8.2.15

Fracassar a meitat de preu


Com sempre, l'Scott Adams l'encerta de ple en il·lustrar un dels moments més penosos que ha de viure un gestor de projectes: aquell en què el seu cap accepta retallar un projecte sabent que serà un fracàs, sense importar-li les conseqüències.

Per descomptat, el/la cap té els seus motius, però per a algú que li queda per endavant la tasca de dur a terme un projecte que està condemnat al fracàs, les perspectives no són massa excitants.

Arribats a aquests punt, potser seria convenient recordar el famós triangle dels projectes, aquell que està format per tres cantons, a saber: Temps, Recursos i Abast.


I cal recordar-lo per no oblidar que cada un dels tres cantons, en moure's, en modificar-se, provoca que els altres dos s'hi adaptin. Així, si algú ens retalla els recursos (com en el cas de la tira còmica del Dilbert), caldrà més temps i/o reduir l'abast previst del projecte (podrem ser menys ambiciosos). O si és, per contra, el temps el que ens és retallat, caldran més recursos i/o retallar l'abast. Per últim, si se'ns demanar ampliar l'abast (ser més ambiciosos, que el nostre projecte faci més coses, arribi més lluny), caldran més recursos i/o més temps per arribar-hi.
És feina de qui gestiona projectes tenir sempre en compte aquestes relacions, però és igualment important fer-ho servir com a argument cada cop que algú ens negociï algun aspecte dels nostres projectes.

7.2.15

Com redactar una proposta de projecte (o avantprojecte)

Molta gent sovint em pregunta per un índex vàlid de cara a presentar una proposta de projecte (també anomenada avantprojecte). Just quan m'havia decidit a gravar un tutorial jo mateix, m'he ensopegat amb aquest vídeo en el que s'explica perfectament i amb el què coincideixo enormement.

Si teniu dubtes, però, deixeu-los als comentaris i us donaré el cop de mà que necessiteu.


1.10.14

Imprevistos VS Imprevisibles

Compte, no ens confonguem. No és el mateix una cosa imprevisible que una cosa imprevista.

Allò imprevist és alguna cosa que no vam preveure, alguna cosa que se’ns va escapar, alguna cosa que no vam creure que acabés tenint cap importància. Però que la va tenir. És a dir, que no era, en realitat, imprevisible. Es podia preveure. Els imprevistos, per  posar-ho fàcil, es podrien haver previst, però no ho vam fer.

Quan no podem complir un pla i diem allò de “és que ha sorgit un imprevist” estem, en realitat, admetent que hem planificat malament. Algú podria inclús dir que és totalment fals pretendre que els imprevistos “sorgeixen”. No sorgeixen, ja que existien abans de que ens colpegessin la cara. Ja existien i no vam saber identificar-los o tenir-los en compte. Per això, si el que busquem és una excusa per a un pla que no ha sortit com esperàvem, potser fora més lògic dir “ha sorgit un imprevisible”.

Els imprevisibles, ara sí, sorgeixen. I sorgeixen del no res. I sorgeixen quan més mal poden causar. Ens sorprenen amb la guàrdia baixa, i ens colpegen de forma immisericorde. No fa falta buscar excuses, els imprevisibles no es poden preveure. Donades les circumstàncies, era impossibles veure’ls venir. No podem més que intentar reaccionar a l’uppercut per evitar el K.O.

Per contra, hem de ser molt honests amb els imprevistos. Hem de reconèixer que es tracta, en realitat, d’un error de planificació, d’una omissió a l’hora de calcular els riscos d’un pla, d’un oblit, d’una negligència. I és culpa nostra, sempre ho és.

De res serveix tirar pilotes fora, excusar-se en suposades forces majors. Si no acceptem el nostre error de planificació no ho tindrem en compte el proper cop que planifiquem. I així fins a la fi dels temps (i dels recursos) seguirem pensant  que tot sortirà bé, que el vent sempre bufarà a favor i que si alguna cosa va malament, sempre serà culpa dels demés, de les circumstàncies, del món que conspira contra nosaltres.
Els imprevistos, com dèiem, no sorgeixen: els creem nosaltres.

21.9.14

La càrrega més pesada del lideratge


Sovint es parla del lideratge com una sèrie d'habilitats i funcions que, ben combinades, permeten a l'equip liderat excel·lir en les seves atribucions. Però poques vegades es parla d'un aspecte fonamental que qui aspira a ser líder necessàriament haurà d'afrontar.

Em refereixo a la pesada càrrega de la responsabilitat. Observeu aquest tall de vídeo extret de la sèrie Joc de Trons (Game of Thrones, HBO) (no conté spoilers, no patiu).




Ser Alliser ho deixa molt clar. Sap que s'ha equivocat. Sap que si hagués fet cas del que el Jon Snow li va dir tindria més possibilitats de victòria. Però també sap que va prendre la decisió que creia que era la més correcta. I ara ja no hi pot fer res.
És llavors quan necessita explicar-li al Jon Snow -el qual, per cert, reacciona molt bé, traient-li ferro a l'equivocació i admetent que no era una decisió fàcil-, què és el lideratge. I li ho explica fantàsticament bé.
Ser líder significa que tothom té una idea millor que la que un pren. Tothom pot dubtar de les decisions que es prenen. Però si qui dubta és el/la líder, llavors és quan, definitivament, ens aboquem al fracàs.

Qui lidera no pot mostrar dubte. Ha de prendre decisions difícils sabent que el destí del seu equip i de l'empresa que té entre mans està en joc i que les conseqüències poden ser fatals, pels objectius i per la moral.

Mai no es parla prou o amb prou èmfasi de la dificultat de portar al damunt aquesta càrrega. La de la necessitat de fermesa absoluta a l'hora de prendre decisions però també la d'haver de seguir liderant després de prendre males decisions, tot sabent que el teu equip pot estar pensant allò del "jo-ja-ho-havia-dit".

27.2.14

Learn how to use Open Project #1


It's a wonderful free tool that helps us plan our projects in the most efficient way possible. And, on top of it, it's quite easy to use.
Just follow this short tutorial and you'll be ready to use it.

Tutorial #1: Entering tasks and resources



Now that you know how to enter tasks and resources, you can learn how to get useful information out of Open Project in this other short tutorial.

Learn how to use Open Project #2

It's a wonderful free tool that helps us plan our projects in the most efficient way possible. And, on top of it, it's quite easy to use.
If you already learnt how to enter the tasks in our first tutorial, now you're ready to learn how to get valuable information out of it

Tutorial #2: Getting valuable information out of Open Project

26.2.14

Curs de Metodologies per a la Planificació de Projectes

Vivim uns temps en els que ens toca fer més feina de la que teníem abans i en menys temps. La "multitasca" s'ha convertit en habitual i ens costa molt no anar de bòlit, amb molts fronts oberts i amb moltes més desviacions sobre el previst del que ens pensàvem.
Prometem dates d'entrega que, o no complim o complim pagant un preu molt alt (d'hores extres, més recursos, retallades en la qualitat, etc.).

És per això que ens calen eines, tècniques i mètodes per planificar. I això, justament això, és el que veurem en el Curs de Metodologies per a la Planificació de Projectes que durem a terme al Colpis. Ja fa més de 10 anys que el venim fent, sempre amb un èxit enorme a tots els nivells.

Durant cinc dilluns a partir del 10 de Març, en sessions de tres hores, tractarem els següents temes:
  • Descobrirem quines són les tècniques que ens ajuden a planificar millor (el Gantt, el PERT, el CPM).
  • Aprendrem a utilitzar el programari que ens ha de facilitar el planificar (MS Project Open Project)
  • Analitzarem bones pràctiques
  • Escoltarem els consells dels experts, etc.
  • Descobrirem com preveure els imprevistos, con gestionar-los, com valorar-los i, si cal, esquivar-los.
  • Agafarem exemples reals per analitzar el perquè van fracassar o no es van poder complir. 
  • Treballarem tècniques que ens permetran reduir els marges d'error, afinar més en les nostres previsions.
  •  Veurem com planificar per entregar els projectes més ràpid, o més barats, o amb més qualitat.

En definitiva, treballarem tots els aspectes que, de manera transversal, ens permetran portar a terme un projecte, una idea, una proposta, una solució a un problema detectat. Ens permetrà, per dir-ho d'alguna manera, portar a terme allò que ens proposem.

Si us hi voleu apuntar, podeu fer-ho a través del Colpis. I si coneixeu a algú que li pugui ser útil, si us plau, feu-li arribar: ells ho agrairan i nosaltres també.

Us hi esperem!

30.1.14

7 reflexions sobre els 'imprevistos'

Una de les frases que més he sentit de boca dels meus clients que intenten treballar per projectes és: "És que en el nostre negoci hi ha molts imprevistos." Més enllà de quan certa pugui ser aquesta afirmació, he comprovat per experiència que la major part dels imprevistos es podien preveure.
Així que aquí us deixo amb 7 reflexions sobre els "imprevistos" esperant que us puguin ser útils.

1- El problema amb els imprevistos no és que no es puguin preveure, és que passen quan ja no queda temps per reaccionar.

2- No ens enganyem a nosaltres mateixos anomenant "imprevistos" a factors perfectament previsibles que, per mandra o oblit, no hem volgut fer l'esforç de preveure.

3- El pitjor dels imprevistos és que, un cop han passat, estem tan ocupats buscant-hi solucions que ens oblidem de preguntar-nos per què no els vam poder preveure.

4- La imprevisió du sempre a la improvisació. I la pròpia improvisació porta a més imprevisió.

5- En el moment en que en un projecte entrem en fase de "improvisació" per a solucionar un imprevist, convertim el nostre dia a dia en una ruleta russa en la que cada cop que premem el gallet el projecte pot morir.

6- Creure's bo improvisant és la targeta de presentació dels mals gestors de projectes.

7- El temps i els recursos que dedicaríem a preveure un imprevist no són més del 10-15% del temps i dels recursos que necessitarem per resoldre'l quan es faci realitat.

7.11.13

Els teus plans VS l'univers

He trobat aquesta tira còmica...

... i m'ha fet pensar en que s'aplica perfectament a la planificació de projectes. Els famosos "imprevistos". Les insistents "contingències". Les habituals "sorpreses". Aquí resideix, precisament, el mèrit del que intentem fer quan planifiquem: preveure l'imprevisible, planificar l'implanificable.

Per descomptat que hi ha moltes tècniques que ens permeten desvetllar els plans que l'univers ens té preparats, però la més rellevant en entorns on els imprevistos són elevats és la planificació per etapes.

En un projecte llarg en el que s'hi perceben molts imprevistos (perquè depenem de massa factors externs incontrolables), és molt més efectiu dividir el projecte en diferents fases temporals i començar a planificar al detall tan sols la fase més propera. En quan ens anem acostant a les següents fases ens serà molt més fàcil afinar en les seves planificacions concretes. Fer-ho abans és un contrasentit, doncs els marges d'error que haurem d'assumir seran prou grans com per no permetre'ns tenir les regnes del projecte.

2.10.13

Repráctica de los Árboles de Problemas y Objetivos

Ejercicio para l@s alumn@s de TBS-Barcelona Business School



Aquí tienes la oportunidad de practicar el uso de estas herramientas, ahora de manera individual para sacar todas las dudas que queden.
Necesitas el caso práctico Northpole sobre el que trabajar. Te lo puedes bajar haciendo click aquí.


INSTRUCCIONES:
Debes llevar a cabo un Arbol de Problemas y su posterior Árbol de Objetivos.
Deberán entregarse por escrito, ya sea a mano o a ordenador (no post-its!).

CRITERIOS DE EVALUACIÓN:
Se valorará positivamente la profundidad del análisis y la amplitud del mismo. Es decir, que el análisis sea muy detallado, nada superficial, que contenga matices, que demuestre que se ha llegado al fondo de la cuestión. La amplitud, por su lado, se refiere a que se analice todo lo que se debe analizar, todos los implicados, desagregando los grupos de manera relevante y útil para comprender la situación de la empresa. Cuantos más problemas en los árboles, mejor.

PLAZOS DE ENTREGA:
La plantilla deberá ser entregada en mano en los 5 primeros minutos de las siguientes clases:
Grupo A: clase del 9 de Octubre
Grupo B: clase del 10 de Octubre
Cualquier trabajo entregado más tarde de esos 5 primeros minutos de clase será corregido pero no contará para la evaluación contínua.


25.9.13

Repráctica del Análisis de Participantes

Ejercicio para l@s alumn@s de TBS-Barcelona Business School



Aquí tienes la oportunidad de practicar el uso de esta herramienta, ahora de manera individual para sacar todas las dudas que queden.
Por un lado necesitas un caso práctico sobre el que trabajar. Te lo puedes bajar haciendo click aquí.
Por otro lado, necesitarás la plantilla, para poder rellenarla. Te la puedes bajar haciendo click aquí.

INSTRUCCIONES:
Debes llevar a cabo un Análisis de Participantes, rellenando todas las columnas que practicamos en clase (Grupos, BD, BI, N/E, P/O, NECESIDADES e INTERESES).

CRITERIOS DE EVALUACIÓN:
Se valorará positivamente la profundidad del análisis y la amplitud del mismo. Es decir, que el análisis sea muy detallado, nada superficial, que contenga matices, que demuestre que se ha llegado al fondo de la cuestión. La amplitud, por su lado, se refiere a que se analice todo lo que se debe analizar, todos los implicados, desagregando los grupos de manera relevante y útil para comprender la situación de la empresa.

PLAZOS DE ENTREGA:
La plantilla deberá ser entregada en mano en los 5 primeros minutos de las siguientes clases:
Grupo A: clase del 7 de Octubre
Grupo B: clase del 8 de Octubre
Cualquier trabajo entregado más tarde de esos 5 primeros minutos de clase será corregido pero no contará para la evaluación contínua.


9.9.13

"Un objectiu sense un pla és tan sols un desig" (Antoine de Saint-Exupéry)

Antoine de Saint-ÉxupérySaint-Exupéry no era gestor de projectes. Diguéssim que no hi entenia ni d'objectius ni de plans. Però sí que hi entenia -i molt- de desitjos. Així que prendrem la seva paraula d'expert en desitjos per concentrar-nos en l'altra part de la seva frase.
Com podem evitar que els nostres objectius es quedin en això, en "desitjos", potser incomplerts? Planificant la nostra manera d'arribar-hi.

No importa quan ambiciós o modest sigui l'objectiu (tot i que a major ambició major la dependència d'un bon pla). Tant se val si és a llarg, mitjà o curt termini. Res no importa si no hi ha un pla, perquè allò que no es planifica difícilment serà assolit.

Hi ha una dita en anglès que m'encanta. "You're going nowhere fast". Vas molt ràpidament cap a enlloc. Molts semblen voler aplicar aquesta dita com si de saviesa popular es tractés, desistint d'invertir temps, abans de començar a treballar, en dibuixar els passos a seguir, en anticipar-se als obstacles i riscos, en preveure els imprevistos (sí, els imprevistos es poden preveure, es poden, fins i tot, evitar!).
I, justament, aquí està la clau, en aquesta inversió de temps inicial. La majoria, siguem honestos, prefereix "planificar sobre la marxa" (curiós eufemisme de la improvisació), potser creient que invertir temps en planificar és, en realitat, una pèrdua de temps.

Doncs deixin-me dir-los-hi a aquests insensats de la gestió, a aquests incubadors de projectes entregats fora de termini, amb sobrecost (per haver hagut d'invertir més recursos per recuperar el temps perdut) o amb una qualitat molt per sota del previst ("si no tinc més recursos i no puc entregar més tard no em queda més remei que no complir amb totes les especificacions"), deixin-me advertir-los,  que aquest plantejament és fals. En realitat, aquesta inversió és realment fructífera, tal com demostra aquesta gràfica.


En la gràfica es comprova que aquell que no dedica temps al principi del projecte a planificar és, efectivament, perfectament capaç de començar a executar el projecte sense dificultats. Aquestes dificultats l'estan esperant més endavant, quan la inèrcia del projecte l'hagi convertit ja en un tren de mercaderies de destinació incerta i que arribarà amb retard. És cap al final del projecte cap a on s'acumulen tots els retards provocats per la manca de previsió i per la constant necessitat d'anar invertint temps sobre la marxa en improvisar les maneres de recuperar-se d'un imprevist o d'una tasca que no ha sortit com esperàvem.

Per contra, aquell que dedica temps al inici del projecte a planificar el futur proper, tot i que compta amb un llançament més lent, recull els fruits d'aquesta inversió a partir de la meitat del projecte, quan les úniques rectificacions del pla que s'han de fer són petits matisos sense excessiva importància i, possiblement, fins i tot prevists dins d'algun pla de contingència.

Home-Page-ImagePlanificar amb antelació ens dóna la certesa de tenir perfectament controlades una sèrie de tasques emprendre. I, molt en particular, ens dona control i tranquilitat en la darrera part del nostre projecte, que és justament on, estadísticament, es posen en entredit les dates d'entrega i els pressupostos. És allí, en la recta final, en les darreres setmanes del projecte, on qualsevol petita desviació imprevista costa més de reconduir (falta temps, falten recursos, hi ha massa pressió), on les solucions als petits problemes no són senzilles ni barates, i on la major part de les solucions suposen renunciar ja sigui a entregar a temps, ja sigui a no passar-se del pressupost, ja sigui a prescindir i truncar alguns dels requeriments d'entrega.

Els mals gestors de projecte insisteixen, tot i així, en presumir de les seves habilitats improvisatòries, fent-ne bandera i proclamant als quatre vents les seves innates habilitats per fer-ho (per descomptat que són innates, si haguessin tingut que treballar-se-les no les haguessin adquirit), quan en realitat es passen tot el projecte creuant els dits esperant que tot vagi bé, posant-li ciris al primer sant que se'ls hi ve al cap, esperant que el destí els sigui favorable. Qualsevol cosa menys responsabilitzar-se ells mateixos del projecte i de les conseqüències de la seva deixadesa.

Dit d'una altra manera: més preocupacions al principi d'un projecte significa menys preocupacions al final. Invertir temps en guanyar temps, en estalviar recursos, en preservar la qualitat d'allò que s'ha promès entregar.

Això, senyores i senyors, exactament això és gestionar per projectes.

19.2.13

La corba de Maldecaps/Temps en la planificació d'un projecte



Més temps planificant al principi significa menys temps replanificant i improvisant al final. Així de fàcil. Invertir temps al principi del projecte en preveure el que ha de venir, planificant, ajustant els temps, els recursos, calibrant l'impacte de possibles riscos, és la fórmula "màgica" que ens dona el control sobre la feina que hem de desenvolupar en els propers mesos.

Ens dona la certesa de tenir perfectament controlat un seguit de tasques a realitzar. I, molt en particular, ens dona control i tranquil·litat en la darrera part de l'execució del nostre projecte, que és just a on, estadísticament, es comprometen les dates d'entrega i els pressupostos. És allà, en la part final, en les darreres setmanes, on qualsevol petita desviació imprevista del pla costa més de reconduir (falta temps, falten recursos, hi ha massa pressió), on les solucions als petits problemes no són senzilles ni barates i on la major part d'elles suposen renunciar ja sigui a entregar a temps, ja sigui a no passar-se del pressupost, ja sigui a arribar a assolir els criteris de qualitat prefixats.

Els mals gestors de projecte insisteixen, però, en presumir d'habilitats improvisadores, fent-ne bandera i proclamant-les part de les seves innates habilitats (evidentment que són innates, si haguessin hagut de treballar-les no ho haguessin pas fet), quan en realitat es passen tot el projecte creuant els dits esperant que tot vagi bé (oblidant aquella màxima que diu que en tot projecte el Sr. Murphy forma part, discretament, de l'equip de projecte).

Dit d'una altra manera: Més maldecaps al principi en planificar significa menys maldecaps al final. Invertir temps en guanyar temps, en estalviar recursos i en preservar la qualitat del que s'ha d'entregar.
Això, senyores i senyors, exactament això, és gestionar per projectes.

Post inspirat pel James P. Lewis i el seu llibre Fundamentals of Project Management.