veritat però, i cal deixar-ho clar, que hi ha una sèrie d'inconvenients, també en aquest estil, que cal esmentar:

• Rebuig solidari: al haver estat implantada una decisió d'una sola persona sobre una majoria, aquesta última tendeix a unir-se,a fer pinya, per fer-se costat i criticar-la.
• No implicació: pel mateix motiu, aquesta decisió presa unilateralment no implica a la gent que la rep, generant un cert distanciament entre les persones i les tasques a complir.
• Pobresa: per descomptat, una decisió sobre un tema complex presa per una sola persona no ha gaudit d'una maduració amb diferents punts de vista i opinions.
• Incomprensió: Igualment, les persones que reben l'ordre o decisió i l'han d'acatar, molts cops no entenen el seu motiu, convertint-los en autòmats que faran la feina encomanada però, un altre cop, sense implicació.
• No acceptació: Finalment, també pot produir-se fàcilment un rebuig radical, que faci que no s'accepti la decisió presa.

Però, a l'altre plat de la balança, l'estil Autoritari també té fortaleses que es poden aprofitar en determinades ocasions. Per exemple:

• Acceptació cega: si el prestigi de qui pren la decisió és elevat, si el seu equip l'accepta com el/la líder que és, no tindrà cap problema en acceptar la seva decisió sense qüestionar-se-la, sabent a la perfecció i sense haver de dubtar-ne que aquesta és la millor per a tothom.
• Simplificació: Davant la complexitat d'un problema, la intercessió de qui lidera l'equip per donar una decisió clara i directa esvaeix les pors les inseguretats i els dubtes que es podrien haver generat.
• Els desmotivats treballen: Si hi ha membres de l'equip desmotivats, un lideratge Participatiu en el que se'ls hi demanés implicació no els faria reaccionar. El lideratge Autoritari, en canvi, exercit amb decisió ofereix una sortida fàcil per a aquest perfil de membre d'equip que busca que li aplanin el camí.
• Rapidesa: No hi ha debat, no hi ha discussions i, per tant, la velocitat en la que avancen els projectes és molt major.
• Responsabilitat clara: En els equips que funcionen sota un lideratge autoritari, no hi ha mai cap dubte sobre la responsabilitat de les decisions preses, evitant així els múltiples conflictes que se'n podrien derivar.

En definitiva, com queda clar, no hi ha un estil millor que l'altre, sinó que és en funció de cada projecte i situació que caldrà decidir quin és el més adequat. Fonamentalment i basant-me en la meva experiència, us diré que els tres factors que barallo habitualment per decidir-ho són:

• El tipus de projecte: un projecte d'acció humanitària per rescatar els ferits per un terratrèmol necessiten de la velocitat d'acció, contundència i fermesa d'un lideratge Autoritari, mentre que un projecte per resoldre una baixada de la motivació en una organització mereix la riquesa d'anàlisi i creativitat del lideratge Participatiu.
• L'equip de projecte: hi ha persones que, en un moment determinat, en participar en el projecte que nosaltres liderem no es senten ben tractats per la organització en qüestió. Si els proposéssim un lideratge participatiu en el que els demanéssim sovint la seva opinió i implicació ens podrien dir allò de "a mi no em paguen per això" (i probablement tinguessin raó). En canvi un grup de persones amb ganes d'implicar-se, de sentir-se part del projecte, amb ganes de progressar i amb força ambició se sentiran menyspreats i desaprofitats amb un lideratge Autoritari però molt recompensats amb un de Participatiu.
• Les meves habilitats directives: Hi ha gent que no es sent massa còmode en l'àrea més extrema de l'espectre que ja toca al lideratge Autoritari, els costa imposar-se, potser els manca una mica de confiança en les seves possibilitats i, per tant, tot i que els altres dos punts ho demanin, intentar aplicar un lideratge Autoritari contra la seva pròpia natura pot ser un suïcidi. A l'altre costat de l'espectre, hi ha gent que no es troba còmode generant dinàmiques amb la gent per fer-los participar activament en les preses de decisió. Sovint són gent més introvertida. Per a aquesta gent, intentar a contracor un estil Participatiu encara que els altres dos factors ho demanin pot representar un camí massa difícil de portar i abocat al fracàs.

Per tant, en definitiva necessitem una anàlisi profunda dels factors que incideixen i hem de prendre sempre la nostra decisió d'aplicar un estil o un altre en funció d'ells i dels avantatges i inconvenients que ens poden dur. No hi ha cap mètode científic al darrera, tan sols depèn de l'esforç que fem per analitzar-ho correctament.

© Marc Ambit Fernàndez (2010) Totalment permesa (i recomanada) la seva distribució sempre i quan no la facis servir per a fins lucratius i mantinguis el meu nom present com a autor de l'article

Gestió de projectes al CETT

Aquesta setmana he començat a impartir l'assignatura de Gestió de Projectes -amb la col·laboració del Ramon Serrat- pels alumnes del quart any del Grau en Direcció Turística. Tot i que és un perfil que ja conec des de fa un cert temps no podia pas evitar una certa impaciència en conèixer-los per veure si quadraven amb aquest perfil preconcebut que tenia. Val a dir que, ara que ja ens hem vist les cares, la percepció no pot ser més bona. Gent molt aplicada, atenta i amb ganes d'assimilar expertesa.

Com sempre, en aquestes primeres sessions, presa de contacte, repàs de conceptes bàsics i presentació velada dels tipus de dinàmiques que anirem treballant al llarg de l'assignatura. Què és un projecte?, quines en són les seves parts bàsiques?, com s'ordenen cronològicament?, com es manegen els equips de projectes?, què són les agendes encobertes?, etc.

En definitiva doncs, molt bones vibracions de cara a una col·laboració formativa nova per a mi que, de ben segur, resultarà tot un èxit tot i la novetat.

Microsoft Word, un (mal) projecte real

Microsoft és un de les grans marques de la nostra era. Però com gestionen els seus projectes? Doncs alguns d'ells, aparentment, molt malament. Potser en podem aprendre alguna cosa d'aquest cas real.
Us transcric a continuació una extracte d'un llibre prou interessant: Desarrollo y gestión de proyectos informáticos de l'Steve McConnell publicat per McGraw-Hill.

Caso real: La planificación de “Word para Windows 1.0” Word para Windows, alias Winword necesitó 5 años para su desarrollo completo. Acabó consumiendo 660 personas-mes de esfuerzo para generar 249.000 líneas de código. La planificación final de 5 años fue, aproximadamente, cinco veces mayor que la diseñada inicialmente. La siguiente tabla nos resume la historia: Fuente: adaptado de "Microsoft Corporation: Office Business Unit" (Iansiti, 1994). Winword adoleció de una planificación excesivamente agresiva. La planificación más corta posible para un proyecto de su envergadura estaría alrededor de los 460 días. Sin embargo, la estimación mayor era de 395 días. Este caso real ilustra perfectamente, casi conjuga, la mayoría de los errores clásicos producidos a raíz de una planificación demasiado agresiva. - El proyecto tenía objetivos irrealizables. En palabras del propio Gates, se iba a “desarrollar el mejor tratamiento de textos del mundo” y tan rápido como fuera posible, preferentemente en 12 meses. Cualquiera de los objetivos por separado representaba un desafío. Su combinación tornaba el proyecto imposible. - Una planificación agresiva impide planificar correctamente. Durante los cuatro primeros años de desarrollo había entre un 60 y un 80 por 100 de factor de ilusiones como parte constante de la planificación. - Durante el proyecto el equipo mutó sucesivamente. Tuvo cuatro desarrolladores distintos, incluyendo a dos que se fueron del proyecto debido a la presión de la planificación urgente y uno que abandonó por problemas de salud. - Debido a las presiones de planificación, los desarrolladores llegaron a declarar que algunas prestaciones se habían “hecho” aunque en realidad tenían una calidad muy baja y/o estaban incompletas. En resumen, ¿ayudó la planificación agresiva de Winword a que fuera entregado más rápido? No, rotundamente. Cinco años para un producto y 250.000 líneas de código no puede ser considerado un desarrollo rápido. Tal vez el error más grave fuera la obsesión por aunar la innovación tecnológica con las prisas. Si hubieran planificado con la intención de ser eficientes y no rápidos, su proyecto se habría realizado en casi dos años. Esta estimación dobla cualquiera de las que ellos hicieron pero, en cualquier caso, hubiera reducido casi a un tercio el esfuerzo final necesario para completar el proyecto con éxito, añadiendo que, probablemente, su calidad global hubiera sido mucho mayor. Siempre es doloroso planificar un proyecto para dos años cuando se desea terminarlo en 12, pero “desearlo no lo hace posible”.

Dins dels programes de "Treball als barris" i de "Treball a les 4 comarques" començàrem ara fa uns dies un parell de sessions sobre gestió de projectes per dotar-los de les eines necessàries per tal d'afrontar amb encara amb més garanties els seus objectius.

Tot i les maratonianes sessions, el grup es va mostrar sempre disposat a seguir el joc, com en aquesta primera dinàmica amb la que vam trencar el gel:

Curs de Gestió de Projectes al COLPIS

Un any més -i ja he perdut el compte- hem iniciat la primera edició de la temporada del ja famós Curs de Gestió i Planificació de Projectes que fem habitualment al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya.
Qui us parla gaudeix sempre enormement de donar classes, sigui quin sigui el perfil d'alumnes que es troba, però és ben cert que hi ha grups i col·lectius que fan que aquest gaudi es faci més palès i que un pugui sentir-se sempre a gust impartint les classes. I serà casualitat o -molt probablement- tindrà a veure amb qui ho organitza, però cada grup d'alumnes que "rebo" del COLPIS és tan bo que un desitjaria que això fos l'habitual.
Són un grup d'una vintena de nois i noies amb ganes d'aprendre, fins i tot els dilluns a última hora del dia, fins i tot quan el "profe" està espès, fins i tot quan no tenen possibilitat de fer descansos prou llargs com per anar a fer un cafè i combatre el cansament que duen a sobre.

Heus aquí el meu petit i humil homenatge a aquests alumnes fantàstics que he tingut la sort de conèixer i amb els que estem treballant a fons temes cabdals i complexos, com els arbres de problemes.

OpenProject, una alternativa al MS Project

Recentment, en una de les universitats amb les que col·laboro, em van demanar que, de cara al present curs, féssim l'esforç de substituir el programa Microsoft Project per un de codi lliure per tal d'evitar-se haver de pagar les llicències.
La idea, en principi, no em va agradar gens, doncs crec que pels alumnes és un valor afegit el poder treballar amb la eina més universalitzada de planificació de projectes. Però en la meva recerca d'alternatives vaig topar-me amb una que em va encisar completament: L' OpenProject.

Quina és la gràcia? Fonamentalment en té dues:
- és gratuït.
- s'ha fet intentant imitar fins a l'últim detall al MS Project de Microsoft.

Això fa que els alumnes puguin treballar amb una eina que, si bé és diferent de la que hauran de fer servir en les seves professions, ja els permet habituar-se al programa de Microsoft i, per tant, quan arribi el moment de fer-lo servir no tindran cap problema.

Per si fos poc, els de l'OpenProject han anat introduint algunes opcions adicionals que no té el MS Project, convertint-lo així en una alternativa que és, curiosament, millor que l'original.

Tot i que a nivell visual -allò que alguns/es en diuen look&feel- no fa massa goig, la resta del programa és impecable i fins i tot diria que és més robust que l'original de Microsoft, que cada dos per tres et donava un bon ensurt penjant-se o perdent tota la informació.

• Aquest n'és el seu web: http://openproj.org/openproj
• I aquesta l'adreça per descarregar-se'l: http://sourceforge.net/projects/openproj/files/

Comencem un altre curs a ESEC

Ja hi som, un altre cop, per tercer any, a ESEC Business School. Aquest any el repte és, sens dubte, consolidar els bon resultats obtinguts el darrer any i superar, si és possible, el nivell dels projectes presentats pels alumnes.

Com sempre, en les primeres sessions, dinàmiques per aglutinar-los i per donar-los embrenzida de cara a les properes sessions en les que hauran de treballar molt dur.

Aquí teniu a alguns/es dels alumnes del grup de matins:


I aquests són alguns/es dels alumnes del grup de tarda:


Com és habitual en una classe en la que la majoria d'alumnes venen de fora de Barcelona, n'hi ha que venen a aprendre i n'hi ha d'altres que venen a viure l'experiència de la llibertat i la festa contínua. No deixa de ser curiós que això ja es percebi des del primer dia. Si més no és útil veure-ho amb antel·lació per tal de poder fer-hi alguna cosa i ajudar-los a concentrar-se en els estudis.

Sempre ha estat per mi una gran experiència treballar amb gent jove i amb aquest perfil. M'ha obligat a adoptar mesures formatives més extremes de les que estic habituat i això sempre ha estat un repte i una font de coneixement i de noves experiències. Quan es diu que els professors són els primers que aprenen a les seves pròpies classes es deuen referir a això :-)

En qualsevol cas un plaer tornar a treballar amb aquesta gent i intentar ajudar-los a descobrir que poden arribar molt més lluny del que es pensen.

Curs de Desenvolupament Turístic al COLCPIS

Dins del Curs de Desenvo-lupament Turístic que ha organitzat el COLCPIS hi figura un mòdul de Gestió de Projectes que jo mateix tinc la sort d'impartir. En la sessió d'ahir dijous vam estar treballant l'Enfocament del Marc Lògic, i més en concret l'Arbre de Problemes, una de les meves eines metodològiques preferides dins del món dels Projectes.

La sessió va ser molt interessant, amb tres grups de treball independents que desenvolupaven el mateix cas pràctic i l'anàlisi del qual els va portar a conclusions molt semblants.
El motiu d'aquest post és, en realitat, fer un homenatge a aquestes noies que encaren cada classe amb l'esperit disposat a aprendre, deixant-se portar per les dinàmiques, participant contínuament i no tenint cap por d'afrontar eines complexes o casos difícils. Per a un professor és sempre una experiència excepcional el descobrir "mirades d'aprenentatge", àvids de coneixement i d'estris per a la millora. Això té especial mèrit en aquest cas doncs és conversa habitual entre els/les col·laboradors/es del curs la sorpresa que ens va reportar conèixer-les.

El motiu de la sorpresa no és un altre que el fet de que el curs s'enmarca dins d'un programa d'Inserció Laboral, i els que ja fa temps que ens dediquem a això de la formació i hem tingut experiències amb altres cursos ocupacionals sabem que el perfil d'alumnes acostuma, per norma general, a presentar un adotzenament considerable, una motivació per l'aprenentatge gairabé nul·la i un esperit més proper al "passotisme" del que seria desitjable. Res a veure, com us deia, amb aquest col·lectiu de noies, que només per trencar la norma, per sortir-se del tòpic i per trencar-nos els esquemes ja mereixen totes les nostres lloances.

Aquí us deixo, a mode d'humil homenatge, algunes fotos de les "responsables", amb els seus corresponents Arbres de Problemes: Hi són les dues Patricies, la seva homònima italiana Patrizia, l'Àngels, la Cecilia, la Sàsquia, la Sònia, la Maria, la Carme, la Gemma i la Isabel.

FreeMind, el millor programa per fer Mind Maps

El magnífic blog Lifehacker ha conclòs fa ben poc un sondeig entre els seus lectors per tal d'entronitzar el millor software per fer Mapes Mentals (o Mind Maps).

I el guanyador ha estat ... FreeMind! La primera sorpresa és que aquest nou programa és de codi obert (Java) i és gratuït. I el més interessant -i el que també representa una sorpresa- és que ha desbancat el mític MindManager, aquest de pagament, que portava molts anys essent la referència en aquests temes.
I perquè em pot servir un programa com aquest? Doncs aquest vídeo ho explica perfecta i detalladament.

Ara ja no tenim excusa, la creativitat dels nostres projectes no ha de trobar cap impediment tenint una eina com aquesta a les mans.
Si us el voleu descarregar, aquí podràs fer-ho.

Bibliografia de l'Enfocament del Marc Lògic

Mentre acabo de preparar alguns posts sobre aquesta metodologia tan fantàstica de l'Enfocament del Marc Lògic -Logframe en diuen alguns/es- i empès per diverses peticions d'alumnes del darrer curs al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, he pensat en penjar una bibliografia interactiva i amb un estil força 2.0 per tal d'anar fent boca.
Aquí sota doncs, hi trobaràs una bona llista de llibres i documents que toquen, directa o indirectament, el tema de la metodologia dels Marcs Lògics. Molts d'ells trobaràs que tenen un enllaç. Aquest et pot portar a dos llocs: a) a Google Books per tal de que puguis fullejar-los (sí, sí, fullejar-los!) online, veure que tal són, què contenen, i poder valorar-ne la seva adquisició, o b) a un document en pdf per tal de que te'ls puguis descarregar (molts documents estan publicats sense copyright per tal de permetre'n i alenar-ne la seva difusió).

Aquí va doncs una selecció absolutament parcial i subjectiva de llibres i publicacions sobre els Marcs Lògics:

• CAMACHO, H., CÁMARA, L., CASCANTE, R. y SAINZ, H. (2001). El enfoque del marco lógico: 10 casos prácticos. CIDEAL-ADC, Madrid. Descarrega'l
• GÓMEZ GALÁN, M. y CÁMARA, L. (2003). Orientaciones para la aplicación del enfoque del marco lógico. Errores frecuentes y sugerencias para evitarlos. CIDEAL-ADC, Madrid. Descarrega'l
• ORTEGÓN, E., PACHECO, J.F. y PRIETO, A. (2005). Metodología del marco lógico para la planificación, el seguimiento y la evaluación de proyectos y programas. INSTITUTO LATINOAMERICANO Y DEL CARIBE DE PLANIFICACIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL (ILPES), Santiago de Chile. Descarrega'l
• VV.AA. Manual para la planificación participativa de proyectos. LO-TCO, Suecia. Descarrega la part I, descarrega la part II
• GOMEZ GALAN, M. y SAINZ OLLERO, H. (2003). El ciclo del proyecto de cooperación al desarrollo: la aplicación del marco lógico (segunda edición ampliada). CIDEAL-ADC, Madrid.
• BURGWAL, G. y CUÉLLAR, J.C. (1999). Planificación estratégica y operativa aplicada a gobiernos locales. ABYA YALA. Fulleja'l.
• MIRANDA MIRANDA, J.J. (2005). Gestión de proyectos. MMEDITORES. Fulleja'l.
• VV.AA. (2001). Manual de Gestión del Ciclo de Proyecto. COMISIÓN EUROPEA-EUROPE AID. Descarrega'l
• BOND Guidance (2003). Logical framework analysis (en anglès). BOND, London. Descarrega'l
• UD-NORAD (1998). El Enfoque del Marco Lógico: Manual para la planificación de proyectos orientada mediante objetivos. IUDC. Madrid. Fulleja'l.
• WORLD BANK (2000). The Logframe handbook, A logical framework approach to project cycle management. WORLD BANK. Washington. Descarrega'l.
• CÓRDOBA PADILLA, M. (2006). Formulación y evaluación de proyectos. ECOE EDICIONES, Madrid. Fulleja'l.
• PÉREZ RAMÍREZ, B., ABAD CÁCERES, A., CARRILLO BENITO, E., CUENCA GARCÍA, E., CANTERO DESMARTINES, P. y VIEUX, S. (2000). Desarrollo local: Manual de uso. ESIC EDITORIAL, Sevilla. Fulleja'l.
• ESTÉBANEZ, P. (2005). Medicina humanitaria. DÍAZ DE SANTOS. Fulleja'l.

Per descomptat no són pas tots els que hi han, però si formen un ventall prou ampli amb visions diferents per poder-se'n fer una imatge ben precisa del que és la eina i de com s'aplica en diferents entorns.

Si ja has pogut llegir algun d'aquests que són llistats o bé en coneixes un de bo que no hi figura, fes-m'ho saber en els comentaris!

Finalització del taller de Marcs Lògics

Avui mateix ha finalitzat el taller que sobre l'Enfocament del Marc Lògic hem estat desenvolupant durant dues setmanes al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. I com no podia ser d'altra manera, s'ha conclòs amb gran èxit. Gran èxit tant a nivell de participació com de resultats.
I aquest èxit es fonamenta, principalment, en dos factors.

El primer rau en la dedicació que el Col·legi esmerça en totes i cadascuna de les accions formatives que desenvolupa, tractant cada acció formativa com a especial i prioritzant sempre el benefici dels seus col·legiats/des abans que el seu propi. Tot el seu equip s'entesta en preparar curosament cada formació, planificant-la, enfocant-la sempre de la manera més idònia per als possibles alumnes, avançant-se als imprevists i assegurant-se de que el formador ho tingui tot al seu favor per poder desenvolupar la seva tasca. En pocs llocs la formació rep el tracte preferencial que els del col·legi li dediquen. Això permet que sempre -i insisteixo, sempre- en els sis anys que fa que col·laborem plegats, hagin permès que la meva feina fos fàcil, enriquidora i extremadament gratificant. Tant de bo més organitzacions dedicades a la formació treballessin en aquesta línia.

El segon factor per l'èxit d'aquest taller ha estat, indubtablement, el grup d'alumnes que li ha donat vida. Com ja comentava en un recent post, que els alumnes vinguin motivats "de casa" li treu feina al formador i li permet concentrar-se definitivament en la dinàmica i la comprensió i sedimentació de les habilitats, podent assolir així nivells altíssims d'aprenentatge i aprofitament de les hores lectives. I en aquesta ocasió cal no deixar passar l'oportunitat d'agraïr a tots i totes les ganes, l'empenta i la dedicació mostrades durant el taller. La seva predisposició a deixar-se portar, a atacar cada cas pràctic com si fós 100% real, a voler anar al fons de la qüestió, ens ha permès assolir un altíssim grau d'assimilació de continguts i habilitats.
És ben cert que, probablement, ens han mancat algunes hores extres per tal de permetre'ns anar més tranquils i poder dedicar més estones a la pràctica final -basada en un cas real aportat per cada alumne-, però tot i amb aquest punt feble -que serà indubtablement corregit en la propera edició- els alumnes han estat perfectament capaços d'encarar un cas real treballat amb el Marc Lògic i sortir-se'n amb garanties.

Ara serà qüestió de rematar la jugada. Per una banda, per part dels alumnes, apostant per la metodologia i aplicant-la a les seves realitats quotidianes. I per l'altra banda, per la meva, començar a preparar-ne la propera edició.

Criticar per criticar

El dijous vaig poder compartir un cafetó amb una gestora de projectes que ha desenvolupat tota la seva experiència en el tema a Holanda i que a partir d'ara ho farà a Espanya. Em preguntava per com es treballava aquí per projectes, quins "tics" té la gent al fer-ne, quins mètodes s'apliquen, etc.

I, és clar, no vaig resistir-me a aprofitar per buidar, per una vegada, tot allò que no suporto de com es treballa a les organitzacions d'aquí. Va ser tot un exorcisme -molt beneficiós- per a mi.
Sovint aprofito les classes per intentar conscienciar als futurs caps de projecte dels grans errors que es cometen avui en dia, de lo malament que es fan els projectes en un país en el que, possiblement per una qüestió cultural, els mètodes més emprats són el "pim pam pum" i el "a salto de mata".

En el terreny de l'empresa privada el tema és greu: les persones amb equips al seu càrrec semblen esforçar-se al màxim per desmotivar al personal, assegurant-se sempre, això sí, que no falti, el manteniment de la seva autoritat i el seu estatus.
Però en el terreny de lo social, l'administració i les ONGs la cosa és particularment dramàtica. Fonamentalment, aquí el problema és una manca de mètode absolutament alarmant. Aquí molts/es creuen que amb el cor és suficient per fer un projecte. Potser per fer-lo sí, però per fer-lo amb el nivell màxim d'eficiència i eficàcia no, ni de broma. El cor ha d'anar sempre acompanyat pel cap, per l'ordre, pel mètode.
Això sí, com diria aquell: "estamos trabajando en ello". Cada cop hi ha menys organitzacions que s'equivoquen quan presumeixen de treballar per projectes (cada cop més, les que ho diuen, ho fan, cosa que fa no massa era absolutament impensable). Cada cop hi ha més formadors/es i consultors/es que s'esforcen en donar la llauna, en fer-se pesats/des, amb l'únic objectiu de pujar un nivell, de superar l'estadi de "ah, mira, està bé això dels projectes, prove-m'ho" i arribar a millorar, definitiva i radicalment, els rèdits -siguin del tipus que siguin, econòmics o socials- dels nostres projectes.

Això sí, després de compartir aquesta estona amb la col·lega gestora de projectes -i després d'escriure aquest post- em sento alleugit, preparat per tornar a insistir-hi, però amb forces renovades.

Taller de Marc Lògic al Colcpis

Aquest proper dilluns dia 9-3 comencem un taller de 12 hores sobre els Marcs Lògics al Col·legi de Sociòlegs i Politòlegs de Catalunya.
La veritat és que en tinc moltes ganes doncs ja ho vam intentar fa un any i no va haver-hi prou quòrum. Aquest any, en canvi, hi ha hagut un bon allau d'inscripcions, així que posarem en marxa un d'aquells tallers en els que proposo als alumnes de desenvolupar un projecte propi amb les tècniques que anem descobrint plegats a classe.

Tinc pendent des de ja fa massa temps un post sobre les bondats de l'Enfocament del Marc Lògic i em sembla que aprofitaré el taller precisament per fer-ne uns pocs, aprofitant la sinergia.

Per a qui no conegui la metodologia del Marc Lògic val a dir que és, per a mi, una de les més llamineres del conjunt de metodologies de la Gestió de Projectes, particularment en el camp de lo social (tot i que també es pot emprar en el món empresarial sense problemes).

El principal benefici que jo crec que en podem treure és molt senzill a priori, però molt més complex en una segona ullada: demostra inequívocament que els mitjans que escollim per assolir els objectius del nostre projecte són els més idonis per l'escenari que volem millorar.
Si ho rumiem pausadament, descobrirem que no hi ha cap altre mètode en la Gestió de Projectes que ens doni una informació tan clara i rotunda.

Així doncs...segueixin atents/es als nous posts relacionats amb aquesta metodologia tan fantàstica :-)

Quan donar classe és fàcil i divertit

Sí, el títol ho diu tot, però és que no és fàcil trobar-se amb un perfil d'alumnes com els de l'IDEC. Només us posaré un exemple, i a tots/es aquells/es que heu estat profes algun cop no caldrà que us expliqui res més.

Ahir era divendres, i vam tenir classe. Ja se sap que les classes que toquen en divendres pateixen un absentisme laboral altíssim; doncs no va ser pas així, per començar. Al final de la classe, el temps se'm va tirar al damunt i la pràctica que estàvem fent es quedava a mitges. Vaig avisar l'alumnat de que l'hora de marxar havia arribat i que, per tal de que no es quedessin penjats, em quedava una estona a resoldre els dubtes o a corregir les pràctiques, però que ja podien marxar si volien.

Doncs no es va aixecar ningú. Fins al cap de cinc minuts no es van aixecar els primers (només uns pocs), al cap de deu minuts encara hi quedava el 80% dels alumnes i no va ser fins al cap de 30 minuts que la classe va començar a quedar-se buida.

Com deia, quan la motivació és tan alta, donar classes no només és fàcil sinó que t'omple i et recompensa.

Comencem una nova edició al MPPS de l'IDEC

Un any més, i ja en van tres, he tingut la oportunitat de participar en el Màster en Polítiques Públiques de l'IDEC. Per a mi, participar-hi és tot un orgull, per molts motius, però n'hi ha un que destaca damunt dels demés: el perfil dels alumnes.

En pocs llocs em trobo, de manera recurrent, a gent tanta empenta, tantes ganes i tan disposats a aprendre i a adquirir nous coneixements. Avui ja he pogut copsar, en tan sols una sessió, que aquest grup no serà pas diferent dels anteriors. Hi ha hagut complicitat des del primer moment (que la instantània recull, ¡gracias Luis Miguel!) i no tinc cap dubte de que els projectes que desenvoluparan per avaluar l'assignatura em deixaran la boca oberta.

Amb grups així, un té molt clar el perquè es dedica a l'ensenyament.

P.D. No m'ho ha semblat a classe, però ara que ho veig en foto, sembla una roda de reconeixement de la poli! :-D