"Planificar no serveix per res!", m'he sentit cridar alguns cops. A veure, deixem-ho clar. Planificar sí serveix d'alguna cosa, i tant que sí. El què no serveix per res és fer qualsevol d'aquestes coses que segueixen:
- Planificar sense detall: Tasques com Organitzar una jornada de conferències no és una tasca, és una fase. I necessita ser desglossada en més detall. Si no està desglossat fins al nivell de les tasques indivisibles no li podem dir "planificació" i, per tant, no serveix per res.
- No seguir el pla: Si tens un pla però no el segueixes (perquè no te'n refies, perquè està desajustat amb la realitat, etc.) no serveix de res. És més, és contraproduent.
- No fer seguiment del pla mentre s'executa: En oposició a l'anterior, executar el pla i no fer-li un seguiment per anar descobrint les desviacions, els riscos (que van prenent forma) i les oportunitats de ser més eficient, no serveix per res.
Cal, per tant, planificar mes a prop de la realitat (i això vol dir més curosament, amb més detall), executar seguint el pla de la manera més fidedigna possible (un pla, habitualment, és una visió optimista de la realitat futura, així que la seva funció és la de forçar-nos a executar de manera "ideal", quan més a prop hi estem, millor), i establir uns patrons de seguiment que ens permetin reaccionar davant dels imprevistos i dels imprevisibles.
Ja prou d'excuses i de tirar pilotes fora. Planificar serveix, però només a aquells que ho fan.
