29.6.11

Què són els Mapes Mentals?


Fa uns dies explicàvem què eren els Mapes mentals o Mindmaps, una tècnica de creativitat realment molt eficaç i que s'adiu perfectament a les dinamiques creatives que un projecte acostuma a necessitar.
Però el bon company Ferran Peiró de la Diputació de Barcelona m'ha fet arribar aquest curs online sobre el tema que m'ha semblat realment ben trobat i que pot acabar de reforçar els fonaments revisats en l'esmentat post. No només és extremadament didàctic, sinó que és molt amè, clar i directe. Conté, a més, un petit test per esbrinar quin tipus de creativitat tens més associada al teu cervell.

En conjunt, un magnífic recurs online que aclarirà dubtes o generarà interès per aquesta potent tècnica de creativitat.

18.6.11

Last minute panic

Poques vegades s'ha definit tan gràficament el comportament de la majoria de la gent que treballa en un projecte.


Hobbes: Ja tens una idea per al teu projecte?
Calvin: No, estic esperant la inspiració
Hobbes:No pots obrir la creativitat com si fos una aixeta. Tens que tenir l'estat d'ànim adequat.Calvin: Quin estat d'ànim és aquest?
Hobbes: El pànic de l'últim minut.

17.6.11

Creativitat sobre el paper

Fa uns dies encetàvem una sèrie de posts dedicats a la creativitat en els projectes (parlant de les plujes d'idees o dels mapes mentals). Ni fet expressament, m'arriba a les meves mans avui mateix un dibuix que crec que expressa perfectament l'actitud a tenir davant d'una etapa creativa en els nostres projectes. Trencar la rutina, les normes preestablertes, les convencions, contradir el que s'espera de nosaltres, caminar pels camins menys trillats són la base de la creativitat.

9.6.11

Els tres tipus de projectes

Hi ha, en realitat, tres tipus diferents de projectes:
  • De resolució de problemes: Quan tenim un escenari problemàtic (o amb gent afectada) al qual volem oferir una solució. Per exemple, un barri marginal amb molts conflictes que volem eradicar.
  • De creativitat: Quan tenim una idea (encara informe, encara per polir) que creiem que pot ser bona i volem donar-li forma. Per exemple la idea d'un negoci. Aquí no cal resoldre cap problema, només donar-li forma a la idea i veure si encaixa en l'escenari.
  • D'execució tàctica: Quan tenim un escenari que requereix una actuació que ja està clarament predefinida. Per exemple, unes instal·lacions no adaptades per a discapacitats. Aquí no cal ni resoldre cap situació problemàtica ni hi ha cap idea a la que donar forma; tan sols cal agafar la normativa pre-existent i dur-la a terme.

El realment rellevant de reconèixer aquests tres tipus de projecte és el fet de que, en cada cas, les eines a emprar poden ser diferents.
En el cas dels projectes de resolució de problemes, les eines clau són les d'anàlisi dels participants i afectats, així com de la problemàtica existent.
En el cas dels projectes creativitat, les veritablement rellevants, les que marcaran la diferència, seran les eines de creativitat, aquelles que ens permetran donar-li forma a la idea germinal de la manera més adequada i detallista.
Per últim, en el cas dels projectes d'execució tàctica, les eines importants no són pas les que tenen a veure amb l'anàlisi ni amb el disseny de la idea (aquí ja sabem el què cal fer, el projecte ja el tenim dissenyat des del seu començament), sinó les que tenen a veure amb l'eficiència. És a dir, que aquí el que realment ens importa és posar els nostres esforços en com ho fem, més que en el què fem.

Tècniques de creativitat - La pluja d'idees (Brainstorming)

Afrontar una etapa creativa és molt més complex i alhora cabdal del que molta gent pensa. Quan ens hi atansem, estem atorgant-li la responsabilitat de donar forma als nostres somnis, a les nostres idees, al nostre projecte. Seria un veritable error abordar aquesta fase creativa de manera desordenada i precipitada.

Hi ha moltes maneres de ser més creatiu. De fet, els estudis al respecte dels dos hemisferis cerebrals -el dret encarregat de la imaginació, la fantasia, els colors, les emocions, etc, i l'esquerra, responsable de la lògica, de l'ordre, de la raó- demostren que, mentre dormim, l'hemisferi esquerre s'adorm completament, mentre que el dret no ho fa del tot, presenta encara un forta activitat. Així, l'hemisferi dret, ara sense els lligams racionals i d'ordre de l'esquerre, campa lliurement, sense control, i ens provoca els somnis (i els malsons) que després tant ens costen d'explicar als demés de tan absurds, inconnexes i incoherents com són. Per tant, per tal de ser més creatiu del que és habitual, hem d'aconseguir alliberar l'hemisferi dret al màxim, deixar-lo més lliure del que en les nostres rutinàries jornades sovint està sotmès.

Per fer-ho, tenim dues maneres: les drogues i les tècniques de creativitat.

L'ús de les drogues per estimular la creativitat es remunta a molts segles i a diverses cultures ancestrals. Xamans i bruixots de procedències ben diferents s'inspiraven amb l'ús d'estimulants naturals com el peiot. Els escriptors romàntics tenien línia directa amb les musses a través de l'opi o l'absenta. Els publicistes nord-americans dels 70 utilitzaven les creativity pills (LSD, ni més ni menys) per dissenyar les seves campanyes més atrevides.

Però ja que estan científicament comprovats els efectes perniciosos d'aquestes i altres drogues, concentrem-nos en l'altra opció: les tècniques de creativitat.

De tècniques de creativitat n'hi ha moltes. Un bon compendi es pot trobar a la magnífica web Neuronilla. El que és important, doncs, és aplicar-ne la tècnica correcta al plantejament creatiu que tenim al davant, a la idea que volem treballar.

Una de les tècniques més conegudes és, sens dubte, la pluja d'idees o Brainstorming. Afortunadament, avui en dia tothom ha fet servir algun cop el Brainstorming. El problema, però, és que, precisament per la seva fama, per haver passat a formar part de les eines bàsiques de gestió en qualsevol feina, també ha començat a fer-se servir de manera despreocupada i caòtica, sense seguir les normes.


Els passos bàsics d'un Brainstorming són quatre:

1- Aportació lliure d'idees. Aquí la clau és la paraula lliure. Es tracta, evidentment, d'aportar un munt d'idees, quantes més millor. I per fer-ho cal que tots els participants es sentin absolutament lliures, sense coerció de cap tipus. El que es busca és generar la inèrcia suficient com perquè la quantitat d'idees més o menys aprofitables que s'aportin, acabin generant-ne d'altres millors o més útils.

2- Classificació de les idees. Després d'un primer pas absolutament caòtic (aquesta n'és, precisament, la gràcia), es busca en aquest segon aportar una mica de seny al conjunt d'idees generades. Es tracta de revisar les idees aportades i buscar-ne afinitats entre elles, trets en comú, similituds. Es generen, doncs, diverses categories que semblen definir diverses de les idees aportades i, així agrupar-les. Un cop feta la categorització, obtenim una visió molt més clara del conjunt d'idees aportades així com una sensació de major control.

3- Selecció de les idees. Ara toca fer neteja. Revisar les idees aportades i quedar-se amb les veritablement rellevants o aprofitables, això és el que toca en aquest pas.

4- Decisió. Per últim, de la llista d'idees seleccionades com a interessants, se n'escull aquella (o aquelles) que realment responen al plantejament i a les que volem apostar.

La tècnica de la pluja d'idees és, principalment, una tècnica basada en la quantitat, esperant que d'aquesta en sorgeixi la qualitat creativa desitjada.

Però, com dèiem al principi, no totes les tècniques creatives ens serveixen per a totes les situacions, per atacar totes les sessions creatives. El Brainstorming, per exemple, és una tècnica particularment útil per buscar respostes concretes a un plantejament creatiu. És veritablement idònia per a sessions creatives com buscar un nom o un títol per a un producte, servei o projecte, per exemple. En aquests casos, la concreció de la resposta buscada és tal que una tècnica com aquesta, en que la quantitat és la clau, funciona a la perfecció.

Però, és clar, no sempre la concreció creativa és el que busquem. De vegades els nostres plantejaments -molt particularment en les etapes creatives dels projectes- són molt amplis, de fronteres difoses i límits poc definits. El que busquem són idees complexes que tècniques seqüencials com el Brainstorming no sempre ens poden brindar.
Per aquest tipus de creativitat ens fa falta una tècnica diferent, més àmplia, més oberta. Una tècnica com la dels Mapes mentals.

Tècniques de creativitat - Els mapes mentals (Mindmaps)

La tècnica dels Mapes mentals, que cada cop està més estesa i és més coneguda, és un invent de'n Tony Buzan. En al seva concepció, en Buzan buscava una tècnica de creativitat que estigués en major sintonia amb la manera en que el nostre cervell funciona. Evidentment, el nostre cervell no funciona de manera seqüencial, així que una tècnica com el Brainstorming l'obliga a adaptar-se a aquesta manera de ser creatiu. Ben al contrari, el nostre cervell organitza les idees en forma de nodes, i és així com funciona el Mindmap.

En aquests exemples que veuràs a continuació, te n'adonaràs de que tot parteix d'un centre que representa la idea o concepte que volem desenvolupar a nivell creatiu. D'aquest node principal en van sorgint branques temàtiques que parteixen la complexitat del concepte central en apartats o categories encara genèriques però indubtablement més concretes. D'aquestes branques surten, al seu torn, noves branques interiors que s'acosten cada cop més a la concreció del que estem buscant. I així pot continuar el procés fins a infinits nivells de profunditat, tants com requereixi la complexitat de la idea buscada o desenvolupada.


Imagina't-ho, potser millor, amb un cas real. Una empresa espanyola de productes d'higiene per a la llar es plantejà, a principis dels 90, un repte molt particular. Tenien un producte nou, una colònia familiar, a punt de sortir al mercat. Volien fer-ne una eficaç campanya de màrqueting, per descomptat. Però en aquella època, tal com ara, el país es trobava immers en una crisi econòmica important i, per tant, l'efectiu i les ganes d'arriscar-se no eren pas massa quantioses. El repte que es van proposar va ser el de fer una campanya de comunicació per donar a conèixer el producte, però amb la condició que el cost fos zero. Sí, així mateix: cost zero.

Amb l'ajut de la tècnica dels Mapes mentals, la sessió creativa va anar més o menys així.

En el node central, per descomptat, la idea central, potser dibuixant-hi un flascó del perfum o una cosa semblant. Com que la tècnica del Mindmap el que fa no és anar a buscar les solucions o idees finals directament sinó que se'n va, mai millor dit, per les branques, van treure una primera branca per abraçar el tema Promoció. Es tractava d'anar trobant les diferents maneres que un té de promocionar un producte com aquest, oblidant ara completament la limitació del cost zero. Així, sortiren diverses branques inferiors, una per la publicitat (i les seves sub-branques de Televisió, Ràdio, Premsa, etc.), una pels prescriptors (famosos que et recomanen fer servir un producte), una per les relacions públiques (força de vendes, esdeveniments, festes, etc), una altra per la Sponsorització o el patrocini, una més per el regal de Mostres, i així fins a un ventall estensíssim de tècniques de promoció de productes.

Per descomptat, van desenvolupar altres branques principals a més de la de la promoció, com la del perfil de clients al qual la colònia anava dirigida (Mestresses de casa, franges d'edat, estrats socio-econòmics, etc.) o altres referents al context del moment. Però va arribar un moment en que van haver d'enfrontar-se a la dificultat. Observant totes les branques, molt en particular la de Promoció, van adonar-se'n de que totes, absolutament totes, valien calers, molts calers en alguns casos, incomplint així el punt de partida creatiu. Així que es van atrevir a buscar, amb una branca nova des del node central, maneres de guanyar calers. En aquesta branca hi van aparèixer algunes força lògiques com demanar préstecs, buscar subvencions, etc, però també d'altres més enginyoses com fer concursos o rifes per treure diners de la venda de butlletes, o els telèfons 806, que en aquell moment eren els que permetien ingressar diners quan la gent et trucava i que es feien servir tant per party lines anunciats a televisió, com per vidència i pornografia telefònica.

Amb totes les cartes al damunt de la taula va arribar el moment de la veritat, el moment de combinar-les per trobar una bona estratègia que agafés una mica d'aquí i una mica d’allà, un xic de cada branca principal per conformar-ne una proposta definitiva. La proposta resultant probablement l'hagis vista en directe. Va anar com segueix.
A principis dels 90, les televisions privades van fer l'entrada per la porta gran a les nostres llars. La empresa en qüestió (de nom Nenuco) va contractar una sponsorització en el programa de més audiència dels prime times televisius dels divendres, a la encara primerenca Telecinco. El programa es deia VIP Noche y era un concurs una mica pocasolta presentat per l'Emilio Aragón i la Belén Rueda. En un moment donat, el concurs s'aturava per donar pas a l'espai de l'Sponsor. En aquest espai, els dos presentadors, fent de prescriptors, s'acostaven a un decorat diferent amb el nom de l'empresa en gran i, darrera un faristol, explicaven que "la marca de productos de higiene Nenuco, sobradamente conocida por todos ustedes, tiene a bien regalar a todas las personas que llamen ahora mismo al teléfono 806.XXX.XXX una muestra de su último producto que está a punto de salir al mercado. Se lo enviarán gratuitamente a su domicilio sin coste alguno."


Segurament és una cosa cultural, però en aquest país, quan pronuncies la paraula "gratis" la gent es torna boja. La quantitat de trucades que van rebre va ser tal, que no només van recuperar els altíssims costos de la campanya sinó que, fins i tot, van tenir alguns guanys (absolutament simbòliques). Menció a part mereix el fet de que, per tal d'enviar les mostres, demanaven a tots els que trucaven les seves dades personals, amb la qual cosa, a més van sortir amb una llista impecable i llarguíssima de possibles clients potencials als que després bombardejar amb publicitat.

Com és fàcilment imaginable, atacar una sessió creativa d'aquest tipus amb una tècnica lineal com el Brainstorming no hagués dut enlloc. La idea que es buscava era massa complexa, era massa polièdrica. Intentar, directament, donar idees de campanyes de publicitat que costessin zero calers hagués estat missió impossible, a dures penes n'haguessin sortit dues o tres d'idees aprofitables. I, per descomptat, la idea resultat no hagués estat una d'elles.
Tan sols una tècnica oberta i radial com el Mindmap podia atansar-se a una idea tan complexa amb garanties, desfent-la en diferents parts i trossos fins a tenir totes les peces damunt la taula i llavors combinar-les.

És, per tant, la tècnica dels Mapes mentals, una que ens permet treballar de manera idònia les etapes creatives d'un projecte, donat que aquests acostumen a plantejar-nos reptes creatius amplis i de múltiples facetes.

Si vols investigar més a fons la tècnica dels Mapes mentals, et recomano aquests llibres: