Quan donar classe és fàcil i divertit

Sí, el títol ho diu tot, però és que no és fàcil trobar-se amb un perfil d'alumnes com els de l'IDEC. Només us posaré un exemple, i a tots/es aquells/es que heu estat profes algun cop no caldrà que us expliqui res més.

Ahir era divendres, i vam tenir classe. Ja se sap que les classes que toquen en divendres pateixen un absentisme laboral altíssim; doncs no va ser pas així, per començar. Al final de la classe, el temps se'm va tirar al damunt i la pràctica que estàvem fent es quedava a mitges. Vaig avisar l'alumnat de que l'hora de marxar havia arribat i que, per tal de que no es quedessin penjats, em quedava una estona a resoldre els dubtes o a corregir les pràctiques, però que ja podien marxar si volien.

Doncs no es va aixecar ningú. Fins al cap de cinc minuts no es van aixecar els primers (només uns pocs), al cap de deu minuts encara hi quedava el 80% dels alumnes i no va ser fins al cap de 30 minuts que la classe va començar a quedar-se buida.

Com deia, quan la motivació és tan alta, donar classes no només és fàcil sinó que t'omple i et recompensa.