1.12.11

Les decisions difícils i els escenaris post-apocalíptics

Hi ha un munt de tècniques i mètodes diferents per facilitar la presa de decisions. Per a mi, però, hi ha un factor que em sembla determinant i al que tots els altres hi estan supeditats. Un factor que, segons el meu criteri, és el que ens col·loca en aquelles situacions difícils en les que hem de decidir i sembla que el món se'ns cau al damunt mentre intentem trobar quina és la millor opció.
I al factor en qüestió, jo li en dic "les conseqüències post-apocalíptiques".

La dificultat en decidir sovint ens ve perquè intentem imaginar les conseqüències de prendre una decisió o una altra. Ens fem, per dir-ho així, una pel·lícula dels esdeveniments que vindran causats per cadascuna de les opcions. Sovint, aquestes pel·lícules són del gènere de les catàstrofes post-apocalíptiques. Imaginem sempre el pitjor escenari possible. Ens "encanta" veure com tot s'ensorra al nostre voltant, com hi ha inundacions, terratrèmols i tsunamis. Rarament les decisions difícils giren al voltant de dues opcions amb resultats positius. El més habitual, per contra, és que ens costi decidir per dues opcions que temem que, ambdues, ens portaran per mals camins. La nostra imaginació ens fa aquesta mala passada de pensar que, decidim el que decidim, ens portarà a escenaris pitjors o perniciosos.

Però la realitat ens demostra, si girem la vista enrera, que les (catastròfiques) consqüències esperades la major part dels cops no es produeixen. Tot allò que vam imaginar, abans de prendre la decisió, que passaria si escollíem un camí o un altre, no només no succeeix ni per aproximació sinó que, fins i tot, resulta que no es produeix en absolut.
Per tant, si la por a escenaris futurs catastròfics és el que ens frena a l'hora de decidir, recordem que la major part de les vegades, aquests no es produeixen. Així que no cal donar-li tantes voltes. Decidim, decidim ja.