Jo voldria, si més no, una edició de qualsevol llibre sobre lideratge en dos volums: el primer escrit pel líder, i el segon recollint les reaccions al primer per part dels qui el van tenir com a líder.
Encara un altre error de base dels llibres sobre lideratge: estan escrits per líders que es lloen a sí mateixos.
El PRIMER que aprèn un bon líder és que el mèrit, precisament, no és seu.
El SEGON és a ser humil, fins i tot quan el té, el mèrit.
I podria seguir:
- Escrits per homes blancs (que ja parteixen d'una posició de privilegi però mai li dediquen ni una ratlla a explicar com de fàcil ho han tingut, comparat amb altres).
- Es fan servir d'exemple (quan un bon líder sap que el lideratge és 99% conjuntural).
I el problema no està, trobo, en que s'escriguin aquests llibres ni en que es llegeixin, sinó en que es llegeixin sense esperit crític i rendim devoció cega a uns líders de pa sucat amb oli.
I el problema no està, trobo, en que s'escriguin aquests llibres ni en que es llegeixin, sinó en que es llegeixin sense esperit crític i rendim devoció cega a uns líders de pa sucat amb oli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada