Sovint es parla del lideratge com una sèrie d'habilitats i funcions que, ben combinades, permeten a l'equip liderat excel·lir en les seves atribucions. Però poques vegades es parla d'un aspecte fonamental que qui aspira a ser líder necessàriament haurà d'afrontar.
Em refereixo a la pesada càrrega de la responsabilitat. Observeu aquest tall de vídeo extret de la sèrie Joc de Trons (Game of Thrones, HBO) (no conté spoilers, no patiu).
Ser Alliser ho deixa molt clar. Sap que s'ha equivocat. Sap que si hagués fet cas del que el Jon Snow li va dir tindria més possibilitats de victòria. Però també sap que va prendre la decisió que creia que era la més correcta. I ara ja no hi pot fer res.
És llavors quan necessita explicar-li al Jon Snow -el qual, per cert, reacciona molt bé, traient-li ferro a l'equivocació i admetent que no era una decisió fàcil-, què és el lideratge. I li ho explica fantàsticament bé.
Ser líder significa que tothom té una idea millor que la que un pren. Tothom pot dubtar de les decisions que es prenen. Però si qui dubta és el/la líder, llavors és quan, definitivament, ens aboquem al fracàs.
Qui lidera no pot mostrar dubte. Ha de prendre decisions difícils sabent que el destí del seu equip i de l'empresa que té entre mans està en joc i que les conseqüències poden ser fatals, pels objectius i per la moral.
Mai no es parla prou o amb prou èmfasi de la dificultat de portar al damunt aquesta càrrega. La de la necessitat de fermesa absoluta a l'hora de prendre decisions però també la d'haver de seguir liderant després de prendre males decisions, tot sabent que el teu equip pot estar pensant allò del "jo-ja-ho-havia-dit".
