He trobat aquesta tira còmica...
... i m'ha fet pensar en que s'aplica perfectament a la planificació de projectes. Els famosos "imprevistos". Les insistents "contingències". Les habituals "sorpreses". Aquí resideix, precisament, el mèrit del que intentem fer quan planifiquem: preveure l'imprevisible, planificar l'implanificable.
Per descomptat que hi ha moltes tècniques que ens permeten desvetllar els plans que l'univers ens té preparats, però la més rellevant en entorns on els imprevistos són elevats és la planificació per etapes.
En un projecte llarg en el que s'hi perceben molts imprevistos (perquè depenem de massa factors externs incontrolables), és molt més efectiu dividir el projecte en diferents fases temporals i començar a planificar al detall tan sols la fase més propera. En quan ens anem acostant a les següents fases ens serà molt més fàcil afinar en les seves planificacions concretes. Fer-ho abans és un contrasentit, doncs els marges d'error que haurem d'assumir seran prou grans com per no permetre'ns tenir les regnes del projecte.