Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris planificació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris planificació. Mostrar tots els missatges

11.6.25

Podcast sobre Gestió de Projectes


Un no es pot sentir part d'aquests temps que corren si no ha gravat o participat en un podcast. I la Diputació de Barcelona em va donar l'ocasió, justament, de gravar deu episodis curts en format d'entrevista per repassar les qüestions més determinants de la disciplina.

Hi repassem des de conceptes fonamentals com què és, en realitat, un projecte  (i com el diferenciem d'altres processos) fins a com es planifica eficaçment, passant per mil-i-un temes ben diversos: la gestió d'equips de projecte, la diagnosi, la creativitat, els objectius, els indicadors, i un llarg etcètera, sempre pensant en donar les claus perquè qui escolti els episodis pugui posar-se a fer projectes.

Aquí els teniu (tant en plataforma iVoox com Spotify). Espero que us siguin útils.


VERSIÓ IVOOX



VERSIÓ SPOTIFY

9.2.21

Descarrega't Project Libre, el programari de planificació gratuït


Aquest programari et permetrà planificar i fer el seguiment dels teus projectes, talment com ho faries amb un programari de pagament com el MS Project o similars. Però aquest és gratuït.

Si tens un sistema operatiu Windows, pots abaixar-te'l d'aquí. L'únic requisit és tenir instal·lada la darrera versió de JAVA (que et pots descarregar d'aquí).

Si, per contra, tens un sistema operatiu MAC, pots abaixar-te aquesta altra versió.

Si tens problemes a l'hora d'instal·lar-lo i el teu MAC et dóna un missatge d'alerta, aquí trobaràs la manera d'aconseguir que et faci cas:

La primera vez que lo abres hay que añadir una exención del Gatekeeper dándole al botón derecho y escogiendo "Open" del menú contextual, tal como se explica detalladamente en este fórum oficial:

És un retall del text d'ajut que trobaràs sencer en aquest fòrum de suport d'Apple.


Si encara no saps com es fa servir, en el meu canal de YouTube tens un bon grapat de vídeo-tutorials que t'hi ajudaran.


2.1.17

Planificació: Això no serveix per res!


"Planificar no serveix per res!", m'he sentit cridar alguns cops. A veure, deixem-ho clar. Planificar sí serveix d'alguna cosa, i tant que sí. El què no serveix per res és fer qualsevol d'aquestes coses que segueixen:

  • Planificar sense detall: Tasques com Organitzar una jornada de conferències no és una tasca, és una fase. I necessita ser desglossada en més detall. Si no està desglossat fins al nivell de les tasques indivisibles no li podem dir "planificació" i, per tant, no serveix per res.
  • No seguir el pla: Si tens un pla però no el segueixes (perquè no te'n refies, perquè està desajustat amb la realitat, etc.) no serveix de res. És més, és contraproduent.
  • No fer seguiment del pla mentre s'executa: En oposició a l'anterior, executar el pla i no fer-li un seguiment per anar descobrint les desviacions, els riscos (que van prenent forma) i les oportunitats de ser més eficient, no serveix per res.
 Així que, curiosament, allò que no serveix per res és fer el que, justament, fan aquells que clamen que "planificar no serveix per res". No planificar en detall, no seguir el pla o no fer seguiment provoca tots els mals que aquesta gent associa a la planificació quan, en realitat, son deguts, precisament, a no planificar correctament.
Cal, per tant, planificar mes a prop de la realitat (i això vol dir més curosament, amb més detall), executar seguint el pla de la manera més fidedigna possible (un pla, habitualment, és una visió optimista de la realitat futura, així que la seva funció és la de forçar-nos a executar de manera "ideal", quan més a prop hi estem, millor), i establir uns patrons de seguiment que ens permetin reaccionar davant dels imprevistos i dels imprevisibles.

Ja prou d'excuses i de tirar pilotes fora. Planificar serveix, però només a aquells que ho fan.

16.5.16

Durada VS Esforç


La "durada" i l'"esforç" d'una tasca no són la mateixa cosa, i molta gent tendeix a confondre-les. Anem a pams:
Durada: Temps necessari per enllestir una tasca completament.
Esforç: Temps efectiu de treball necessari per enllestir una tasca completament.

Així, jo puc estimar una durada de 5 dies per una tasca determinada perquè he calculat que em requerirà aproximadament unes 15 hores d'esforç que repartiré de manera més o menys equilibrada al llarg d'aquests cinc dies, a raó d'unes tres hores per dia.
En aquest exemple, com es pot apreciar, s'ha establert un marge d'error força elevat. 5 dies de feina contenen, aproximadament, 40 hores de possible esforç, però la nostra estimació de 15 hores està molt per sota. Això, per descomptat, ens permet assegurar molt el tret i complir amb el termini d'entrega de 5 dies sense massa dificultats.
En canvi, quan menor és la distància entre la durada estimada d'una taca i la seva càrrega d'esforç, més gran és el risc.Així, si a una tasca li estimem una durada de 2 dies (en 2 dies preveiem haver-la acabada) i estimem que la quantitat d'esforç (d'hores de feina) és propera a les 14 hores vol dir que, en realitat, tenim un marge petit. D'un total de 16 hores disponibles (dues jornades laborals de 8 hores), preveiem necessitar-ne 14 per enllestir la feina. Això vol dir que només tenim un marge "natural" de 2 hores.
Aquest marge pot desaparèixer amb molta facilitat a poc que es donin algunes d'aquestes situacions:
- Una reunió sobtada i improvisada
- Una petita dificultat en fer la tasca (amb la que no havíem comptat)
- La necessitat de fer una pausa per portar massa hores concentrat en la mateixa feina
- Un foc que apagar d'una altra tasca
- Etc.

Per tant, a l'hora d'estimar les durades de les nostres tasques és fonamental que no només comptem amb les hores previstes d'esforç, de treball efectiu, sinó també el marge de seguretat que ens volem donar. Aquest, al seu torn, pot venir afectat per diferents factors; aquests en són alguns:
- Nivell de multitasca elevat en el moment de fer la tasca: Si preveiem planificar la tasca en qüestió en uns dies en els que tenim moltes altres coses a fer, no només cal tirar llarg per les poques hores efectives de feina disponibles, sinó també perquè a major nivell de multitasca, a més coses pendents de fer, major és la probabilitat de ser interromput per emergències, trucades, reunions de seguiment, etc.
- Temporada alta de feina: Molt relacionat amb l'anterior, si la tasca s'ha de desenvolupar en una època de l'any que ja sabem que sempre és conflictiva (final de trimestre, final d'any, etc.), millor engruixir el marge i, per tant, la durada.
- El nivell d'experiència: Si no hem fet mai aquesta tasca, si no hi tenim la mà trencada, els imprevistos no només es poden multiplicar, sinó que aquells que apareguin poden ser difícils i lents de resoldre i superar. En canvi, si ja tenim molta experiència en aquestes tasques podem reduir el marge d'incertesa perquè no només treballarem més ràpid, sinó que tindrem molt ben controlada la tasca en tot moment i sabrem reaccionar amb celeratita als imprevistos.
- La dificultat de la tasca: Independentment de la nostra experiència en fer-la, si una tasca és complexa la seva casuística es multiplica i, per tant, pot reportar-nos sorpreses de difícil o lenta solució.

Cal, per tant, diferenciar amb claredat allò que en diem la "durada" d'una tasca i allò que anomenem l'"esforç", termes que van lligats i als que sempre se'ls hi ha de sumar el marge d'error permès en cada cas. D'una bona estimació triple d'aquests elements en depèn bona part de l'èxit o del fracàs d'una planificació.


29.3.15

La gent sense plans

"De debò semblo un paio amb un pla?" - El Joker.


Doncs, no, si em permet que li respongui, estimat Joker. No en fa pas la pinta, vostè, de tenir un pla. I li podria perdonar que no tingués un pla (se n'ha de saber, de fer plans). Però el que no li puc perdonar és aquest punt de sornegueria que em gasta. Faci'ns un favor: no presumeixi de no tenir un pla.

Un n'està fart d'insistir-li a la gent que suposadament pretén ser eficient en la seva feina que la improvisació no és ni un art ni alguna cosa de la que presumir. Si de cas, és un recurs, l'últim recurs.
És l'últim recurs quan hem sigut dropos i no hem fet l'esforç de planificar i avançar-nos als esdeveniments, quan no hem investigat prou ni analitzat prou a fons i, per tant, se'ns escapen coses que no som capaços de preveure, quan apareix un imprevisible (que no un imprevist, que no és el mateix). I ser hàbil en la improvisació ens traurà de situacions compromeses.

Però el problema arriba quan presumeixo de ser un bon improvisador ABANS de planificar, quan em penso que sóc més llest que el món (en realitat, la única cosa que penso és que no em ve de gust de fer l'esforç de planificar, que és un exercici intel·lectual important i costa, no el sé fer) i que, quan arribi el moment, el meu "art improvisatiu" ja em traurà les castanyes del foc.

Res més lluny de la realitat. La gent que vacil·la i presumeix de les seves arts improvisatòries són uns dropos irredempts, uns poca-soltes de la gestió als què potser ja els hi hem donat massa màniga ampla. Deixin pas, estimats "improvisadors". Ara arriben els professionals.

1.10.14

Imprevistos VS Imprevisibles

Compte, no ens confonguem. No és el mateix una cosa imprevisible que una cosa imprevista.

Allò imprevist és alguna cosa que no vam preveure, alguna cosa que se’ns va escapar, alguna cosa que no vam creure que acabés tenint cap importància. Però que la va tenir. És a dir, que no era, en realitat, imprevisible. Es podia preveure. Els imprevistos, per  posar-ho fàcil, es podrien haver previst, però no ho vam fer.

Quan no podem complir un pla i diem allò de “és que ha sorgit un imprevist” estem, en realitat, admetent que hem planificat malament. Algú podria inclús dir que és totalment fals pretendre que els imprevistos “sorgeixen”. No sorgeixen, ja que existien abans de que ens colpegessin la cara. Ja existien i no vam saber identificar-los o tenir-los en compte. Per això, si el que busquem és una excusa per a un pla que no ha sortit com esperàvem, potser fora més lògic dir “ha sorgit un imprevisible”.

Els imprevisibles, ara sí, sorgeixen. I sorgeixen del no res. I sorgeixen quan més mal poden causar. Ens sorprenen amb la guàrdia baixa, i ens colpegen de forma immisericorde. No fa falta buscar excuses, els imprevisibles no es poden preveure. Donades les circumstàncies, era impossibles veure’ls venir. No podem més que intentar reaccionar a l’uppercut per evitar el K.O.

Per contra, hem de ser molt honests amb els imprevistos. Hem de reconèixer que es tracta, en realitat, d’un error de planificació, d’una omissió a l’hora de calcular els riscos d’un pla, d’un oblit, d’una negligència. I és culpa nostra, sempre ho és.

De res serveix tirar pilotes fora, excusar-se en suposades forces majors. Si no acceptem el nostre error de planificació no ho tindrem en compte el proper cop que planifiquem. I així fins a la fi dels temps (i dels recursos) seguirem pensant  que tot sortirà bé, que el vent sempre bufarà a favor i que si alguna cosa va malament, sempre serà culpa dels demés, de les circumstàncies, del món que conspira contra nosaltres.
Els imprevistos, com dèiem, no sorgeixen: els creem nosaltres.

27.2.14

Learn how to use Open Project #1


It's a wonderful free tool that helps us plan our projects in the most efficient way possible. And, on top of it, it's quite easy to use.
Just follow this short tutorial and you'll be ready to use it.

Tutorial #1: Entering tasks and resources



Now that you know how to enter tasks and resources, you can learn how to get useful information out of Open Project in this other short tutorial.

Learn how to use Open Project #2

It's a wonderful free tool that helps us plan our projects in the most efficient way possible. And, on top of it, it's quite easy to use.
If you already learnt how to enter the tasks in our first tutorial, now you're ready to learn how to get valuable information out of it

Tutorial #2: Getting valuable information out of Open Project

26.2.14

Curs de Metodologies per a la Planificació de Projectes

Vivim uns temps en els que ens toca fer més feina de la que teníem abans i en menys temps. La "multitasca" s'ha convertit en habitual i ens costa molt no anar de bòlit, amb molts fronts oberts i amb moltes més desviacions sobre el previst del que ens pensàvem.
Prometem dates d'entrega que, o no complim o complim pagant un preu molt alt (d'hores extres, més recursos, retallades en la qualitat, etc.).

És per això que ens calen eines, tècniques i mètodes per planificar. I això, justament això, és el que veurem en el Curs de Metodologies per a la Planificació de Projectes que durem a terme al Colpis. Ja fa més de 10 anys que el venim fent, sempre amb un èxit enorme a tots els nivells.

Durant cinc dilluns a partir del 10 de Març, en sessions de tres hores, tractarem els següents temes:
  • Descobrirem quines són les tècniques que ens ajuden a planificar millor (el Gantt, el PERT, el CPM).
  • Aprendrem a utilitzar el programari que ens ha de facilitar el planificar (MS Project Open Project)
  • Analitzarem bones pràctiques
  • Escoltarem els consells dels experts, etc.
  • Descobrirem com preveure els imprevistos, con gestionar-los, com valorar-los i, si cal, esquivar-los.
  • Agafarem exemples reals per analitzar el perquè van fracassar o no es van poder complir. 
  • Treballarem tècniques que ens permetran reduir els marges d'error, afinar més en les nostres previsions.
  •  Veurem com planificar per entregar els projectes més ràpid, o més barats, o amb més qualitat.

En definitiva, treballarem tots els aspectes que, de manera transversal, ens permetran portar a terme un projecte, una idea, una proposta, una solució a un problema detectat. Ens permetrà, per dir-ho d'alguna manera, portar a terme allò que ens proposem.

Si us hi voleu apuntar, podeu fer-ho a través del Colpis. I si coneixeu a algú que li pugui ser útil, si us plau, feu-li arribar: ells ho agrairan i nosaltres també.

Us hi esperem!

30.1.14

7 reflexions sobre els 'imprevistos'

Una de les frases que més he sentit de boca dels meus clients que intenten treballar per projectes és: "És que en el nostre negoci hi ha molts imprevistos." Més enllà de quan certa pugui ser aquesta afirmació, he comprovat per experiència que la major part dels imprevistos es podien preveure.
Així que aquí us deixo amb 7 reflexions sobre els "imprevistos" esperant que us puguin ser útils.

1- El problema amb els imprevistos no és que no es puguin preveure, és que passen quan ja no queda temps per reaccionar.

2- No ens enganyem a nosaltres mateixos anomenant "imprevistos" a factors perfectament previsibles que, per mandra o oblit, no hem volgut fer l'esforç de preveure.

3- El pitjor dels imprevistos és que, un cop han passat, estem tan ocupats buscant-hi solucions que ens oblidem de preguntar-nos per què no els vam poder preveure.

4- La imprevisió du sempre a la improvisació. I la pròpia improvisació porta a més imprevisió.

5- En el moment en que en un projecte entrem en fase de "improvisació" per a solucionar un imprevist, convertim el nostre dia a dia en una ruleta russa en la que cada cop que premem el gallet el projecte pot morir.

6- Creure's bo improvisant és la targeta de presentació dels mals gestors de projectes.

7- El temps i els recursos que dedicaríem a preveure un imprevist no són més del 10-15% del temps i dels recursos que necessitarem per resoldre'l quan es faci realitat.

7.11.13

Els teus plans VS l'univers

He trobat aquesta tira còmica...

... i m'ha fet pensar en que s'aplica perfectament a la planificació de projectes. Els famosos "imprevistos". Les insistents "contingències". Les habituals "sorpreses". Aquí resideix, precisament, el mèrit del que intentem fer quan planifiquem: preveure l'imprevisible, planificar l'implanificable.

Per descomptat que hi ha moltes tècniques que ens permeten desvetllar els plans que l'univers ens té preparats, però la més rellevant en entorns on els imprevistos són elevats és la planificació per etapes.

En un projecte llarg en el que s'hi perceben molts imprevistos (perquè depenem de massa factors externs incontrolables), és molt més efectiu dividir el projecte en diferents fases temporals i començar a planificar al detall tan sols la fase més propera. En quan ens anem acostant a les següents fases ens serà molt més fàcil afinar en les seves planificacions concretes. Fer-ho abans és un contrasentit, doncs els marges d'error que haurem d'assumir seran prou grans com per no permetre'ns tenir les regnes del projecte.

9.9.13

"Un objectiu sense un pla és tan sols un desig" (Antoine de Saint-Exupéry)

Antoine de Saint-ÉxupérySaint-Exupéry no era gestor de projectes. Diguéssim que no hi entenia ni d'objectius ni de plans. Però sí que hi entenia -i molt- de desitjos. Així que prendrem la seva paraula d'expert en desitjos per concentrar-nos en l'altra part de la seva frase.
Com podem evitar que els nostres objectius es quedin en això, en "desitjos", potser incomplerts? Planificant la nostra manera d'arribar-hi.

No importa quan ambiciós o modest sigui l'objectiu (tot i que a major ambició major la dependència d'un bon pla). Tant se val si és a llarg, mitjà o curt termini. Res no importa si no hi ha un pla, perquè allò que no es planifica difícilment serà assolit.

Hi ha una dita en anglès que m'encanta. "You're going nowhere fast". Vas molt ràpidament cap a enlloc. Molts semblen voler aplicar aquesta dita com si de saviesa popular es tractés, desistint d'invertir temps, abans de començar a treballar, en dibuixar els passos a seguir, en anticipar-se als obstacles i riscos, en preveure els imprevistos (sí, els imprevistos es poden preveure, es poden, fins i tot, evitar!).
I, justament, aquí està la clau, en aquesta inversió de temps inicial. La majoria, siguem honestos, prefereix "planificar sobre la marxa" (curiós eufemisme de la improvisació), potser creient que invertir temps en planificar és, en realitat, una pèrdua de temps.

Doncs deixin-me dir-los-hi a aquests insensats de la gestió, a aquests incubadors de projectes entregats fora de termini, amb sobrecost (per haver hagut d'invertir més recursos per recuperar el temps perdut) o amb una qualitat molt per sota del previst ("si no tinc més recursos i no puc entregar més tard no em queda més remei que no complir amb totes les especificacions"), deixin-me advertir-los,  que aquest plantejament és fals. En realitat, aquesta inversió és realment fructífera, tal com demostra aquesta gràfica.


En la gràfica es comprova que aquell que no dedica temps al principi del projecte a planificar és, efectivament, perfectament capaç de començar a executar el projecte sense dificultats. Aquestes dificultats l'estan esperant més endavant, quan la inèrcia del projecte l'hagi convertit ja en un tren de mercaderies de destinació incerta i que arribarà amb retard. És cap al final del projecte cap a on s'acumulen tots els retards provocats per la manca de previsió i per la constant necessitat d'anar invertint temps sobre la marxa en improvisar les maneres de recuperar-se d'un imprevist o d'una tasca que no ha sortit com esperàvem.

Per contra, aquell que dedica temps al inici del projecte a planificar el futur proper, tot i que compta amb un llançament més lent, recull els fruits d'aquesta inversió a partir de la meitat del projecte, quan les úniques rectificacions del pla que s'han de fer són petits matisos sense excessiva importància i, possiblement, fins i tot prevists dins d'algun pla de contingència.

Home-Page-ImagePlanificar amb antelació ens dóna la certesa de tenir perfectament controlades una sèrie de tasques emprendre. I, molt en particular, ens dona control i tranquilitat en la darrera part del nostre projecte, que és justament on, estadísticament, es posen en entredit les dates d'entrega i els pressupostos. És allí, en la recta final, en les darreres setmanes del projecte, on qualsevol petita desviació imprevista costa més de reconduir (falta temps, falten recursos, hi ha massa pressió), on les solucions als petits problemes no són senzilles ni barates, i on la major part de les solucions suposen renunciar ja sigui a entregar a temps, ja sigui a no passar-se del pressupost, ja sigui a prescindir i truncar alguns dels requeriments d'entrega.

Els mals gestors de projecte insisteixen, tot i així, en presumir de les seves habilitats improvisatòries, fent-ne bandera i proclamant als quatre vents les seves innates habilitats per fer-ho (per descomptat que són innates, si haguessin tingut que treballar-se-les no les haguessin adquirit), quan en realitat es passen tot el projecte creuant els dits esperant que tot vagi bé, posant-li ciris al primer sant que se'ls hi ve al cap, esperant que el destí els sigui favorable. Qualsevol cosa menys responsabilitzar-se ells mateixos del projecte i de les conseqüències de la seva deixadesa.

Dit d'una altra manera: més preocupacions al principi d'un projecte significa menys preocupacions al final. Invertir temps en guanyar temps, en estalviar recursos, en preservar la qualitat d'allò que s'ha promès entregar.

Això, senyores i senyors, exactament això és gestionar per projectes.

19.2.13

La corba de Maldecaps/Temps en la planificació d'un projecte



Més temps planificant al principi significa menys temps replanificant i improvisant al final. Així de fàcil. Invertir temps al principi del projecte en preveure el que ha de venir, planificant, ajustant els temps, els recursos, calibrant l'impacte de possibles riscos, és la fórmula "màgica" que ens dona el control sobre la feina que hem de desenvolupar en els propers mesos.

Ens dona la certesa de tenir perfectament controlat un seguit de tasques a realitzar. I, molt en particular, ens dona control i tranquil·litat en la darrera part de l'execució del nostre projecte, que és just a on, estadísticament, es comprometen les dates d'entrega i els pressupostos. És allà, en la part final, en les darreres setmanes, on qualsevol petita desviació imprevista del pla costa més de reconduir (falta temps, falten recursos, hi ha massa pressió), on les solucions als petits problemes no són senzilles ni barates i on la major part d'elles suposen renunciar ja sigui a entregar a temps, ja sigui a no passar-se del pressupost, ja sigui a arribar a assolir els criteris de qualitat prefixats.

Els mals gestors de projecte insisteixen, però, en presumir d'habilitats improvisadores, fent-ne bandera i proclamant-les part de les seves innates habilitats (evidentment que són innates, si haguessin hagut de treballar-les no ho haguessin pas fet), quan en realitat es passen tot el projecte creuant els dits esperant que tot vagi bé (oblidant aquella màxima que diu que en tot projecte el Sr. Murphy forma part, discretament, de l'equip de projecte).

Dit d'una altra manera: Més maldecaps al principi en planificar significa menys maldecaps al final. Invertir temps en guanyar temps, en estalviar recursos i en preservar la qualitat del que s'ha d'entregar.
Això, senyores i senyors, exactament això, és gestionar per projectes.

Post inspirat pel James P. Lewis i el seu llibre Fundamentals of Project Management.

1.11.12

Lamentables xifres sobre la Gestió de Projectes

Avui és el dia internacional de la Gestió de Projectes. I m'ha semblat molt adient acostar-vos unes dades estadístiques molt preocupants sobre l'efectivitat i l'eficiència de la Gestió de Projectes, avalades pel PMI (Project Management Institut).
I algú es preguntarà: Doncs quina manera de celebrar un dia com aquest, no? Portant males notícies?
Doncs sí, mira, la veritat és que accepto que pot no ser molt a l'ús, però crec que en un dia com avui no és gens útil delectar-se en lo bé que ho fem, sinó que pot ser molt més interessant donar-nos un cop d'atenció per veure que encara hi ha molt camí a córrer, molt per millorar, moltes xifres que invertir.


Per començar, la xifra més contundent: el 88% dels projectes són entregats tard o han costat més del previst. És a dir que, per dir-ho així, la immensa majoria dels projectes no compleixen dos dels seus pilars bàsics, el termini i el pressupost. L'absoluta manca de previsió, de compromís amb les dates d'entrega de les tasques i fases intermèdies, l'optimisme exacerbat, la constant mala intenció darrera d'intentar vendre els projectes amb xifres maquillades, tots ells són factors que ens porten a aquest absolut desastre estadístic. Ens entestem, els que ens dediquem a la formació de Gestió de Projectes, a inculcar les premisses bàsiques dels projectes: la màxima eficàcia amb la màxima eficiència. Ho expliquem com si ens hi anés la vida. Però després passa el que passa.

Dues xifres relacionades amb l'anterior: La mitjana de sobrecost és del 189%. I el temps d'entrega mitjà ronda el 222%! És a dir, que un projecte normal acaba costant pràcticament el doble de l'esperat i durant més del doble de l'estimat. Tan malament ho fem? De debò som tan absolutament incapaços d'estimar costos i temps de manera una mica més acurada? Un ja assumeix que no es poden quadrar amb exactitud aquestes xifres, que hi ha d'haver un marge d'error. Però, dues apreciacions: 1) un marge d'error del 100% no és un marge d'error. I 2) per què el marge d'error sempre ens el mengem en negatiu, és a dir en sobrecost i sobretemps, i mai en estalvi de cost i de temps?


La xifra que segueix és igualment esfereïdora: De cada 100 projectes que s'engeguen, hi ha 94 que s'han de tornar a engegar una mica més endavant en el temps. És a dir, que tenim una proposta de projecte que ens aproven, comencem el projecte i, de sobte, res no té sentit: els plans no quadren amb diferència, les expectatives no s'estan assolint, es descobreixen nous killer risks sobre la marxa. I tot això ens fa replantejar-nos el projecte i voler començar-lo de nou. Lamentable, molt lamentable.

I, per últim, la xifra definitiva, la que els aglutina tots i la que, definitivament, em desespera: El 61% dels projectes fallen en, com a mínim, un dels seus tres pilars bàsics, temps, pressupost i abast. És a dir, que més de la meitat dels projectes engegats fallen, poden ser considerats fracassos.

Doncs ja em diràs si hi ha alguna cosa a celebrar avui, el dia internacional de la Gestió de Projectes dels mals gestors de projectes.


12.3.12

Alternatives a l'MS Project per a Mac

Per a qualsevol gestor de projectes avui en dia és ja impensable intentar dur a terme la seva tasca sense un software de suport a la planificació i al seguiment com MS Project.
Essent com és el més popular i extès, hi ha una part de la població, els usuaris de Mac, que no hi tenen accés, doncs Microsoft mai no ha llençat una versió per a aquest sistema operatiu.
Aquí us en deixo algunes opcions, tant gratuïtes com de pagament per tal de que pogueu escollir. N'hi ha, de fet, de molt diferents entre sí en quan a prestacions, però tots ells us permetran dur a terme les accions bàsiques de planificació i seguiment per a qualsevol tipus de projecte.


I si no en teniu prou o en voleu més detalls, aquí teniu una sèrie de 9 articles analitzant amb certa profunditat les diferents alternatives:
Els cinc que falten s'aniran publicant periòdicament en el blog The green PM.

5.3.12

Gannter, software de planificació online gratuit

Trobar bons aplicatius online que vinguin a substituir les eines que fem servir per planificar projectes no és cosa fàcil. La gran majoria que es publiciten com a eines de projectes són, en realitat, gestors col·laboratius d'informació, que permeten treballar amb informació, fer anotacions, reunions amb l'equip, etc., però que molt sovint obliden o fracasen en el seu intent d'afegir un mòdul que permeti planificar projectes.
I, d'altra banda, quan en trobes un que ho fa, el 90% de les vegades és de pagament.

Però de tant buscar, al final sempre acabes trobant una agulla en un paller, així que aquí us acosto Gantter, una eina gratuita online que bé pot arribar a ser un bon succedani de les eines més habituals com MS Project o Open Project.

El primer que cal recalcar és que és gratuit, 100% gratuit. És una eina purament de planificació, que permet, de manera molt semblant als seus "germans grans", introduir tasques, relacionar-les amb predecessores i afegir-hi recursos. Permet, igualment, guardar el projecte, ja sigui online (en una mena de repositori) ja sigui en local, en diversos formats, a destacar els de Google Docs i MS Project (a través d'un format XML, que el MS Project pot importar perfectament).
També permet, igualment, importar projectes creats amb MS Project i amb Open project, la qual cosa ens pot facilitar el treballar amb projectes antics o importar-ne parts concretes.


Característiques més destacables


- Bona gestió de les predecessores, a diferència d'altres aplicatius online, permetent una certa flexibilitat a l'hora de fer predecessores, incloent-hi FC, CF, FF i CC, a més de posposicions o temps de retard.
- Visualització del Camí crític, de manera fàcil, a un parell de clics.
- Botó de desfer multinivell, que et dona la tranquil·litat de treballar sense por a cometre errors irresolubles.
- Gestió de recursos força completa, permetent recursos de tipus Treball i Material.
- Alerta de recursos sobreassignats sobre el mateix diagrama de Gantt.
- Calendaris personalitzables, tan generals com per a recursos concrets.


Limitacions i mancances


- No ens permet fer seguiment del projecte de manera còmode ni completa. Tan sols marcar el percentatge de cada tasca que ja ha estat completat. No hi ha cap tipus d'informe de desviacions ni res de semblant.
- La recaptació d'informació és curta, incompleta i poc generosa. No hi ha cap tipus d'informe general, ni tan sols a nivell global del projecte. No compta amb cap altra tipus de vista que no sigui la del diagrama de Gantt, impedint així veure l'ús dels recursos o de les tasques, per exemple.


Conclusions


En definitiva, doncs, una bona eina que pot servir com a alternativa als clàssics, però que les seves limitacions el condemnen a un ús lleuger, superficial. Pot, però, encaixar perfectament amb aquelles ocasions en les que no ens cal una planificació massa profunda ni una gestió de la mateixa massa extensa.

Aquí us deixo un vídeo que us ajudarà a començar a fer-lo servir.

28.2.12

Scrum methodology in 10 minutes


One of the most common types of project management methodologies is the one called Scrum. Its main concept is very simple and basic but, however, extremely effective.

Actually, it's so simple that it can be very well explained in only ten minutes, which is the lenght of this video created by Scrum master Hamid Shojaee. Be ready for it, when you finish watching it you'll be ready to adapt your projects to the Scrum methodology.

24.4.10

La frase maleïda (de la gestió de projectes)

Tan se val amb qui parlis. Tan se val en quin sector treballi. Tan se val el departament concret en el que estigui ubicat. Tan se val, fins i tot, el punt geogràfic de procedència. Tan se val. Tothom creu seriosament que tenen raó quan diuen allò de:

Es queeee... en els nostres projectes és molt difícil planificar perquè hi ha molts imprevistos.


Doncs deixeu-me que ho deixi ben clar. Tan se val el sector, el departament o la procedència, tots els projectes són susceptibles de ser planificats.

Tothom creu tenir molts imprevistos, i no se n'adonen de que, en realitat, són imprevistos perquè no planifiquen.

La resistència al canvi és una cosa comprensible, però en cap cas admisible si pretenem millorar. Tota millora en la nostra manera de treballar suposa un risc, una inversió. Qui no vulgui fer-la que no la faci, però que no s'enganyi a si mateix pensant que el seu cas és l'únic al món en el que la Gestió de Projectes -és a dir, l'ordre i el control- no se li pot aplicar.

7.4.10

Si no hi ha un pla (ni una data d'entrega), és un projecte?

En Brad Egeland, col·laborador de http://pmtips.net/, ens planteja en aquest article una de les errades més habituals en els projectes d'avui en dia: se'ns encomanen, sovint, tasques molt complexes que no es plantegen com a projectes però que ben bé podrien ser-ho. És a dir, que, de vegades, ens falta reconèixer un projecte quan el tenim davant dels nassos. I no és per un altre motiu que pel fet de que no se'ns planteja com a tal, doncs quan el client (intern o extern) ens l'encarrega, ens el resumeix com si fos una feina moooolt senzilla de fer (amb la qual cosa creu estar-se estalviant calés) i que cal fer "el més aviat possible". Plantejat així, ni tan sols un professional de la gestió de projectes s'ho veuria a venir. Sembla una tasca senzilla que tan sols cal col·locar en la llista de tasques pendents i anar fent. Però res més lluny de la realitat.

Però anem a pams. Com deia, el client sovint encarrega un projecte traient-li ferro, fent que sembli una minúcia, amagant informació, llimant-la, escurçant-la per tal de que el pressupost (temporal, dinerari) que li proposem sigui més minso. Greu error. No ens permet avaluar de manera adequada el que implica l'encàrrec i ja comencem a errar el tret.
Però és que, a més, per acabar de traure-li ferro, se'ns demana que ho fem "el més aviat possible", una de les frases fetes més antagòniques amb el món de la Gestió de Projectes. Tal com ja vam repassar en els dos posts dedicats a la mesura (Disseny d'Indicadors i Treballar per Objectius) aquest és un gran mal que patim avui en dia en les nostres feines: la absoluta incapacitat (o manca de voluntat) de mesura.

En Brad és una persona humil i no té cap problema en exposar, a mode de resum, quatre errors bàsics que va cometre en una tasca/projecte que li van encarregar. Ell ho explica tan bé que no crec poder comentar-hi res al respecte. Però sí que em permetreu fer-hi un afegitó. No aplicar els criteris de qualitat, d'excel·lència, d'eficàcia i eficiència, habituals de la Gestió de Projectes suposa un inconvenient més als ja esmentats per en Brad. El client ens podrà exigir tants canvis com vulgui sobre la marxa, podrà seguir afegint peticions a la llista, podrà continuar traient-se de la màniga especificacions, valuosa informació "oculta", condicions inesperades, perquè ens haurem compromès a realitzar una tasca de la que no en sabem realment l'abast en un temps absolutament indeterminat amb un pressupost igualment incert.

El client no ho sap, però si nosaltres li exigim més precisió i rigor, en sortirà guanyant.

6.2.10

Microsoft Word, un (mal) projecte real

Microsoft és un de les grans marques de la nostra era. Però com gestionen els seus projectes? Doncs alguns d'ells, aparentment, molt malament. Potser en podem aprendre alguna cosa d'aquest cas real.
Us transcric a continuació una extracte d'un llibre prou interessant: Desarrollo y gestión de proyectos informáticos de l'Steve McConnell publicat per McGraw-Hill.


Caso real: La planificación de “Word para Windows 1.0”

Word para Windows, alias Winword necesitó 5 años para su desarrollo completo. Acabó consumiendo 660 personas-mes de esfuerzo para generar 249.000 líneas de código. La planificación final de 5 años fue, aproximadamente, cinco veces mayor que la diseñada inicialmente. La siguiente tabla nos resume la historia:

Fuente: adaptado de "Microsoft Corporation: Office Business Unit" (Iansiti, 1994).

Winword adoleció de una planificación excesivamente agresiva. La planificación más corta posible para un proyecto de su envergadura estaría alrededor de los 460 días. Sin embargo, la estimación mayor era de 395 días.
Este caso real ilustra perfectamente, casi conjuga, la mayoría de los errores clásicos producidos a raíz de una planificación demasiado agresiva.
- El proyecto tenía objetivos irrealizables. En palabras del propio Gates, se iba a “desarrollar el mejor tratamiento de textos del mundo” y tan rápido como fuera posible, preferentemente en 12 meses. Cualquiera de los objetivos por separado representaba un desafío. Su combinación tornaba el proyecto imposible.
- Una planificación agresiva impide planificar correctamente. Durante los cuatro primeros años de desarrollo había entre un 60 y un 80 por 100 de factor de ilusiones como parte constante de la planificación.
- Durante el proyecto el equipo mutó sucesivamente. Tuvo cuatro desarrolladores distintos, incluyendo a dos que se fueron del proyecto debido a la presión de la planificación urgente y uno que abandonó por problemas de salud.
- Debido a las presiones de planificación, los desarrolladores llegaron a declarar que algunas prestaciones se habían “hecho” aunque en realidad tenían una calidad muy baja y/o estaban incompletas.

En resumen, ¿ayudó la planificación agresiva de Winword a que fuera entregado más rápido? No, rotundamente. Cinco años para un producto y 250.000 líneas de código no puede ser considerado un desarrollo rápido.


Tal vez el error más grave fuera la obsesión por aunar la innovación tecnológica con las prisas. Si hubieran planificado con la intención de ser eficientes y no rápidos, su proyecto se habría realizado en casi dos años. Esta estimación dobla cualquiera de las que ellos hicieron pero, en cualquier caso, hubiera reducido casi a un tercio el esfuerzo final necesario para completar el proyecto con éxito, añadiendo que, probablemente, su calidad global hubiera sido mucho mayor.

Siempre es doloroso planificar un proyecto para dos años cuando se desea terminarlo en 12, pero “desearlo no lo hace posible”.