9.6.11

Tècniques de creativitat - Els mapes mentals (Mindmaps)

La tècnica dels Mapes mentals, que cada cop està més estesa i és més coneguda, és un invent de'n Tony Buzan. En al seva concepció, en Buzan buscava una tècnica de creativitat que estigués en major sintonia amb la manera en que el nostre cervell funciona. Evidentment, el nostre cervell no funciona de manera seqüencial, així que una tècnica com el Brainstorming l'obliga a adaptar-se a aquesta manera de ser creatiu. Ben al contrari, el nostre cervell organitza les idees en forma de nodes, i és així com funciona el Mindmap.

En aquests exemples que veuràs a continuació, te n'adonaràs de que tot parteix d'un centre que representa la idea o concepte que volem desenvolupar a nivell creatiu. D'aquest node principal en van sorgint branques temàtiques que parteixen la complexitat del concepte central en apartats o categories encara genèriques però indubtablement més concretes. D'aquestes branques surten, al seu torn, noves branques interiors que s'acosten cada cop més a la concreció del que estem buscant. I així pot continuar el procés fins a infinits nivells de profunditat, tants com requereixi la complexitat de la idea buscada o desenvolupada.


Imagina't-ho, potser millor, amb un cas real. Una empresa espanyola de productes d'higiene per a la llar es plantejà, a principis dels 90, un repte molt particular. Tenien un producte nou, una colònia familiar, a punt de sortir al mercat. Volien fer-ne una eficaç campanya de màrqueting, per descomptat. Però en aquella època, tal com ara, el país es trobava immers en una crisi econòmica important i, per tant, l'efectiu i les ganes d'arriscar-se no eren pas massa quantioses. El repte que es van proposar va ser el de fer una campanya de comunicació per donar a conèixer el producte, però amb la condició que el cost fos zero. Sí, així mateix: cost zero.

Amb l'ajut de la tècnica dels Mapes mentals, la sessió creativa va anar més o menys així.

En el node central, per descomptat, la idea central, potser dibuixant-hi un flascó del perfum o una cosa semblant. Com que la tècnica del Mindmap el que fa no és anar a buscar les solucions o idees finals directament sinó que se'n va, mai millor dit, per les branques, van treure una primera branca per abraçar el tema Promoció. Es tractava d'anar trobant les diferents maneres que un té de promocionar un producte com aquest, oblidant ara completament la limitació del cost zero. Així, sortiren diverses branques inferiors, una per la publicitat (i les seves sub-branques de Televisió, Ràdio, Premsa, etc.), una pels prescriptors (famosos que et recomanen fer servir un producte), una per les relacions públiques (força de vendes, esdeveniments, festes, etc), una altra per la Sponsorització o el patrocini, una més per el regal de Mostres, i així fins a un ventall estensíssim de tècniques de promoció de productes.

Per descomptat, van desenvolupar altres branques principals a més de la de la promoció, com la del perfil de clients al qual la colònia anava dirigida (Mestresses de casa, franges d'edat, estrats socio-econòmics, etc.) o altres referents al context del moment. Però va arribar un moment en que van haver d'enfrontar-se a la dificultat. Observant totes les branques, molt en particular la de Promoció, van adonar-se'n de que totes, absolutament totes, valien calers, molts calers en alguns casos, incomplint així el punt de partida creatiu. Així que es van atrevir a buscar, amb una branca nova des del node central, maneres de guanyar calers. En aquesta branca hi van aparèixer algunes força lògiques com demanar préstecs, buscar subvencions, etc, però també d'altres més enginyoses com fer concursos o rifes per treure diners de la venda de butlletes, o els telèfons 806, que en aquell moment eren els que permetien ingressar diners quan la gent et trucava i que es feien servir tant per party lines anunciats a televisió, com per vidència i pornografia telefònica.

Amb totes les cartes al damunt de la taula va arribar el moment de la veritat, el moment de combinar-les per trobar una bona estratègia que agafés una mica d'aquí i una mica d’allà, un xic de cada branca principal per conformar-ne una proposta definitiva. La proposta resultant probablement l'hagis vista en directe. Va anar com segueix.
A principis dels 90, les televisions privades van fer l'entrada per la porta gran a les nostres llars. La empresa en qüestió (de nom Nenuco) va contractar una sponsorització en el programa de més audiència dels prime times televisius dels divendres, a la encara primerenca Telecinco. El programa es deia VIP Noche y era un concurs una mica pocasolta presentat per l'Emilio Aragón i la Belén Rueda. En un moment donat, el concurs s'aturava per donar pas a l'espai de l'Sponsor. En aquest espai, els dos presentadors, fent de prescriptors, s'acostaven a un decorat diferent amb el nom de l'empresa en gran i, darrera un faristol, explicaven que "la marca de productos de higiene Nenuco, sobradamente conocida por todos ustedes, tiene a bien regalar a todas las personas que llamen ahora mismo al teléfono 806.XXX.XXX una muestra de su último producto que está a punto de salir al mercado. Se lo enviarán gratuitamente a su domicilio sin coste alguno."


Segurament és una cosa cultural, però en aquest país, quan pronuncies la paraula "gratis" la gent es torna boja. La quantitat de trucades que van rebre va ser tal, que no només van recuperar els altíssims costos de la campanya sinó que, fins i tot, van tenir alguns guanys (absolutament simbòliques). Menció a part mereix el fet de que, per tal d'enviar les mostres, demanaven a tots els que trucaven les seves dades personals, amb la qual cosa, a més van sortir amb una llista impecable i llarguíssima de possibles clients potencials als que després bombardejar amb publicitat.

Com és fàcilment imaginable, atacar una sessió creativa d'aquest tipus amb una tècnica lineal com el Brainstorming no hagués dut enlloc. La idea que es buscava era massa complexa, era massa polièdrica. Intentar, directament, donar idees de campanyes de publicitat que costessin zero calers hagués estat missió impossible, a dures penes n'haguessin sortit dues o tres d'idees aprofitables. I, per descomptat, la idea resultat no hagués estat una d'elles.
Tan sols una tècnica oberta i radial com el Mindmap podia atansar-se a una idea tan complexa amb garanties, desfent-la en diferents parts i trossos fins a tenir totes les peces damunt la taula i llavors combinar-les.

És, per tant, la tècnica dels Mapes mentals, una que ens permet treballar de manera idònia les etapes creatives d'un projecte, donat que aquests acostumen a plantejar-nos reptes creatius amplis i de múltiples facetes.

Si vols investigar més a fons la tècnica dels Mapes mentals, et recomano aquests llibres:


Cap comentari: