Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anàlisi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anàlisi. Mostrar tots els missatges

11.6.24

Podcast sobre Gestió de Projectes


Un no es pot sentir part d'aquests temps que corren si no ha gravat o participat en un podcast. I la Diputació de Barcelona em va donar l'ocasió, justament, de gravar deu episodis curts en format d'entrevista per repassar les qüestions més determinants de la disciplina.

Hi repassem des de conceptes fonamentals com què és, en realitat, un projecte  (i com el diferenciem d'altres processos) fins a com es planifica eficaçment, passant per mil-i-un temes ben diversos: la gestió d'equips de projecte, la diagnosi, la creativitat, els objectius, els indicadors, i un llarg etcètera, sempre pensant en donar les claus perquè qui escolti els episodis pugui posar-se a fer projectes.

Aquí els teniu (tant en plataforma iVoox com Spotify). Espero que us siguin útils.

VERSIÓ IVOOX


VERSIÓ SPOTIFY

31.1.13

El meu Top 10 de la Gestió de Projectes: #5 ANÀLISI



Impossible fer una proposta sòlida de projecte sense entendre l'escenari/mercat. Transformar les dades recopilades sobre l'escenari en coneixement és el que fan les múltiples eines d'anàlisi de que disposem a l'hora de fer projectes. Podem optar per fer un DAFO (molt en particular quan es tracta d'un projecte que busca la millora d'alguna cosa ja existent), un Anàlisi de Participants (quan l'escenari està molt ple d'ens i d'actors que estan molt relacionats amb el projecte), un Arbre de Problemes o una Espina de Peix (quan el projecte que tenim entre mans busca resoldre una situació conflictiva o un escenari problemàtic), podem optar -ja ho veieu- per infinitat d'eines específicament dissenyades per cobrir diferents necessitats d'anàlisi.
Però més enllà de la eina que escollim, cal emprar-la a fons.

Servidor se n'ha afartat de veure projectes en els que el seu apartat d'anàlisi de l'escenari o mercat és tan feble, tan superficial, tan somer i dèbil, que la proposta que el segueix no desperta cap tipus de confiança. Quan un client/donant avalua la possibilitat de donar suport a una determinada de projecte i es troba amb un projecte que flaqueja en l'anàlisi, desconfia, li genera rebuig. El primer que se li passa pel cap és que la proposta efectiva que el projecte fa està treta de la màniga, del no res, de l'invenció esbojarrada d'algú que té massa interès en fer les coses sense pensar, sense rumiar-se-les.

Segurament, fer un projecte amb una part d'anàlisi feble és l'antítesi de la filosofia de la gestió de projectes. Aquesta, que es basa sempre en rebutjar de pla allò del "prova-error" i buscar sempre la proximitat màxima a l'efectivitat, no pot assolir-se sense analitzar, fent les coses a la babalà o, simplement, pensant que un ja sap tot el que necessita saber de cara a fer una proposta de projecte.

Els fracassos dels projectes amb anàlisis superficials són molts, majoritàriament sobrevinguts en descobrir que algunes tasques no eren tan fàcils de dur-se a terme com es pensava en un principi, en oblidar alguna llei o normativa que, arribada l'hora de la veritat, atura el projecte, en obviar algun risc important (killer risks, en diuen) que pot tombar el projecte si un no se'n protegeix o, simplement, en passar per alt alguna oportunitat excepcional que, en ser desaprofitada no ens permet assolir les cotes més altes de qualitat.

I es tracta, ja no només de la dicotomia de fer o no fer una anàlisi, sinó de fer-lo en profunditat, en arribar al moll de l'os de l'escenari per comprendre'l veritablement en la seva essència. De res ens serveixen en les nostres anàlisis fer asseveracions generalistes, ambigües o poc concretes. De res ens serveix l'observació de les obvietats, d'allò que salta a la vista, del que es veu a ull nu. Requerim una profunditat suficient per tal de no perdre'ns detall, per tal de copsar l'estat de la qüestió, la veritat que rau sota les capes més evidents de l'escenari sobre el que volem treballar.
En aquest sentit, són incomptables les vegades que, per exemple, en una anàlisi DAFO he vist entrades en l'apartat d'Amenaces externes del tipus "Crisi econòmica". Què vol dir, això? Que la crisi econòmica, tota ella, amb tot el que representa a tots els nivells, és una amenaça pel projecte? De debò que no podem anar una mica més al fons de la qüestió per descomposar aquest concepte que és la "crisi econòmica" en totes aquelles vessants i diferents cares de la mateixa que ens poden afectar, tant per mal (amenaces) com per bé (oportunitats).

De la mateixa manera, un s'ha trobat ja en massa ocasions parts d'una anàlisi suposadament profunda, suposadament útil, que resaven "equip multidisciplinar", habitualment com a alguna cosa positiva. De nou, què vol dir això? És radicalment bo (o radicalment dolent) comptar amb un equip multidisciplinar? Què és, en realitat un equip multidisciplinar? Doncs no és altra cosa que un fet estadístic (som 10 persones i cadascú de nosaltres ve d'una branca diferent), però això no és intrínsicament bo ni dolent. Caldrà, un cop més, anar al fons de la qüestió i esbrinar com aquest fet ens pot afectar, per bé i/o per mal, de cara al nostre projecte (per exemple, en clau positiva: riquesa creativa i d'anàlisi; en clau negativa: dificultats en la comunicació, falta d'entesa).

Perquè, al cap i a la fi -i ara espero que tot prengui, definitivament, cos- fem les anàlisis just abans de fer la proposta del projecte per tal, justament, de fer la millor proposta possible, sense oblidar res, estant perfectament preparats per entomar les oportunitats així com per defensar-nos dels riscos i amenaces. I de res ens serveixen asseveracions del tipus "Crisi económica" o "Equip multidisciplinar" perquè, com es veurà clarament, no tenim solució, no hi podem fer res. Són tan generals que no es poden abastar. Si, en canvi, les detallem, anem a buscar el que en rau just a sota, trobarem aspectes molt més concrets que, aquests sí, són manejables, riscos que es poden intentar evitar, oportunitats i idees que es poden aprofitar.

I, per acabar, un altre error habitual en aquells que creuen que la fase d'anàlisi d'un projecte té poca importància. Em refereixo a aquells projectes que, justament, fan el procés a l'inversa. És a dir, que comencen dissenyant la proposta sense haver analitzat l'escenari a fons i, un cop la proposta la tenen clara, llavors miren l'escenari per intentar presentar una anàlisi que encaixi amb la seva proposta. Per dir-ho d'una altra manera, intenten que sigui l'escenari el que s'amotlli a la proposta i no a l'inrevés.

En definitiva, qui no entengui l'importància de la fase d'anàlisi en un projecte és que, en realitat, no entén el que significa fer projectes. Ja pot anar plegant perquè:
1- Els seus projectes difícilment seran aprovats pel client/donant (en no convènce'l de la fiabilitat de la proposta)
2- Si tenen la rara sort de ser aprovats fracassaran estrepitosament.




Aquest Top 10 estarà format per un total de 10 posts, que s'aniran publicant periòdicament. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10.



Dos aclariments:


1- Aquest Top 10 és el meu. No pretén ser transferible.

2- Qualsevol Top 10 és reduccionista, deixa coses fora.

13.6.06

Anàlisi DAFO

El primer dels passos que cal donar en qualsevol projecte en que ens involucrem és el DAFO, una eina d'anàlisi extremadament famosa i emprada en molts i diferents àmbits.
Va ser inventada a finals dels anys 60 per Edmund P. Learned, C. Roland Christiansen, Kenneth Andrews i William D. Guth i, des de llavors ha anat introduint-se amb tota normalitat en processos de millora, plans de màrqueting, gestió de projectes, i un llarg etcètera.
La paraula DAFO no és altra cosa que un acrònim que conté les inicials de:
Debilitats
Amenaces
Fortaleses
Oportunitats

Originàriament però, els seus inventors, el batejaren SWOT, que parteix de les inicials de les mateixes paraules en anglès:
Strengths
Weaknesses
Opportunities
Threats

L'objectiu de l'anàlisi DAFO no és altre que el de dur a terme una prospecció de l'escenari en el que ens movem per tal d'avançar estratègicament cap al futur amb directrius clares del què cal fer i del que cal evitar.
Les quatre inicials, s'agrupen de dues en dues, per confeccionar les dualitats de anàlisi intern (Fortaleses i Debilitats) i anàlisi de l'entorn (Oportunitats i Amenaces).

La mecànica
Un dels motius principals pel qual aquesta tècnica s'ha fet tan famosa, particularment dins el marc de la gestió de projectes és per la senzillesa de la seva mecànica, facilitant-ne així l'ús i la participació de tothom.
Inicialment, cal dur a terme una pluja d'idees al respecte de cadascun dels quatre punts del DAFO intentant en la mesura del possible ser el més acurats i explícits possibles.

Anàlisi Interna
Així, en l'apartat de l'anàlisi intern, intentarem apuntar totes aquelles fortaleses i debilitats que estan sota el nostre abast d'actuació, és a dir, sobre les quals hi tenim capacitat de canviar. Com és d'imaginar, la quantitat aquí serà un factor determinant de l'èxit doncs, sens cap tipus de cohibició, hem de ser capaços de dilucidar clarament quines son les nostres mancances com a organització així com les nostres habilitats.
Heus aquí alguns exemples de possibles entrades en Fortaleses:
  • Estructura flexible i adaptable als canvis
  • Alta eficàcia en els darrers projectes
  • Equip amb possibilitat de mobilitat i desplaçaments
  • Equip multidisciplinar i tècnicament ben preparat
  • Departament d'I+D molt ben preparat
  • Etc.

I, en contraposició, algunes Debilitats:
  • Alts índexs de desmotivació
  • Poca experiència en gestió de projectes
  • Pocs recursos degut a retallades
  • Manca d'especialistes en l'equip
  • Pocs esforços en Comunicació i Màrqueting
  • Instal·lacions obsoletes
  • Etc.

Si te n'adones, aquest anàlisi, tant el de Fortaleses com el de Debilitats, té a veure, única i exclusivament, amb la organització i/o l'equip. En cap cas podem fer referències a factors externs com la competència, la legislació, etc, que son factors que ja seran analitzats en la segona part de la metodologia de l'anàlisi DAFO.

Consell pràctic: ser molt precís i gens ambigu
En l'anàlisi intern, és molt important que cada participant, en aportar una Fortalesa o una Debilitat, sigui molt concret i específic per evitar ambigüitats que després podrien conduir-nos a errors o incongruències.
Hi ha casos en que, fins i tot, alguna de les idees expressada comporta, de per si, força ambigüitat a l'hora de discernir si és una Fortalesa o bé una Debilitat. Imaginem, per exemple, que algun/a dels participants proposa afegir, com a Fortalesa, la multidisciplinaritat. El problema amb una entrada d'aquest tipus és que, en realitat, no és ni una Fortalesa ni una Debilitat en sí mateixa, doncs la multidisciplinaritat no és una altra cosa que un fet, una realitat estadística: som X persones a l'organització, i la majoria venen d'especialitats diferents. Per tant, com a fet que és, no és ni positiu ni negatiu. El que cal en aquests casos és anar al fons de la qüestió, al fons del concepte per buscar-ne les veritables Fortaleses i Debilitats. Preguntem-nos doncs, seguint l'exemple, què té de bo ser un equip multidisciplinar? Una possible resposta podria ser la riquesa en l'aportació d'idees. Però preguntem-nos també què podria tenir de negatiu? Algú podria pensar en les dificultats de comunicació que es podrien produir al tenir un equip tan heterogeni. Per tant, d'un concepte tan ambigu com la multidisciplinaritat en podem treure diverses Fortaleses així com Debilitats. Aquest és el nivell d'anàlisi que busquem en emprar una eina com aquesta. Els fets no ens serveixen, necessitem fets orientats a l'efecte que tenen en la nostra manera de treballar. Al cap i a la fi, comprendràs que si col·loques multidisciplinaritat com a entrada en el DAFO, un cop acabat l'anàlisi... què en pots fer? Res, absolutament res, doncs és un fet i no es pot canviar, no és bo ni dolent. Amb el que sí que hi podem fer alguna cosa és amb els matisos que n'hem tret d'aquest fet. Així, una fortalesa com la riquesa creativa pot ser esperonada quan arribi el moment, plantejant més sessions creatives conjuntes. I, per l'altra banda, una Debilitat com la de les dificultats de comunicació també pot ser combatuda amb diferents mitjans.
Cal, per tant, fugir de qualsevol tipus d'ambigüitat per anar a cercar sempre aquelles entrades que ens puguin ser útils.

Anàlisi Externa
Posteriorment, un cop acabada l'Anàlisi Interna, procedirem a repetir la metodologia però aquest cop centrant-nos en tots aquells factors externs a la organització que ens poden afectar, de manera positiva o negativa, a la gestió del nostre projecte. És el que anomenem anàlisi externa.
En aquesta segona part de l'anàlisi, el radi d'acció és molt més ampli i, per tant, augmenta la susceptibilitat de patir algun oblit important. Es precisament per això que pot ser recomanable seguir la pauta temàtica següent, encara que sigui a mode de recordatori.
En l'anàlisi extern caldrà contemplar àrees com:
  • La competència
  • Els proveïdors
  • L'àmbit polític
  • L'àmbit social
  • L'àmbit econòmic
  • Els aspectes legals
  • La tecnologia
  • El client/beneficiari
Però no cal oblidar que, si bé aquestes àrees esmentades poden incloure bona part d'aquells aspectes que cal analitzar, poden no ser totes les que realment ens afecten en cada cas. Només la experiència i coneixement del sector en el que ens movem ens permetrà de poder afegir en cada cas aquelles àrees que requereixen la nostra atenció i anàlisi.

Heus aquí alguns exemples d'Oportunitats:
  • Clients majoritàriament insatisfets amb els productes de la competència
  • Mercat emergent amb poca competència
  • Sector en creixement
  • Clients poc fidels als productes ja existents
  • Política governamental de suport a projectes d'aquest tipus
  • Legislació permissiva
  • Xarxa de proveïdors molt extensa i en tendència a la reducció de preus
  • Hi ha molt d'interès per part dels sindicats en que aquest projecte es dugui a terme
  • Etc.
I, per contra, algunes Amenaces:
  • Clients insatisfets amb les nostres darreres actuacions
  • Legislació en procés d'endurir-se
  • Sector estancat i amb signes de recessió
  • Xarxa de proveïdors molt atomitzada i de difícil concentració
  • Tecnologia molt canviant
  • Competència molt establerta i d'alta fidelitat
  • Etc.

El procés final d'anàlisi
Un cop duta a terme la identificació de tots els factors positius i negatius en ambdues categories, procedirem a realitzar una anàlisi enfrontada d'aquests factors per tal de marcar directrius clares i línies d'actuació de cara al futur.
Dissenyarem, primer de tot, una matriu semblant a la següent:
MATRIU DAFO
AMENACES
OPORTUNITATS
FORTALESES
Estratègies defensives
Estratègies ofensives
DEBILITATS
Estratègies de supervivència
Estratègies de reorientació

Què és el que es pretén amb aquesta matriu? Doncs confrontar les quatre àrees de l'anàlisi per treure'n conclusions. En aquesta matriu, les úniques caselles que s'ompliran seran les interiors i en elles podrem trobar diferents matisos estratègics i/o d'acció futura. La idea bàsica és confrontar una entrada de l'Anàlisi Interna (és a dir una Debilitat o una Fortalesa) amb una entrada de l'Anàlisi Externa (és a dir una Amenaça o una Oportunitat) per veure què en surt d'aquesta contraposició. Veiem-ne un exemple concret.


Per exemple, si una de les nostres amenaces externes era una Competència que entra en el mercat, si ho creuem en la casella superior-esquerra amb la fila de les Fortaleses que apuntava que teníem una Solidesa financera, se'ns pot acudir que una estratègia defensiva podria ser la Inversió en nous productes per combatre-hi, que es convertirà en una acció estratègica a dur a terme per tal d'assolir el nostre projecte.
Si, per contra, creuem una Oportunitat com Mercat creixent amb rapidesa amb una Fortalesa com Bona relació amb els nostres principals clients, podríem extreure'n una estratègia ofensiva semblant a Utilitzar els clients propis com a reclam.
Per una altra banda, confrontant una Amenaça externa com Tecnologia canviant amb una Debilitat interna com podria ser Alts índexs de desmotivació, podem buscar una estratègia de supervivència semblant a Formació tecnològica.
I, per últim, del creuament d'una Oportunitat externa com podria ser Política governamental de suport a projectes d'aquest tipus amb una Debilitat interna com Instal·lacions obsoletes, en podria sortir una estratègia de reorientació com Demanar subvencions.
Per descomptat, cal creuar tots els punts de l'Anàlisi interna amb tots els punts de la externa per tal de no deixar-nos fil sense agulla i treure el màxim nombre d'estratègies possibles.
Com hauràs observat, el DAFO no busca únicament treure l'entrellat de l'escenari en el que ens movem, sinó que, a més, cerca vies positives de reduir-ne o eradicar-ne els aspectes negatius així com potenciar aquells que es podrien considerar positius.

En resum
Dur-ho a terme, a més, en el si d'un equip, ens pot permetre d'obtenir diferents beneficis col·laterals gens menyspreables com un sentit de la integració a partir de la oportunitat d'exercir (auto)crítica, implicació en la resolució dels aspectes negatius a partir de la execució de les directrius proposades per ells/es mateixos/es, etc.
En definitiva, una eina d'ús senzill i que proporciona grans rèdits a qui l'empra, dotant-lo d'un coneixement més exhaustiu de la situació pre-projecte i permetent, per tant, embarcar-se en la gestió del projecte amb un coneixement més ampli no només de l'escenari sinó de les directrius i accions més beneficioses de dur a terme.


El Top10 per l'èxit en la gestió de projectes

Tot i que ningú amb dos dits de cap s’atreviria a separar només deu de la multitud de premisses i normes de funcionament bàsic dels projectes si que me vull permetre l’atreviment de, com si d’un recordatori bàsic es tractés, ponderar aquelles que, en base a la meva experiència i comptant amb les opinions d’altres companys/es, crec que poden ser les més fonamentals.
D’alguna manera, es tractaria, simplement, d’enumerar aquelles que, pel seu pes específic dins de la gestió d’un projecte estàndard, poden conduir-nos a l’èxit o al fracàs amb més facilitat.
No cal creure que, pel sol fet de complir aquestes deu normes, l’èxit del vostre projecte està assegurat; és necessari no oblidar mai totes les altres que, tot i no ser considerades tan essencials, en el seu conjunt, formen un paquet crític d’accions que també determina l’excel·lència del projecte en qüestió.

La major part d’aquestes normes, com de ben segur descobriràs, tenen molt a veure amb el sentit comú més elemental. Això ens ha de fer veure, inicialment, dues coses: a) si son fàcils d’entendre i de justificar, probablement siguin fàcils d’aplicar, i b) pel fet de ser de sentit comú no significa que sempre les tinguem en compte sense parar-nos-hi a pensar.

Espero que aquestes línies d’actuació puguin servir d’alguna cosa a algú. De totes maneres, com sabeu els/les que em coneixeu una mica, dubteu sempre del que us digui un professor; la vostra experiència és la que us ha de fer descobrir la “vostra” veritat.

Marc Ambit


Premissa #1: Les més bàsiques

Els estadounidencs acostumen a dir una cosa semblant a “No sé on vaig però hi arribaré de pressa”. Sota la pressió del client per tenir la feina feta, sovint, empesos per la pressa, ens encaminem pel camí equivocat en no tenir un pla d’acció suficientment clar.
· Mai suposis res.
· Els objectius i les prestacions han de ser establertes per totes i cadascuna de les tasques a dur a terme en un projecte (cada acció té un motiu per fer-se, no?).
· Aquestes premisses han de estar perfectament clares per a tot l’equip implicat en el projecte.


Premissa #2: Planificació estratègica
Sigui quin sigui el tipus de projecte i el motiu i l’àmbit per al qual es du a terme, cal emprar sempre la filosofia d’anàlisi estratègica que s’aplicaria en un negoci. Cal identificar els clients i consumidors del nostre projecte, definir els objectius, analitzar l’entorn i l’equip, etc.

· Els objectius només s’assoleixen si han estat identificats.
· Els objectius son assolits perquè formen part d’un pla estratègic.
· Per cada joc d’objectius hi ha un joc d’amenaces.


Premissa #3: Anàlisi de valor i estudis
Aquí ens trobem amb una situació que es reprodueix un i altre cop i encara un altre més i sempre amb resultats desastrosos. L’instigador/a del projecte o bé el/la cap del mateix oblida examinar o estudiar el pitjor-cas-posible. Poder per por a que el projecte no sigui aprovat si hi ha unes determinades possibilitats de que fracassi o potser degut a que mai no es vol arribar a creure que una idea pròpia no és bona, la veritat és que aquest és el mal més endèmic que la gestió de projectes pateix.

En analitzar els informes de projectes abandonats o que han fet fallida te n’adones de que, en la major part dels casos, l’equip mai va manejar dades aproximades a les reals. És a dir, que hi ha qui té por de treballar amb la realitat per si de cas aquesta, inexorable, li plantés una negativa als seus somnis.
· És un suïcidi assumir que el pitjor-cas-possible no pot succeir.
· En la Gestió de Projectes sempre és molt apropiat assumir que en Murphy és un membre més del teu equip.

Premissa #4: Els Stakeholders
Els stakeholders son aquelles persones involucrades d’alguna o altra manera en el projecte. Son tan els clients, els consumidors, els proveïdors, els sponsors, els membres de l’equip I, fins i tot, tu mateix/a.
El més important a tenir en compte sobre els stakeholders és que, ja que participen en alguna part del projecte, hi deuen tenir alguna cosa a guanyar (i no em refereixo només a calers). Cal descobrir que esperen cada un dels stakeholders del teu projecte per tal de garantir la seva satisfacció. De no fer-ho, la seva aportació, la seva confiança o el que sigui que aporti al projecte serà molt menor, o fins i tot desapareixerà.

Quasi m’atreviria a dir que la determinació de si el teu projecte ha estat un èxit o no depèn, al menys en part, de les percepcions que els stakeholders tinguin del que s’ha dut a terme.

Premissa #5: Estratègies alternatives i Anàlisi de Riscs
Una de les premisses més importants però que, contradictòriament, acostuma a ser més oblidada és aquella que ens recomana plantejar-nos constantment preguntes que comencin per “I si... ?” i a preparar solucions en funció de les respostes obtingudes.

Si aquesta premissa s’oblida, probablement sigui pel fet de que suposa una feina addicional que, inicialment, no preveus que pugui ser aprofitada i, donat que el factor temps i les pressions dels clients sempre son acuitants, es tendeix a deixar-ho passar. Per descomptat que no podem estar preparant plans alternatius per a cada tasca del projecte però segur que si que podem quantificar els danys que la conversió d’un possible risc en realitat podria causar. Així obtindrem un llistat dels punts en que un imprevist pot causar més destrosses i poder tornar irrecuperable el projecte sencer.

Premissa #6: El marge de Contingència
Habitualment, a l’hora d’assignar una durada a una tasca en particular, tendim a afegir-li, potser inconscientment, un petit marge de seguretat per tal d’evitar retards en el pla. És molt possible que així evitem que es produeixin retards sobre el pla previst, però també perdrem molt de temps innecessari doncs, com saps, si li dones dos dies per fer una tasca a algú, com a mínim, trigarà dos dies, mai menys.

Pot ser molt més útils muntar aquest marges de contingència per retards al final d’una fase o d’un grup de tasques que tenen un nexe comú. D’aquesta manera, les durades de cada tasca, ara atorgades conseqüentment i sense pors, es compliran molt més sovint i seguirem tenint sempre, al final de la fase un petit coixí que amortirà les desviacions.
Aquest mateix criteri es pot aplicar en assignacions monetàries.
És extremadament important que tot participant en el projecte comprengui perfectament aquesta premissa i la respecti innegociablement.

Premissa #7: Organització interna – Rols i responsabilitats
Oblida’t de totes les altres premisses si no penses seguir aquesta. Un projecte, més que en qualsevol altra disciplina, requereix d’un ordre i d’un concert general. Cal un lideratge clar que, possiblement, es pot multiplicar en funció de les diferents àrees d’actuació del projecte per tal de que tothom tingui el seu líder ben a prop.

Cal a més que tothom tingui clar quin és el seu rol dins de la organització del projecte i el que d’ell/a s’espera. Sovint, en grups que no compten amb un lideratge massa clar, els integrants de l’equip tendeixen a pensar que només son mà d’obra a la qual no se li demana pensar, improvisar i resoldre tasques.


Premissa #8: Lideratge
Les coses son molt clares arribats a aquest punt:
· L’èxit només pot ser assolit a través d’un lideratge clar i resolutiu
· Els líders del projecte poden no saber res de l’àmbit del projecte (tot i que no és aconsellable) però han de ser experts en gestió de projectes.
· Els líders han de tenir unes determinades habilitats socials... i les han d’emprar.
· Els líders han de tenir el permís per ser líders amb totes les conseqüències.

Premissa #9: L’entorn
Per tal de gestionar projectes en l’entorn d’una empresa determinada cal que TOTA l’empresa funcioni sota la filosofia de la Gestió de Projectes. Tothom, especialment la direcció, ha de tenir molt clar que hi ha rols i responsabilitats que ningú pot qüestionar en cap moment. Cal evitar utilitzar com a coartada una excusa referent a la organització funcional clàssica per tal de desmuntar una acció provinent de la organització derivada de la gestió de projectes. La gestió de projectes mana per sobre de qualsevol altre criteri.
Cal, a més, tenir totes les eines necessàries, adequades i punteres.

Sense tot això, la gestió de projectes es torna un absurd, un succedani, una incoherència absoluta que genera molt desencís, molta desmotivació i fa absolutament impossible millorar la gestió dels futurs projectes.

Premissa #10: The quick and the dead.
Aquesta dita s’emprava en l’Oest americà per tal de designar els dos participants en un duel a mort. Només n’hi ha un que és ràpid, l’altre no compta.
En la gestió de projectes, per damunt de tot, cal ser ràpid, molt ràpid; tan ràpid s’ha de ser que no només s’ha de reaccionar en hores, en minuts, en segons, sinó que s’ha d’aconseguir actuar abans que el mal sigui un fet.
D’això se’n diu anticipació.

Conclusions finals
Recorda que aquestes premisses no son més que el cúmul d’opinions de diversos professionals de la gestió de projectes i que, com a tal, tenen un valor limitat. Cal que siguis tu mateix/a qui, a mida que vagis duent a terme projectes, vagis configurant el teu propi Top 10.

I sobretot recorda que aquests 10 punts no son els únics i que si figuren en aquesta llista és tan per la seva importància cabdal com per lo sovint que la gent tendeix a oblidar-los.

La gestió de projectes pot ser la més genial de les feines, variada, amb responsabilitats, amb un caràcter social molt important i amb un petit nou nat cada cop que se n’acaba un del qual te’n pots sentir tan pare o mare com vulguis. Però per tot això cal que hi deixis la pell a cada moment, a cada decisió.
Espero que aquestes opinions tan personals que has llegit et puguin ser útils i millorin d’alguna manera (encara que sigui servint de mal exemple) les teves experiències en el camp de la gestió de projectes.



© Marc Ambit Fernàndez (2006) Totalment permesa (i recomanada) la seva distribució sempre i quan no la facis servir per a fins lucratius i mantinguis el meu nom present com a autor de l'article