21.11.12
El preu i el valor dels serveis prestats
Immersos en la picaresca constant, en el sóc-més-viu-que-ningú, molts professionals inflen els seus pressupostos tant com poden. Ho fan, comprensiblement, per tal de protegir-se davant les possibles retallades i els regateigs dels clients -sempre obsessionats en obtenir més abat a menys cost-. Però també ho fan, també inflen els pressuposts, per maximitzar-ne els beneficis.
Comprenent que cada projecte és un món, amb les seves circumstàncies i particularitats, el valor del que tu ofereixes ha de ser estipulat de manera justa en el preu final. De res ens serveix, per descomptat, menystenir-nos, valorar-nos a la baixa, per sota de la nostra vàlua. Cada bri de coneixement, experiència o, simplement, actitud, que aportem al projecte ha de ser precisament valorada.
Però això tampoc vol dir anar-se'n a l'altre extrem i inflar, farcir els nostres pressuposts. Posar un preu més alt del que un mereix pels serveis que ofereix li atorga -potser- una victòria a curt termini. Però no enganyaràs dos cops amb el mateix truc.
Dur a terme els teus serveis valent menys del que has cobrat és anar cavant la teva pròpia tomba professional. Un client que no queda satisfet no és un client, és una referència negativa que s'estendrà en el sector i que et tombarà més feina de la que et pots imaginar. De fet, ni tan sols te n'adonaràs: de sobte trobaràs que els contactes decauen, que ningú et truca. I en tiraràs la culpa a la crisi, a les dificultats del moment, a la conjuntura. Però el que haurà passat és que les trucades no arriben perquè se sap que el teu preu és major que el teu valor.
Un client descontent no és un ex-client, és un munt d'ex-clients. És una reguera de pòlvora que et perseguirà, vagis on vagis. Definitivament, si poses el teu preu per damunt del teu valor, tan sols et vendràs un cop.
Etiquetes de comentaris:
Gestió de projectes
1.11.12
Lamentables xifres sobre la Gestió de Projectes
Avui és el dia internacional de la Gestió de Projectes. I m'ha semblat molt adient acostar-vos unes dades estadístiques molt preocupants sobre l'efectivitat i l'eficiència de la Gestió de Projectes, avalades pel PMI (Project Management Institut).
I algú es preguntarà: Doncs quina manera de celebrar un dia com aquest, no? Portant males notícies?
Doncs sí, mira, la veritat és que accepto que pot no ser molt a l'ús, però crec que en un dia com avui no és gens útil delectar-se en lo bé que ho fem, sinó que pot ser molt més interessant donar-nos un cop d'atenció per veure que encara hi ha molt camí a córrer, molt per millorar, moltes xifres que invertir.
Per començar, la xifra més contundent: el 88% dels projectes són entregats tard o han costat més del previst. És a dir que, per dir-ho així, la immensa majoria dels projectes no compleixen dos dels seus pilars bàsics, el termini i el pressupost. L'absoluta manca de previsió, de compromís amb les dates d'entrega de les tasques i fases intermèdies, l'optimisme exacerbat, la constant mala intenció darrera d'intentar vendre els projectes amb xifres maquillades, tots ells són factors que ens porten a aquest absolut desastre estadístic. Ens entestem, els que ens dediquem a la formació de Gestió de Projectes, a inculcar les premisses bàsiques dels projectes: la màxima eficàcia amb la màxima eficiència. Ho expliquem com si ens hi anés la vida. Però després passa el que passa.
Dues xifres relacionades amb l'anterior: La mitjana de sobrecost és del 189%. I el temps d'entrega mitjà ronda el 222%! És a dir, que un projecte normal acaba costant pràcticament el doble de l'esperat i durant més del doble de l'estimat. Tan malament ho fem? De debò som tan absolutament incapaços d'estimar costos i temps de manera una mica més acurada? Un ja assumeix que no es poden quadrar amb exactitud aquestes xifres, que hi ha d'haver un marge d'error. Però, dues apreciacions: 1) un marge d'error del 100% no és un marge d'error. I 2) per què el marge d'error sempre ens el mengem en negatiu, és a dir en sobrecost i sobretemps, i mai en estalvi de cost i de temps?
La xifra que segueix és igualment esfereïdora: De cada 100 projectes que s'engeguen, hi ha 94 que s'han de tornar a engegar una mica més endavant en el temps. És a dir, que tenim una proposta de projecte que ens aproven, comencem el projecte i, de sobte, res no té sentit: els plans no quadren amb diferència, les expectatives no s'estan assolint, es descobreixen nous killer risks sobre la marxa. I tot això ens fa replantejar-nos el projecte i voler començar-lo de nou. Lamentable, molt lamentable.
I, per últim, la xifra definitiva, la que els aglutina tots i la que, definitivament, em desespera: El 61% dels projectes fallen en, com a mínim, un dels seus tres pilars bàsics, temps, pressupost i abast. És a dir, que més de la meitat dels projectes engegats fallen, poden ser considerats fracassos.
Doncs ja em diràs si hi ha alguna cosa a celebrar avui, el dia internacionalde la Gestió de Projectes dels mals gestors de projectes.
I algú es preguntarà: Doncs quina manera de celebrar un dia com aquest, no? Portant males notícies?
Doncs sí, mira, la veritat és que accepto que pot no ser molt a l'ús, però crec que en un dia com avui no és gens útil delectar-se en lo bé que ho fem, sinó que pot ser molt més interessant donar-nos un cop d'atenció per veure que encara hi ha molt camí a córrer, molt per millorar, moltes xifres que invertir.
Per començar, la xifra més contundent: el 88% dels projectes són entregats tard o han costat més del previst. És a dir que, per dir-ho així, la immensa majoria dels projectes no compleixen dos dels seus pilars bàsics, el termini i el pressupost. L'absoluta manca de previsió, de compromís amb les dates d'entrega de les tasques i fases intermèdies, l'optimisme exacerbat, la constant mala intenció darrera d'intentar vendre els projectes amb xifres maquillades, tots ells són factors que ens porten a aquest absolut desastre estadístic. Ens entestem, els que ens dediquem a la formació de Gestió de Projectes, a inculcar les premisses bàsiques dels projectes: la màxima eficàcia amb la màxima eficiència. Ho expliquem com si ens hi anés la vida. Però després passa el que passa.
Dues xifres relacionades amb l'anterior: La mitjana de sobrecost és del 189%. I el temps d'entrega mitjà ronda el 222%! És a dir, que un projecte normal acaba costant pràcticament el doble de l'esperat i durant més del doble de l'estimat. Tan malament ho fem? De debò som tan absolutament incapaços d'estimar costos i temps de manera una mica més acurada? Un ja assumeix que no es poden quadrar amb exactitud aquestes xifres, que hi ha d'haver un marge d'error. Però, dues apreciacions: 1) un marge d'error del 100% no és un marge d'error. I 2) per què el marge d'error sempre ens el mengem en negatiu, és a dir en sobrecost i sobretemps, i mai en estalvi de cost i de temps?
La xifra que segueix és igualment esfereïdora: De cada 100 projectes que s'engeguen, hi ha 94 que s'han de tornar a engegar una mica més endavant en el temps. És a dir, que tenim una proposta de projecte que ens aproven, comencem el projecte i, de sobte, res no té sentit: els plans no quadren amb diferència, les expectatives no s'estan assolint, es descobreixen nous killer risks sobre la marxa. I tot això ens fa replantejar-nos el projecte i voler començar-lo de nou. Lamentable, molt lamentable.
I, per últim, la xifra definitiva, la que els aglutina tots i la que, definitivament, em desespera: El 61% dels projectes fallen en, com a mínim, un dels seus tres pilars bàsics, temps, pressupost i abast. És a dir, que més de la meitat dels projectes engegats fallen, poden ser considerats fracassos.
Doncs ja em diràs si hi ha alguna cosa a celebrar avui, el dia internacional
Etiquetes de comentaris:
data d'entrega,
deadline,
Eficiència,
Estimació de durades,
Gestió de projectes,
gestió del temps,
planificació,
Qualitat,
terminis
Subscriure's a:
Missatges (Atom)