Finalització del taller de Marcs Lògics

Avui mateix ha finalitzat el taller que sobre l'Enfocament del Marc Lògic hem estat desenvolupant durant dues setmanes al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. I com no podia ser d'altra manera, s'ha conclòs amb gran èxit. Gran èxit tant a nivell de participació com de resultats.
I aquest èxit es fonamenta, principalment, en dos factors.

El primer rau en la dedicació que el Col·legi esmerça en totes i cadascuna de les accions formatives que desenvolupa, tractant cada acció formativa com a especial i prioritzant sempre el benefici dels seus col·legiats/des abans que el seu propi. Tot el seu equip s'entesta en preparar curosament cada formació, planificant-la, enfocant-la sempre de la manera més idònia per als possibles alumnes, avançant-se als imprevists i assegurant-se de que el formador ho tingui tot al seu favor per poder desenvolupar la seva tasca. En pocs llocs la formació rep el tracte preferencial que els del col·legi li dediquen. Això permet que sempre -i insisteixo, sempre- en els sis anys que fa que col·laborem plegats, hagin permès que la meva feina fos fàcil, enriquidora i extremadament gratificant. Tant de bo més organitzacions dedicades a la formació treballessin en aquesta línia.

El segon factor per l'èxit d'aquest taller ha estat, indubtablement, el grup d'alumnes que li ha donat vida. Com ja comentava en un recent post, que els alumnes vinguin motivats "de casa" li treu feina al formador i li permet concentrar-se definitivament en la dinàmica i la comprensió i sedimentació de les habilitats, podent assolir així nivells altíssims d'aprenentatge i aprofitament de les hores lectives. I en aquesta ocasió cal no deixar passar l'oportunitat d'agraïr a tots i totes les ganes, l'empenta i la dedicació mostrades durant el taller. La seva predisposició a deixar-se portar, a atacar cada cas pràctic com si fós 100% real, a voler anar al fons de la qüestió, ens ha permès assolir un altíssim grau d'assimilació de continguts i habilitats.
És ben cert que, probablement, ens han mancat algunes hores extres per tal de permetre'ns anar més tranquils i poder dedicar més estones a la pràctica final -basada en un cas real aportat per cada alumne-, però tot i amb aquest punt feble -que serà indubtablement corregit en la propera edició- els alumnes han estat perfectament capaços d'encarar un cas real treballat amb el Marc Lògic i sortir-se'n amb garanties.

Ara serà qüestió de rematar la jugada. Per una banda, per part dels alumnes, apostant per la metodologia i aplicant-la a les seves realitats quotidianes. I per l'altra banda, per la meva, començar a preparar-ne la propera edició.

Criticar per criticar

El dijous vaig poder compartir un cafetó amb una gestora de projectes que ha desenvolupat tota la seva experiència en el tema a Holanda i que a partir d'ara ho farà a Espanya. Em preguntava per com es treballava aquí per projectes, quins "tics" té la gent al fer-ne, quins mètodes s'apliquen, etc.

I, és clar, no vaig resistir-me a aprofitar per buidar, per una vegada, tot allò que no suporto de com es treballa a les organitzacions d'aquí. Va ser tot un exorcisme -molt beneficiós- per a mi.
Sovint aprofito les classes per intentar conscienciar als futurs caps de projecte dels grans errors que es cometen avui en dia, de lo malament que es fan els projectes en un país en el que, possiblement per una qüestió cultural, els mètodes més emprats són el "pim pam pum" i el "a salto de mata".

En el terreny de l'empresa privada el tema és greu: les persones amb equips al seu càrrec semblen esforçar-se al màxim per desmotivar al personal, assegurant-se sempre, això sí, que no falti, el manteniment de la seva autoritat i el seu estatus.
Però en el terreny de lo social, l'administració i les ONGs la cosa és particularment dramàtica. Fonamentalment, aquí el problema és una manca de mètode absolutament alarmant. Aquí molts/es creuen que amb el cor és suficient per fer un projecte. Potser per fer-lo sí, però per fer-lo amb el nivell màxim d'eficiència i eficàcia no, ni de broma. El cor ha d'anar sempre acompanyat pel cap, per l'ordre, pel mètode.
Això sí, com diria aquell: "estamos trabajando en ello". Cada cop hi ha menys organitzacions que s'equivoquen quan presumeixen de treballar per projectes (cada cop més, les que ho diuen, ho fan, cosa que fa no massa era absolutament impensable). Cada cop hi ha més formadors/es i consultors/es que s'esforcen en donar la llauna, en fer-se pesats/des, amb l'únic objectiu de pujar un nivell, de superar l'estadi de "ah, mira, està bé això dels projectes, prove-m'ho" i arribar a millorar, definitiva i radicalment, els rèdits -siguin del tipus que siguin, econòmics o socials- dels nostres projectes.

Això sí, després de compartir aquesta estona amb la col·lega gestora de projectes -i després d'escriure aquest post- em sento alleugit, preparat per tornar a insistir-hi, però amb forces renovades.

Taller de Marc Lògic al Colcpis

Aquest proper dilluns dia 9-3 comencem un taller de 12 hores sobre els Marcs Lògics al Col·legi de Sociòlegs i Politòlegs de Catalunya.
La veritat és que en tinc moltes ganes doncs ja ho vam intentar fa un any i no va haver-hi prou quòrum. Aquest any, en canvi, hi ha hagut un bon allau d'inscripcions, així que posarem en marxa un d'aquells tallers en els que proposo als alumnes de desenvolupar un projecte propi amb les tècniques que anem descobrint plegats a classe.

Tinc pendent des de ja fa massa temps un post sobre les bondats de l'Enfocament del Marc Lògic i em sembla que aprofitaré el taller precisament per fer-ne uns pocs, aprofitant la sinergia.

Per a qui no conegui la metodologia del Marc Lògic val a dir que és, per a mi, una de les més llamineres del conjunt de metodologies de la Gestió de Projectes, particularment en el camp de lo social (tot i que també es pot emprar en el món empresarial sense problemes).

El principal benefici que jo crec que en podem treure és molt senzill a priori, però molt més complex en una segona ullada: demostra inequívocament que els mitjans que escollim per assolir els objectius del nostre projecte són els més idonis per l'escenari que volem millorar.
Si ho rumiem pausadament, descobrirem que no hi ha cap altre mètode en la Gestió de Projectes que ens doni una informació tan clara i rotunda.

Així doncs...segueixin atents/es als nous posts relacionats amb aquesta metodologia tan fantàstica :-)

Quan donar classe és fàcil i divertit

Sí, el títol ho diu tot, però és que no és fàcil trobar-se amb un perfil d'alumnes com els de l'IDEC. Només us posaré un exemple, i a tots/es aquells/es que heu estat profes algun cop no caldrà que us expliqui res més.

Ahir era divendres, i vam tenir classe. Ja se sap que les classes que toquen en divendres pateixen un absentisme laboral altíssim; doncs no va ser pas així, per començar. Al final de la classe, el temps se'm va tirar al damunt i la pràctica que estàvem fent es quedava a mitges. Vaig avisar l'alumnat de que l'hora de marxar havia arribat i que, per tal de que no es quedessin penjats, em quedava una estona a resoldre els dubtes o a corregir les pràctiques, però que ja podien marxar si volien.

Doncs no es va aixecar ningú. Fins al cap de cinc minuts no es van aixecar els primers (només uns pocs), al cap de deu minuts encara hi quedava el 80% dels alumnes i no va ser fins al cap de 30 minuts que la classe va començar a quedar-se buida.

Com deia, quan la motivació és tan alta, donar classes no només és fàcil sinó que t'omple i et recompensa.

Comencem una nova edició al MPPS de l'IDEC

Un any més, i ja en van tres, he tingut la oportunitat de participar en el Màster en Polítiques Públiques de l'IDEC. Per a mi, participar-hi és tot un orgull, per molts motius, però n'hi ha un que destaca damunt dels demés: el perfil dels alumnes.

En pocs llocs em trobo, de manera recurrent, a gent tanta empenta, tantes ganes i tan disposats a aprendre i a adquirir nous coneixements. Avui ja he pogut copsar, en tan sols una sessió, que aquest grup no serà pas diferent dels anteriors. Hi ha hagut complicitat des del primer moment (que la instantània recull, ¡gracias Luis Miguel!) i no tinc cap dubte de que els projectes que desenvoluparan per avaluar l'assignatura em deixaran la boca oberta.

Amb grups així, un té molt clar el perquè es dedica a l'ensenyament.

P.D. No m'ho ha semblat a classe, però ara que ho veig en foto, sembla una roda de reconeixement de la poli! :-D

Tinc una idea

En molts projectes necessitem aplicar tècniques de creativitat per tal de dissenyar alguna part o la totalitat del mateix. Habitualment, la gent fa servir la única tècnica que coneix, el Brainstorming o pluja d'idees, però n'hi ha infinitat més de possibilitats.
Es per això que us recomano que visiteu la web de la gent de Neuronilla. Tenen, entre d'altres moltes coses, un compendi absolutament fantàstic de les diferents tècniques de creativitat existents. Cadascuna explicada, contextualitzada, explicant clarament per a quin tipus de situació són més interessants i, el més útil, algun exemple il·lustratiu.
Una bona i econòmica manera de descobrir tècniques tan útils com els Mapes Mentals, el CRE-IN, els llistats d'atributs i moltes d'altres.
Aquest compendi el trobareu a la secció "Recursos", sota l'apartat "Técnicas de creatividad". Aquí l'enllaç directe.

Proveu-les, atreviu-vos a ser més creatius/ves!

Proper Curs de Gestió de Projectes al Colcpis

Ja està oberta la inscripció d'alumnes per al curs que, com cada any, fem sobre Gestió i planificació de projectes al Col·legi de Politòlegs i sociòlegs de Catalunya (comencem el 12 de Novembre).

Ja hem perdut el compte de les edicions que hem fet, doncs des del primer moment va donar molt bons resultats, amb alumnes extremadament satisfets amb els resultats. Personalment és un dels moments àlgids de l'any a nivell professional per a mi. Es un curs en el que sempre tenim un caliu fantàstic, un perfil de gent idoni, motivadíssims i amb ganes d'aprendre molt, així com compartir experiències amb tota la gent que ve, sempre de provinença diversa (la qual cosa converteix les classes en un riquíssim intercanvi de coneixements).

Si en voleu més informació, la trobareu a la pròpia web del Colcpis

I si coneixeu a algú que li pugui interessar, no dubteu en fer córrer la veu, que com més serem, més riurem...vull dir...més aprendrem ;-)

Ens veiem allà!

Nou curs per a l'ICIC

Un veritable plaer, això és el que és per a mi començar avui mateix un curs sobre Gestió de Projectes per l'ICIC, l'Institut Català d'Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya. La seva tasca no només és necessària sinó que, a més, tenen ganes de fer-la bé. Imagino que aquest és el motiu d'endegar aquesta formació al voltant de les eines de l'eficiència i l'eficàcia de la Gestió de Projectes.

Estic segur que serà un curs fantàstic, tot i que, a priori, parteix amb un certa mancança d'hores lectives que potser ens faran anar una mica de bòlid.

En qualsevol cas, com deia, un plaer per a mi poder col·laborar amb ells.

Finalització del curs de Projectes al Colcpis

Ja està! Se m'ha fet extremadament curt, però ja s'ha acabat. Com sempre, alguns temes m'hagués agradat poder tractar-los amb més calma i profunditat, però el temps se'ns exhauria i no hi ha cabut res més.
Val a dir que, un cop més, he tingut moltíssima sort amb la colla d'alumnes que m'ha tocat, com ja ve sent costum en els cursos del Col·legi. Gent amb moltes ganes, curiosa, disposada i amb ganes de deixar-s'hi totes les neurones disponibles després d'un dia de feina.
Estic segur de que seguirem en contacte, ja sigui per email, per facebook o per twitter (o qui sap, fins i tot en la vida "real" :-). En qualsevol cas, aprofito aquestes línies per agraïr a tots/es ells/es la seva empenta i bon rotllo.

I ara, a començar a pensar en la propera edició i en com millorar-la! :-)

G. de P. Colcpis Edició Primavera '08

Dotze alumnes en total es reuneixen en aquesta segona edició del ja clàssic Curs de Gestió de Projectes del Col·legi de Politòlegs de Catalunya. Sempre és un plaer reprendre una edició més d'aquest curs doncs el perfil sempre ha respost de manera insuperable i jo al Colcpis em sento com a casa, tractat com si fos de la família per la Vanessa, la Laia, el Jordi, etc.

Els alumnes, com deia, genials, gent de tot tipus, procedència i condició, això sí, amb un tret comú: l'interès per millorar els seus projectes o aprendre a fer-ne en el cas dels més joves.

I com que de moment encara no les hi he tirat cap foto de grup, aquí teniu a l'Aida, una de les alumnes que, sana com és, ve en bici cada dia a classe, i a més porta la cistelleta davantera més florida i espectacular que he vist mai :-)

Estrenem curs al COLCPIS

Avui mateix comencem una nova edició (quantes van?) del curs de Gestió de Projectes al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. Com sempre, estic segur de que no només serà un èxit sinó que ens ho passarem genial. Aquest és, des de sempre, el meu curs favorit (sense menystenir als altres) doncs el perfil de gent que hi ve, m'encanta (administració, ongs, joves llicenciats fa poc, etc.). Sempre hi han moltes ganes i molt bon rotllo.
Així que, em sento particularment content avui, però menys del que estaré demà al matí, després de la primera sessió :-D

Mesurar o no mesurar

Hi ha una qüestió que no podem deixar de plantejar-nos mai abans de començar un projecte. És la següent:



Per tant, dit d'una manera més simple:

SI NO POTS MESURAR --> NO TENS PROJECTE

I si vols saber com t'ho pots fer per mesurar, passa't pel post dedicat al Disseny d'Indicadors.

Teoria motivacional dels dos factors de Frederick Herzberg

Heus aquí els dos conjunts de factors que incideixen en el rendiment i la motivació d’un/a treballador/a segons la teoria d'Herzberg.

Factors d’higiene (orientats a l’ambient laboral):

· les diferents polítiques de l’empresa

· les condicions de treball

· la seguretat laboral

· el salari

· les retribucions laborals

· les relacions amb supervisors i directors

· les relacions amb els empleats de la mateixa categoria

· les relacions amb els subordinats

Factors motivadors (orientats al treball):

· el propi treball (tipus, característiques, etc.)

· les fites assolides

· el reconeixement obtingut

· la responsabilitat implícita

· les oportunitats d’ascens que se’n deriven

Recordatori essencial

• Tenir al complert coberts els factors d’higiene farà que els empleats no estiguin insatisfets però tampoc potenciarà la motivació i l’esforç.
  

• Els canvis en els factors d’higiene no aconsegueixen mantenir la motivació alta a llarg termini per si sols.
  

• El salari forma part dels factors d’higiene doncs s’assumeix que, sense rebre un sou, ningú no treballaria en una jornada laboral completa. Essent així, cal que formi part dels factors fonamentals i no dels motivadors.

Lideratge - Accions bàsiques

Ben al contrari del que molts caps fan, el/la líder dedica el seu temps a les següents cinc accions bàsiques:

Motiva: Dedica gran part del seu temps a incentivar el seu equip, facilitant-li el camí, reconeixent els seus mèrits, premiant, animant, etc.

Avalua: Dedica gran part del seu temps a analitzar l’escenari actual i totes les variables d’entorn que poden afectar l’equip i n’extreu les conclusions necessàries per actuar.

Protegeix: No escatima esforços en aïllar el seu equip de les inclemències externes, de les dificultats polítiques i burocràtiques que podrien entorpir el bon desenvolupament de les tasques i la consecució dels objectius. Actua com a paraigües, lluitant per permetre que el seu equip pugui treballar amb comoditat i llibertat d’acció assegurant-se de que tingui tot allò que necessita.

Decideix: En contra del que molts autoanomenats líders es pensen, l’equip necessita en multitud d’ocasions que el/la seu líder decideixi. El que un líder no pot permetre mai és que una presa de decisió divideixi el seu equip o el preocupi en excés, ja sigui per la responsabilitat o per conflictes entre membres de l’equip.

Coordina: Dedica gran part del seu temps a gestionar correctament les tasques, objectius i recursos disponibles per tal de assolir la major eficiència possible. Des de la assignació de tasques fins a la creació de sub-equips, passant per la correcta assignació de recursos o la gestió d’imprevistos, totes son responsabilitats inherents a la condició de líder.

Hi ha moltes altres accions que un/a bon/a cap pot dur a terme en un projecte, però si descuida alguna d'aquestes cinc es veurà abocat al fracàs.

Les normes definitives per a la gestió grupal en Projectes

Dels milers de normes que ens podríem inventar sobre la gestió grupal en Projectes, en voldria, aquest cop, destacar dues:

Norma 1ª
No es pot doblegar el continu espai-temps.

Norma 2ª
Per tal de poder considerar que un projecte ha estat reeixit cal que els membres de l'equip estiguin vius.

A què treuen cap aquestes dues normes tan exagerades? Doncs, bàsicament, responen a una realitat, aquella que es percep a l'hora d'abordar projectes de tot tipus i caire.

Al llarg de la història -no, no!, no fugiu! és tan sols una petita introducció històrica per tal de situar-ne el context!- l'ésser humà s'ha entestat en inventar artil·lugis que ens permetessin guanyar temps a la vida. Hem inventat màquines que simplifiquen les feines més feixugues, ens permeten fer-les en la meitat de temps i, per tant, ens haurien d'alliberar. Però a l'hora de la veritat, quin ha estat l'ús que li hem donat a aquest temps guanyat? Doncs sembla que l'hem invertit en treballar més.
Vivim doncs, darrerament, en uns escenaris vitals que ens apreten constantment . Ens hem tornat Homo Urgentis de tanta pressió i tants terminis d'entrega com hem d'afrontar diàriament. I a l'hora de fer projectes, traslladem tota aquesta pressió envers les persones que els duen a terme.

Quan un projecte s'està duent a terme hi ha una certa tendència a pensar que cal fer-ho tot el més aviat possible, allò que els anglòfils en dirien ASAP (As Soon As Possible). I més enllà de l'error en la concepció d'aquest objectiu (tal com ja vam aclarir en l'article destinat a la fixació d'objectius), els efectes que se'n deriven son extremadament perversos. Hi ha una mena de sensació de que si una determinada tasca no es fa ara mateix, no es farà mai; que més enllà del ara només hi pot venir el retard; que la immediatesa és la única manera d'afrontar els reptes d'un projecte. I sembla que no fer-ho o estar en contra d'aquesta urgència permanent sigui símptoma d'una manca de compromís amb el projecte o, com molts/es creuen, amb qui dirigeix el projecte (que és, per descomptat, aquell/a que ha ordenat fer-ho tot el més aviat possible). Res més lluny de la realitat. Permete'm una petita història al·legòrica per il·lustrar el que vull dir.


En Sergi és el cambrer d'un restaurant de carretera. En el seu torn de quatre hores ell sempre en diferencia dos moments ben diferents. Hi ha un primer moment, el que va de les 11 del matí, hora de la seva entrada a treballar, fins a la 1 del migdia. Aquest és un moment de calma, on els clients van entrant al local amb una mena de degoteig incessant però molt espaiat que fa que mai hagi d'atendre a més de dues persones alhora.
En canvi, en quan arriba l'hora de dinar, pels vols de la 1, aquell degoteig minuciós incrementa el seu ritme per començar a deixar entrar un client darrera un altre, omplint el local i fent anar de corcoll al pobre Sergi. La feina del Sergi és, exclusivament, la de prendre les comandes, demanar-les a la cuina i, un cop els plats han estat preparats, portar-los a taula.
El problema en aquesta franja horària és que, com és lògic, tots els clients creuen que la seva comanda és urgent i aquestes se li acumulen a en Sergi, que no dona abast. No tan sols el temps d'espera dels clients augmenta dramàticament portant-los a la desesperació i a les constants queixes cap al Sergi, sinó que l'efecte més contundent el pateix el propi Sergi. En la seva llista mental de tasques pendents, ara a en Sergi se li acumulen més de 10 entrades diferents: 1- demanar la comanda a aquest senyor que acaba d'entrar, 2- cobrar a la senyora que va amb la criatura i que fa força estona que ha demanat el compte, 3- portar els plats de la taula dos, 4- també els de la taula quatre, 5- i sobretot els de la dotze, que em sembla que ja estan mig freds, 6- canviar un cafè per un tallat, que sembla ser que estava equivocat, 7- etc.
Com es pot imaginar fàcilment, l'estrés al que està sotmès ara mateix en Sergi no és massa saludable. Però més enllà de fer diagnòstics de salut, si ens fixéssim únicament amb la seva efectivitat a l'hora de dur a terme les tasques per les que ha estat contractat, veuríem com aquesta ha baixat enters, com el seu temps d'entrega ha augmentat de manera exponencial i que, i aquí ve el quid de la qüestió, el nombre d'errades que comet és molt elevat.

La llista de tasques pendents que tots/es tenim al cap, ja sigui en la nostra feina o en la nostra vida personal ha de ser imaginada com un petit magatzem on guardem aquelles matèries (tasques) que després processarem per tal de donar-les-hi sortida. Aquest magatzem de les tasques a fer té una capacitat limitada, i en el moment en que arriben més ordres de les que pot emmagatzemar, empesos per la pressió de tenir moltes coses pendents, comencem a introduir-les, a entaforar-les diríem, dins la maquina (que som nosaltres mateixos) per començar a donar-les-hi sortida, a fer-les, per així treure-nos-les del magatzem i alliberar-lo una mica.
Entaforar les tasques d'un projecte, és a dir, fer-les ja mateix simplement pel fet de que se'ns estan acumulant les pendents no ens porta a cap altre lloc que no sigui a no fer-les com caldria -i per tant a baixar el nivell de qualitat del nostre projecte- així com a cometre errors que en una situació de calma no cometríem.

Dit d'una altra manera i fent un símil més proper, si posem en una rentadora molta més roba de la que hi cap folgadament, això és entaforant-la a pressió, això no farà, en cap cas, que la roba es renti bé, ans al contrari, no aconseguirem el que volíem: rentar la roba i deixar-la neta. Es veritat que podríem pensar que, com a mínim hem aconseguit reduir dràsticament el volum de roba que teníem pendent de rentar, però el nostre objectiu, que era rentar la roba i deixar-la neta, no l'hem pas aconseguit.

I aquí és on s'aplica la primera de les dues normes: No es pot doblegar el continu espai-temps.
Hi ha un temps determinat per fer les coses, i voler anticipar-les sense més ni més, trencant el que en podríem dir el continu espai-temps, no farà més que dur-nos al fracàs. Al final haurem de fer encara dues rentadores més, tal com havia d'haver estat al principi, i, per tant, encara trigarem més a enllestir el procés.

I, aplicant la segona de les normes, aquella que diu Per tal de poder considerar que un projecte ha estat reeixit cal que els membres de l'equip estiguin vius, ja podeu imaginar que una de les conseqüències d'aquesta obsessió per rentar tota la roba de cop ens durà, a curt o llarg termini, a que se'ns espatlli la rentadora.

Així doncs, tot el que sigui pervertir aquests límits intentant fer més coses de les que es poden fer en un determinat període de temps o exigint que alguna persona faci més feina de la que pot assumir ens portarà indefectiblement al fracàs.
Doncs és justament aquest el comportament que habitualment es té en la gestió de projectes. Sembla no importar quan bé fem les tasques sinó quantes tasques resolem ràpidament per tal de no endarrerir-nos.

Si ens ho mirem fredament, sembla com si, definitivament, en la gestió de projectes no ens importés gens ni mica la qualitat del que entreguem; la única cosa que sembla preocupar-nos és entregar a temps. I entregar què?, podríem preguntar; resposta: tan se val, això no ens importa!