Afrontar una etapa creativa és molt més complex i alhora cabdal del que molta gent pensa. Quan ens hi atansem, estem atorgant-li la responsabilitat de
donar forma als nostres somnis, a les nostres idees, al nostre projecte. Seria un veritable error abordar aquesta fase creativa de manera desordenada i precipitada.
Hi ha moltes maneres de ser més creatiu. De fet, els estudis al respecte dels dos hemisferis cerebrals -el dret encarregat de la imaginació, la fantasia, els colors, les emocions, etc, i l'esquerra, responsable de la lògica, de l'ordre, de la raó- demostren que, mentre dormim, l'hemisferi esquerre s'adorm completament, mentre que el dret no ho fa del tot, presenta encara un forta activitat. Així, l'hemisferi dret, ara sense els lligams racionals i d'ordre de l'esquerre, campa lliurement, sense control, i
ens provoca els somnis (i els malsons) que després tant ens costen d'explicar als demés de tan absurds, inconnexes i incoherents com són. Per tant, per tal de ser més creatiu del que és habitual, hem d'aconseguir alliberar l'hemisferi dret al màxim, deixar-lo més lliure del que en les nostres rutinàries jornades sovint està sotmès.
Per fer-ho, tenim dues maneres: les
drogues i les
tècniques de creativitat.
L'ús de les drogues per estimular la creativitat es remunta a molts segles i a diverses cultures ancestrals. Xamans i bruixots de procedències ben diferents s'inspiraven amb l'ús d'estimulants naturals com el peiot. Els escriptors romàntics tenien línia directa amb les musses a través de l'opi o l'absenta. Els publicistes nord-americans dels 70 utilitzaven les
creativity pills (LSD, ni més ni menys) per dissenyar les seves campanyes més atrevides.
Però ja que estan científicament comprovats els efectes perniciosos d'aquestes i altres drogues, concentrem-nos en l'altra opció: les tècniques de creativitat.
De tècniques de creativitat n'hi ha moltes. Un bon compendi es pot trobar a la magnífica web
Neuronilla. El que és important, doncs, és aplicar-ne la tècnica correcta al plantejament creatiu que tenim al davant, a la idea que volem treballar.
Una de les tècniques més conegudes és, sens dubte, la
pluja d'idees o Brainstorming. Afortunadament, avui en dia tothom ha fet servir algun cop el Brainstorming. El problema, però, és que, precisament per la seva fama, per haver passat a formar part de les eines bàsiques de gestió en qualsevol feina, també ha començat a fer-se servir de manera despreocupada i caòtica, sense seguir les normes.
Els passos bàsics d'un Brainstorming són quatre:
1-
Aportació lliure d'idees. Aquí la clau és la paraula lliure. Es tracta, evidentment, d'aportar un munt d'idees, quantes més millor. I per fer-ho cal que tots els participants es sentin absolutament lliures, sense coerció de cap tipus. El que es busca és generar la inèrcia suficient com perquè la quantitat d'idees més o menys aprofitables que s'aportin, acabin generant-ne d'altres millors o més útils.
2-
Classificació de les idees. Després d'un primer pas absolutament caòtic (aquesta n'és, precisament, la gràcia), es busca en aquest segon aportar una mica de seny al conjunt d'idees generades. Es tracta de revisar les idees aportades i buscar-ne afinitats entre elles, trets en comú, similituds. Es generen, doncs, diverses categories que semblen definir diverses de les idees aportades i, així agrupar-les. Un cop feta la categorització, obtenim una visió molt més clara del conjunt d'idees aportades així com una sensació de major control.
3-
Selecció de les idees. Ara toca fer neteja. Revisar les idees aportades i quedar-se amb les veritablement rellevants o aprofitables, això és el que toca en aquest pas.
4-
Decisió. Per últim, de la llista d'idees seleccionades com a interessants, se n'escull aquella (o aquelles) que realment responen al plantejament i a les que volem apostar.
La tècnica de la pluja d'idees és, principalment, una tècnica basada en la quantitat, esperant que d'aquesta en sorgeixi la qualitat creativa desitjada.
Però, com dèiem al principi, no totes les tècniques creatives ens serveixen per a totes les situacions, per atacar totes les sessions creatives. El Brainstorming, per exemple, és una tècnica particularment útil per buscar respostes concretes a un plantejament creatiu. És veritablement idònia per a sessions creatives com buscar un nom o un títol per a un producte, servei o projecte, per exemple. En aquests casos, la concreció de la resposta buscada és tal que una tècnica com aquesta, en que la quantitat és la clau, funciona a la perfecció.
Però, és clar, no sempre la concreció creativa és el que busquem. De vegades els nostres plantejaments -molt particularment en les etapes creatives dels projectes- són molt amplis, de fronteres difoses i límits poc definits. El que busquem són idees complexes que tècniques seqüencials com el Brainstorming no sempre ens poden brindar.
Per aquest tipus de creativitat ens fa falta una tècnica diferent, més àmplia, més oberta. Una tècnica com la dels
Mapes mentals.
Imagina't-ho, potser millor, amb un cas real. Una empresa espanyola de productes d'higiene per a la llar es plantejà, a principis dels 90, un repte molt particular. Tenien un producte nou, una colònia familiar, a punt de sortir al mercat. Volien fer-ne una eficaç campanya de màrqueting, per descomptat. Però en aquella època, tal com ara, el país es trobava immers en una crisi econòmica important i, per tant, l'efectiu i les ganes d'arriscar-se no eren pas massa quantioses. El repte que es van proposar va ser el de fer una campanya de comunicació per donar a conèixer el producte, però amb la condició que el cost fos zero. Sí, així mateix: cost zero.
