1.12.11

Les decisions difícils i els escenaris post-apocalíptics

Hi ha un munt de tècniques i mètodes diferents per facilitar la presa de decisions. Per a mi, però, hi ha un factor que em sembla determinant i al que tots els altres hi estan supeditats. Un factor que, segons el meu criteri, és el que ens col·loca en aquelles situacions difícils en les que hem de decidir i sembla que el món se'ns cau al damunt mentre intentem trobar quina és la millor opció.
I al factor en qüestió, jo li en dic "les conseqüències post-apocalíptiques".

La dificultat en decidir sovint ens ve perquè intentem imaginar les conseqüències de prendre una decisió o una altra. Ens fem, per dir-ho així, una pel·lícula dels esdeveniments que vindran causats per cadascuna de les opcions. Sovint, aquestes pel·lícules són del gènere de les catàstrofes post-apocalíptiques. Imaginem sempre el pitjor escenari possible. Ens "encanta" veure com tot s'ensorra al nostre voltant, com hi ha inundacions, terratrèmols i tsunamis. Rarament les decisions difícils giren al voltant de dues opcions amb resultats positius. El més habitual, per contra, és que ens costi decidir per dues opcions que temem que, ambdues, ens portaran per mals camins. La nostra imaginació ens fa aquesta mala passada de pensar que, decidim el que decidim, ens portarà a escenaris pitjors o perniciosos.

Però la realitat ens demostra, si girem la vista enrera, que les (catastròfiques) consqüències esperades la major part dels cops no es produeixen. Tot allò que vam imaginar, abans de prendre la decisió, que passaria si escollíem un camí o un altre, no només no succeeix ni per aproximació sinó que, fins i tot, resulta que no es produeix en absolut.
Per tant, si la por a escenaris futurs catastròfics és el que ens frena a l'hora de decidir, recordem que la major part de les vegades, aquests no es produeixen. Així que no cal donar-li tantes voltes. Decidim, decidim ja.

1.11.11

Improving plans

Happy Halloween and an even better "castanyada"! Hope you all enjoyed the spookiest and most delicious night of the year.
Back to business, we have one class to recover. It's not going to be the same as actually having it presentially, but it will definetely be better than doing it with no one in it, right? ;-)

So, this is what you have to do to recover such an important class like last Wednesday's.
You need a computer with OpenProject installed in it. If you don't have it installed, you can download it and install it from here.
Once installed in your computer, go to the Virtual Campus and open the OpenProject file called "Improve Planning MIX".
In the Virtual Campus print the document called "Improve plans (help sheet)", so you can use it as a guide throughout the virtual class.

Now, hit play and watch this video.



There are, of course, more techniques (you have them on the Help sheet), but this ones are enough for today.

Now you've learnt te basic techniques. It's time for you to try them. Go to the Virtual Campus and open the OpenProject file called "Improve planning (overwork)". What you have to do with those tiny mini-exercises is just to solve the overwork. Just like in the example we used in the previous video, we can only use the resources that we have in each of the mini-exercises. The goal has to be to solve the overwork but always be as efficient as possible. Try different techniques to decide, finally, the best for each situation.
You'll find the instructions in this video:



If you have any difficulties, sent me an email. You you've finished it and want to give it a try, send it to me via email.


9.10.11

Ser líders

La Ester Baqués, estudiant de turisme, participà fa tan sols unes quantes setmanes en un debat que vaig proposar sobre els diferents estils de lideratge. Una de les seves aportacions a la conversa va ser aquest vídeo del programa Mil·lènium que presente el Ramon Colom i que, en aquesta ocasió, versava sobre el fet de ser líders i tot el que implica. Complet i plural, com és habitualment el programa que emet el Canal 33, el vídeo ens dona una visió prou àmplia del que significa ser líders avui en dia.

14.9.11

Apuntes para l@s alumn@s de ESEC



Por si queréis tenerlos con vosotr@s en clase, podéis descargarlos de aquí. Recordad, sin embargo, que lo que realmente os ayudará a aprender a gestionar proyectos (y por tanto a aprobar la asignatura) es la práctica. Si participáis a fondo en las dinámicas de clase, si realizáis los ejercicios en casa con criterio profesional y exigente, no tendréis ninguna dificultad para hacerlo.

11.9.11

Definició de Gestió de Projectes

Hi ha, definitivament, moltes maneres de definir el que és la Gestió de Projectes. Avui us acosto una de les aproximacions, feta per la enciclopèdia multimèdia d'última generació Qwiki.

29.6.11

Què són els Mapes Mentals?


Fa uns dies explicàvem què eren els Mapes mentals o Mindmaps, una tècnica de creativitat realment molt eficaç i que s'adiu perfectament a les dinamiques creatives que un projecte acostuma a necessitar.
Però el bon company Ferran Peiró de la Diputació de Barcelona m'ha fet arribar aquest curs online sobre el tema que m'ha semblat realment ben trobat i que pot acabar de reforçar els fonaments revisats en l'esmentat post. No només és extremadament didàctic, sinó que és molt amè, clar i directe. Conté, a més, un petit test per esbrinar quin tipus de creativitat tens més associada al teu cervell.

En conjunt, un magnífic recurs online que aclarirà dubtes o generarà interès per aquesta potent tècnica de creativitat.

18.6.11

Last minute panic

Poques vegades s'ha definit tan gràficament el comportament de la majoria de la gent que treballa en un projecte.


Hobbes: Ja tens una idea per al teu projecte?
Calvin: No, estic esperant la inspiració
Hobbes:No pots obrir la creativitat com si fos una aixeta. Tens que tenir l'estat d'ànim adequat.Calvin: Quin estat d'ànim és aquest?
Hobbes: El pànic de l'últim minut.

17.6.11

Creativitat sobre el paper

Fa uns dies encetàvem una sèrie de posts dedicats a la creativitat en els projectes (parlant de les plujes d'idees o dels mapes mentals). Ni fet expressament, m'arriba a les meves mans avui mateix un dibuix que crec que expressa perfectament l'actitud a tenir davant d'una etapa creativa en els nostres projectes. Trencar la rutina, les normes preestablertes, les convencions, contradir el que s'espera de nosaltres, caminar pels camins menys trillats són la base de la creativitat.

9.6.11

Els tres tipus de projectes

Hi ha, en realitat, tres tipus diferents de projectes:
  • De resolució de problemes: Quan tenim un escenari problemàtic (o amb gent afectada) al qual volem oferir una solució. Per exemple, un barri marginal amb molts conflictes que volem eradicar.
  • De creativitat: Quan tenim una idea (encara informe, encara per polir) que creiem que pot ser bona i volem donar-li forma. Per exemple la idea d'un negoci. Aquí no cal resoldre cap problema, només donar-li forma a la idea i veure si encaixa en l'escenari.
  • D'execució tàctica: Quan tenim un escenari que requereix una actuació que ja està clarament predefinida. Per exemple, unes instal·lacions no adaptades per a discapacitats. Aquí no cal ni resoldre cap situació problemàtica ni hi ha cap idea a la que donar forma; tan sols cal agafar la normativa pre-existent i dur-la a terme.

El realment rellevant de reconèixer aquests tres tipus de projecte és el fet de que, en cada cas, les eines a emprar poden ser diferents.
En el cas dels projectes de resolució de problemes, les eines clau són les d'anàlisi dels participants i afectats, així com de la problemàtica existent.
En el cas dels projectes creativitat, les veritablement rellevants, les que marcaran la diferència, seran les eines de creativitat, aquelles que ens permetran donar-li forma a la idea germinal de la manera més adequada i detallista.
Per últim, en el cas dels projectes d'execució tàctica, les eines importants no són pas les que tenen a veure amb l'anàlisi ni amb el disseny de la idea (aquí ja sabem el què cal fer, el projecte ja el tenim dissenyat des del seu començament), sinó les que tenen a veure amb l'eficiència. És a dir, que aquí el que realment ens importa és posar els nostres esforços en com ho fem, més que en el què fem.

Tècniques de creativitat - La pluja d'idees (Brainstorming)

Afrontar una etapa creativa és molt més complex i alhora cabdal del que molta gent pensa. Quan ens hi atansem, estem atorgant-li la responsabilitat de donar forma als nostres somnis, a les nostres idees, al nostre projecte. Seria un veritable error abordar aquesta fase creativa de manera desordenada i precipitada.

Hi ha moltes maneres de ser més creatiu. De fet, els estudis al respecte dels dos hemisferis cerebrals -el dret encarregat de la imaginació, la fantasia, els colors, les emocions, etc, i l'esquerra, responsable de la lògica, de l'ordre, de la raó- demostren que, mentre dormim, l'hemisferi esquerre s'adorm completament, mentre que el dret no ho fa del tot, presenta encara un forta activitat. Així, l'hemisferi dret, ara sense els lligams racionals i d'ordre de l'esquerre, campa lliurement, sense control, i ens provoca els somnis (i els malsons) que després tant ens costen d'explicar als demés de tan absurds, inconnexes i incoherents com són. Per tant, per tal de ser més creatiu del que és habitual, hem d'aconseguir alliberar l'hemisferi dret al màxim, deixar-lo més lliure del que en les nostres rutinàries jornades sovint està sotmès.

Per fer-ho, tenim dues maneres: les drogues i les tècniques de creativitat.

L'ús de les drogues per estimular la creativitat es remunta a molts segles i a diverses cultures ancestrals. Xamans i bruixots de procedències ben diferents s'inspiraven amb l'ús d'estimulants naturals com el peiot. Els escriptors romàntics tenien línia directa amb les musses a través de l'opi o l'absenta. Els publicistes nord-americans dels 70 utilitzaven les creativity pills (LSD, ni més ni menys) per dissenyar les seves campanyes més atrevides.

Però ja que estan científicament comprovats els efectes perniciosos d'aquestes i altres drogues, concentrem-nos en l'altra opció: les tècniques de creativitat.

De tècniques de creativitat n'hi ha moltes. Un bon compendi es pot trobar a la magnífica web Neuronilla. El que és important, doncs, és aplicar-ne la tècnica correcta al plantejament creatiu que tenim al davant, a la idea que volem treballar.

Una de les tècniques més conegudes és, sens dubte, la pluja d'idees o Brainstorming. Afortunadament, avui en dia tothom ha fet servir algun cop el Brainstorming. El problema, però, és que, precisament per la seva fama, per haver passat a formar part de les eines bàsiques de gestió en qualsevol feina, també ha començat a fer-se servir de manera despreocupada i caòtica, sense seguir les normes.


Els passos bàsics d'un Brainstorming són quatre:

1- Aportació lliure d'idees. Aquí la clau és la paraula lliure. Es tracta, evidentment, d'aportar un munt d'idees, quantes més millor. I per fer-ho cal que tots els participants es sentin absolutament lliures, sense coerció de cap tipus. El que es busca és generar la inèrcia suficient com perquè la quantitat d'idees més o menys aprofitables que s'aportin, acabin generant-ne d'altres millors o més útils.

2- Classificació de les idees. Després d'un primer pas absolutament caòtic (aquesta n'és, precisament, la gràcia), es busca en aquest segon aportar una mica de seny al conjunt d'idees generades. Es tracta de revisar les idees aportades i buscar-ne afinitats entre elles, trets en comú, similituds. Es generen, doncs, diverses categories que semblen definir diverses de les idees aportades i, així agrupar-les. Un cop feta la categorització, obtenim una visió molt més clara del conjunt d'idees aportades així com una sensació de major control.

3- Selecció de les idees. Ara toca fer neteja. Revisar les idees aportades i quedar-se amb les veritablement rellevants o aprofitables, això és el que toca en aquest pas.

4- Decisió. Per últim, de la llista d'idees seleccionades com a interessants, se n'escull aquella (o aquelles) que realment responen al plantejament i a les que volem apostar.

La tècnica de la pluja d'idees és, principalment, una tècnica basada en la quantitat, esperant que d'aquesta en sorgeixi la qualitat creativa desitjada.

Però, com dèiem al principi, no totes les tècniques creatives ens serveixen per a totes les situacions, per atacar totes les sessions creatives. El Brainstorming, per exemple, és una tècnica particularment útil per buscar respostes concretes a un plantejament creatiu. És veritablement idònia per a sessions creatives com buscar un nom o un títol per a un producte, servei o projecte, per exemple. En aquests casos, la concreció de la resposta buscada és tal que una tècnica com aquesta, en que la quantitat és la clau, funciona a la perfecció.

Però, és clar, no sempre la concreció creativa és el que busquem. De vegades els nostres plantejaments -molt particularment en les etapes creatives dels projectes- són molt amplis, de fronteres difoses i límits poc definits. El que busquem són idees complexes que tècniques seqüencials com el Brainstorming no sempre ens poden brindar.
Per aquest tipus de creativitat ens fa falta una tècnica diferent, més àmplia, més oberta. Una tècnica com la dels Mapes mentals.

Tècniques de creativitat - Els mapes mentals (Mindmaps)

La tècnica dels Mapes mentals, que cada cop està més estesa i és més coneguda, és un invent de'n Tony Buzan. En al seva concepció, en Buzan buscava una tècnica de creativitat que estigués en major sintonia amb la manera en que el nostre cervell funciona. Evidentment, el nostre cervell no funciona de manera seqüencial, així que una tècnica com el Brainstorming l'obliga a adaptar-se a aquesta manera de ser creatiu. Ben al contrari, el nostre cervell organitza les idees en forma de nodes, i és així com funciona el Mindmap.

En aquests exemples que veuràs a continuació, te n'adonaràs de que tot parteix d'un centre que representa la idea o concepte que volem desenvolupar a nivell creatiu. D'aquest node principal en van sorgint branques temàtiques que parteixen la complexitat del concepte central en apartats o categories encara genèriques però indubtablement més concretes. D'aquestes branques surten, al seu torn, noves branques interiors que s'acosten cada cop més a la concreció del que estem buscant. I així pot continuar el procés fins a infinits nivells de profunditat, tants com requereixi la complexitat de la idea buscada o desenvolupada.


Imagina't-ho, potser millor, amb un cas real. Una empresa espanyola de productes d'higiene per a la llar es plantejà, a principis dels 90, un repte molt particular. Tenien un producte nou, una colònia familiar, a punt de sortir al mercat. Volien fer-ne una eficaç campanya de màrqueting, per descomptat. Però en aquella època, tal com ara, el país es trobava immers en una crisi econòmica important i, per tant, l'efectiu i les ganes d'arriscar-se no eren pas massa quantioses. El repte que es van proposar va ser el de fer una campanya de comunicació per donar a conèixer el producte, però amb la condició que el cost fos zero. Sí, així mateix: cost zero.

Amb l'ajut de la tècnica dels Mapes mentals, la sessió creativa va anar més o menys així.

En el node central, per descomptat, la idea central, potser dibuixant-hi un flascó del perfum o una cosa semblant. Com que la tècnica del Mindmap el que fa no és anar a buscar les solucions o idees finals directament sinó que se'n va, mai millor dit, per les branques, van treure una primera branca per abraçar el tema Promoció. Es tractava d'anar trobant les diferents maneres que un té de promocionar un producte com aquest, oblidant ara completament la limitació del cost zero. Així, sortiren diverses branques inferiors, una per la publicitat (i les seves sub-branques de Televisió, Ràdio, Premsa, etc.), una pels prescriptors (famosos que et recomanen fer servir un producte), una per les relacions públiques (força de vendes, esdeveniments, festes, etc), una altra per la Sponsorització o el patrocini, una més per el regal de Mostres, i així fins a un ventall estensíssim de tècniques de promoció de productes.

Per descomptat, van desenvolupar altres branques principals a més de la de la promoció, com la del perfil de clients al qual la colònia anava dirigida (Mestresses de casa, franges d'edat, estrats socio-econòmics, etc.) o altres referents al context del moment. Però va arribar un moment en que van haver d'enfrontar-se a la dificultat. Observant totes les branques, molt en particular la de Promoció, van adonar-se'n de que totes, absolutament totes, valien calers, molts calers en alguns casos, incomplint així el punt de partida creatiu. Així que es van atrevir a buscar, amb una branca nova des del node central, maneres de guanyar calers. En aquesta branca hi van aparèixer algunes força lògiques com demanar préstecs, buscar subvencions, etc, però també d'altres més enginyoses com fer concursos o rifes per treure diners de la venda de butlletes, o els telèfons 806, que en aquell moment eren els que permetien ingressar diners quan la gent et trucava i que es feien servir tant per party lines anunciats a televisió, com per vidència i pornografia telefònica.

Amb totes les cartes al damunt de la taula va arribar el moment de la veritat, el moment de combinar-les per trobar una bona estratègia que agafés una mica d'aquí i una mica d’allà, un xic de cada branca principal per conformar-ne una proposta definitiva. La proposta resultant probablement l'hagis vista en directe. Va anar com segueix.
A principis dels 90, les televisions privades van fer l'entrada per la porta gran a les nostres llars. La empresa en qüestió (de nom Nenuco) va contractar una sponsorització en el programa de més audiència dels prime times televisius dels divendres, a la encara primerenca Telecinco. El programa es deia VIP Noche y era un concurs una mica pocasolta presentat per l'Emilio Aragón i la Belén Rueda. En un moment donat, el concurs s'aturava per donar pas a l'espai de l'Sponsor. En aquest espai, els dos presentadors, fent de prescriptors, s'acostaven a un decorat diferent amb el nom de l'empresa en gran i, darrera un faristol, explicaven que "la marca de productos de higiene Nenuco, sobradamente conocida por todos ustedes, tiene a bien regalar a todas las personas que llamen ahora mismo al teléfono 806.XXX.XXX una muestra de su último producto que está a punto de salir al mercado. Se lo enviarán gratuitamente a su domicilio sin coste alguno."


Segurament és una cosa cultural, però en aquest país, quan pronuncies la paraula "gratis" la gent es torna boja. La quantitat de trucades que van rebre va ser tal, que no només van recuperar els altíssims costos de la campanya sinó que, fins i tot, van tenir alguns guanys (absolutament simbòliques). Menció a part mereix el fet de que, per tal d'enviar les mostres, demanaven a tots els que trucaven les seves dades personals, amb la qual cosa, a més van sortir amb una llista impecable i llarguíssima de possibles clients potencials als que després bombardejar amb publicitat.

Com és fàcilment imaginable, atacar una sessió creativa d'aquest tipus amb una tècnica lineal com el Brainstorming no hagués dut enlloc. La idea que es buscava era massa complexa, era massa polièdrica. Intentar, directament, donar idees de campanyes de publicitat que costessin zero calers hagués estat missió impossible, a dures penes n'haguessin sortit dues o tres d'idees aprofitables. I, per descomptat, la idea resultat no hagués estat una d'elles.
Tan sols una tècnica oberta i radial com el Mindmap podia atansar-se a una idea tan complexa amb garanties, desfent-la en diferents parts i trossos fins a tenir totes les peces damunt la taula i llavors combinar-les.

És, per tant, la tècnica dels Mapes mentals, una que ens permet treballar de manera idònia les etapes creatives d'un projecte, donat que aquests acostumen a plantejar-nos reptes creatius amplis i de múltiples facetes.

Si vols investigar més a fons la tècnica dels Mapes mentals, et recomano aquests llibres:


17.5.11

Al màxim, sempre al màxim!

Aquí teniu el que, per a mi, és una magnífica representació de la confusió que molta gent té entre objectius, indicadors, avaluació, medició, etc...

9.5.11

Nova edició del curs de Gestió de Projectes

Ja fa vuit anys i que el Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya organitza el curs de Gestió i Planificació de Projectes. Vuit anys i quinze edicions portem ja, amb un èxit aclaparador, tant de públic com de resultats i de satisfacció, en l'acció formativa que, a nivell personal, més experiències positives m'ha aportat.
La setmana vinent, concretament el 17 de Maig, comencem la setzena edició, aquest cop amb una variant. Hem intentat variar els horaris per tal de donar la possibilitat d'assistir-hi a aquells que, fins ara, no ho havien pogut fer: de 9h del matí a 14h, dos cops per setmana.

El curs està orientat a un objectiu molt clar: capacitar l'alumnat per portar projectes de qualsevol índole o natura, sigui de quin sigui el sector. Des dels fonaments d'un projecte, el disseny del mateix, les eines d'anàlisi d'escenaris conflictius, fins a les tècniques d'eficiència en planificacions temporals, sempre acompanyats pel programari MS Project.
La metodologia, és clar, 100% pràctica, emprant casos reals diversos, i treballant en equips canviants per aprofitar-ne les inèrcies, augmentar la riquesa de la formació i, ja de pas, generar allò que ara en diuen networking, tan important en temps conflictius com els que vivim.

Com deia, els resultats em fan sentir enormement orgullós i agraït al Col·legi per haver-me donat l'oportunitat de participar-hi, de moldejar-lo, d'anar-lo millorant edició a edició, convertint-lo en un dels "clàssics" de la casa.
Allà he conegut gent fantàstica, alumnes ambiciosos, amb enorme talent, amb ganes de transformar el món, de fer-lo millor. Però també he pogut copsar l'enorme interès per la Gestió de Projectes que la gent té, molts empesos per la realitat implacable de la demanda de les habilitats en la matèria en els llocs de treball de l'actualitat. Quan vaig començar a donar classes de projectes amb prou feines hi havia qui sabés el que era un DAFO, poca gent sentia la imperiosa necessitat de dominar unes eines que el permetessin abordar projectes més ambiciosos, objectius més exigents.

Els anys han passat, i la realitat també ho ha fet. La demanda és més alta i el curs s'ha anat amollant a les últimes tendències i als professionals que se'ns atansen al curs amb les ganes d'aprofitar les 24 hores lectives de que consta.

El dia 17, com deia, comencem la setzena edició, amb la confiança de que serà un altre gran èxit. Si t'interessa o coneixes algú que li interessa, trobaràs el temari i tota la informació necessària en la fitxa que del curs publica el Col·legi. Ens veiem a l'aula!

6.4.11

Diagnòstic: Mort per Powerpoint


No ens cansem de dir-ho. No ens cansem de llegir-ho. No ens cansem de recalcar quan important és. Però no importa, molts ponents i professors segueixen emprant el Powerpoint com a arma de destrucció massiva.
  • Diapositives amb massa text (que el ponent insisteix en llegir, lletra per lletra)
  • Diapositives que semblen estirar al ponent (que no sap què ha d'explicar fins que no ho veu a la diapo)
  • Diapositives amb excés d'informació irrellevant o il·legible

Aquí ho teniu, ho hem tornat a dir, ho hem tornat a escriure. Aquests ponents o professors ho han tornat a llegir... però ho tornaran a fer, tornaran a matar-nos a cop de Powerpoint.

18.3.11

Perdre el temps a la feina (amb Internet)

Molts caps i comandaments intermedis semblen tenir una veritable mania a tot el que sigui un ordinador connectat a Internet a la feina. Clamen al cel sobre la ingent quantitat de temps que els seus treballadors perden navegant, mirant el Facebook o veient el darrer vídeo sobre gats que algú ha penjat a la xarxa.

No seré jo qui defensi, a cegues, aquestes constants interrupcions cap a les xarxes socials. Però sobre el que si m'agradaria ferreflexionar a aquests caps i comandaments intermedis tan preocupats és el següent:

Com es perd més temps a la feina? Connectant-se de tant en tant al twitter o al facebook? O patint constants interrupcions dels companys i caps, trucades, mails, reunions, etc? 


Com bé demostra aquest estudi de la Universitat d'Stanford (entre moltíssims altres estudis sobre la multitasca), l'excés de tasques pendents i de fronts oberts minva dràsticament l'eficiència de qualsevol ésser huma... fins i tot quan l'ordinador és apagat.

24.2.11

Els 2 tipus de gestors de projecte


"Hi ha només dos tipus de gestors de projecte, els que es preocupen pel client i els que es preocupen dels beneficiaris."

Aquells que es preocupen dels beneficiaris fixen els seus objectius pensant, justament, en ells, sense preocupar-se en excés de si les decisions preses agradara o no al client. Cada pensament, cada decisió, cada opinió és usada per assolir els objectius del projecte que ajudaran directa i indubtablement als beneficiaris.

Per l'altra banda, aquells més preocupats en com encaixarà la proposta en la ment del client, pateixen una mena d'autocensura que els impedeix de trobar les millors solucions, de fer les millors propostes. La seva ment no està concentrada en els beneficiaris, sinó en el client, en el que paga el projecte i no en aquells que n'han de gaudir.

Així, els que es preocupen del client i no dels beneficiaris de vegades entreguen projectes que son comprats i acceptats pels clients però que no satisfan els beneficiaris. Jo d'això en dic robar; accepten els diners d'un client que compra el projecte pensant que que la proposta solucionarà els problemes dels seus beneficiaris. Algú em podria dir que això és, en definitiva, responsabilitat del client (el client sempre sap el que vol?, segur?). I ho és, excepte quan el líder del projecte ho sap, quan és conscient de que la proposta no inclou idees o dades que podrien no agradar al client.
Així, finalment, els clients compren una proposta molt educada i gens ofensiva que no porta les coses fins a les últimes conseqüències, i fan una encaixada de mans amb els líders del projecte que només estan interessats en aconseguir els diners, ni més ni menys.

Tenim, com a responsables de projectes, una responsabilitat. I la nostra responsabilitat no és només amb els nostres clients. Està clar que ells ens paguen i, per tant, la última paraula sobre la proposta implementada ha de ser d'ells, però no hem d'oblidar mai que som contractats, precisament, pel nostre coneixement, perquè podem obrir-los els ulls i veure en la boira. Estem OBLIGATS a entregar-los una proposta que, en realitat, no sigui només una bona proposta, sinó la millor possible per l'escenari en qüestió.

Permeteu-me acabar amb tan sols un afegitó. No pretenc ofendre a ningú amb les declaracions anteriors. Tots ens hi hem trobat, tots hem necessitat, algun cop, que un projecte fos acceptat per poder tirar endavant els nostres negocis o el que sigui. No es tracta pas de jutjar ningú, es tracta de convidar als líders de projecte a donar una passa endavant per a realment donar un bon ús al poder que ostentem quan emprem les poderoses eines que dominem. És una invitació a fer d'aquest un món millor gràcies als nostres projectes. En tenim la ocasió, només és qüestió de voluntat.

19.2.11

The 2 kinds of project managers


"There are only two kinds of project managers, those who care about the clients and those who care about the beneficiaries."

Those who care about the beneficiaries set their goals thinking of them, not caring much if the decisions taken would please the client or not. Every thought, every decision, every opinion is used to accomplish the goals of the project that will directly and undoubtely help the beneficiaries.

In the other hand, those more worried about how the proposal will fit in the mind of the client, suffer of a sort of self-censorship that prevent them from finding the best solutions, from making the best proposals. Their mind is not set on the beneficiaries but in the client, in the one who pays for the project, not in the ones who will have to enjoy it.

Thus, the ones caring about the client and not the beneficiaries sometimes deliver projects that are bought and accepted by the clients but that don't please the beneficiaries. This is what I call a robery; they take money from a client that buys the project thinking that the proposal will solve the problems the beneficiaries have. Some may say that this is the client's responsibility. It is, yes, except when the project leader knows it, when he or she is aware that the proposal doesn't include ideas or data that may cause criticism from the client.
So, in the end, clients buy a very polite, non-offensive proposal that doesn't take things as far as it could, and shake hands with project leaders that are only interested in getting money out of this, nothing more, nothing less.

We have, as project leaders, a responsibility. And our responsibility is not only with our clients. Of course they pay us and, thus, the last word upon the proposal implemented must be theirs, but we must never forget that we're hired, precisely, because of our knowledge, because we can open their eyes and let them see through the mist. We MUST give them a proposal that, in fact, is not only a good proposal, but the best possible proposal for their scenario.

Let me finish with just one more thing. I don't mean to offend anyone with those statements above. We've all been there, we've all needed, sometimes, a project to be accepted to go on with our businesses or whatever. It's not about judging anyone, it's about inviting project leaders to take a step forward, to really make a good use of the power received when we use all the powerful tools that we master. It's an invitation to make a better world thanks to our projects. We have the chance, it's only a matter of will.

21.1.11

Nova participació al Màster en Polítiques Públiques de l'IDEC


El temps passa de pressa, però dos anys entre edicions del màster se'm fan llargs. A poques aules un formador té la sort de trobar-se amb un perfil com el del Màster en Polítiques Públiques que organitza l'IDEC des de ja fa una pila d'anys. És un perfil molt jove, de gent d'arreu del món i amb una característica comuna: les ganes d'aprendre.
Això permet al formador concentrar-se en les dinàmiques i la sedimentació de l'aprenentatge, la qual cosa no només facilita la feina, sinó que la fa encara més divertida i agraïda.

Per si fos poc, a més de la motivació per l'aprenentatge, aquesta gent porta una empenta i unes ganes de canviar el món que em motiva encara més per donar-los el que han vingut a buscar: eines per fer-ho, eines i mètodes per canviar el món i donar-li la forma que volen.
A això ens dedicarem, en cos i ànima, en els propers dies.

12.1.11

Com es genera la creativitat?

Si vols desfermar més creativitat en la teva organització, necessites admetre una mica de contaminació. És la sorra en la ostra la que crea la perla.

Aquesta enginyosa frase (que m'arriba via el Tumblr de startupquote), amb el seu paral·lelisme sobre la perla dins la ostra, en Fred Wilson ha posat el dit a la nafra.
La gran majoria de les organitzacions que conec no poden ser creatives degut a una gestió de les persones massa estàtica i immobilista. Assumint que la creativitat no és altra cosa que la recepta perfecta de diversos ingredients i inspiracions que, correctament combinats, donen com a fruit una idea diferent que mai no ha tingut ningú, sense els estímuls adequats, aquesta recepta anirà mancada d'algun ingredient, qui sap si l'essencial, el diferenciador, el que separa la frontera entre una simple millora d'alguna idea preexistent i un avenç, un salt qualitatiu cap al futur.

Les organitzacions que, com a política de recursos humans, per tal de millorar la productivitat dels seus empleats opta per limitar els seus accessos a internet (no Twitter, no Facebook, no email personal) o, fins i tot, la interacció entre ells mateixos a l'oficina, estan abonant el terreny per extirpar qualsevol brot de possible creativitat de la seva força humana.

D'altra banda, però, val a dir que a molts i moltes caps no els fa cap gràcia, de bones a primeres, que la seva gent sigui massa creativa, que pensi massa, vaja. Així els va.