Els fonaments del nostre projecte. Això és el que és, en realitat, la informació. Començar un projecte sense haver recol·lectat un bon munt d'informació rellevant sobre el tema principal, els secundaris, els participants, els afectats, sobre les organitzacions implicades, sobre les vessants tècniques, sobre el sector, sobre tants i tants aspectes que incidiran en el nostre projecte, començar un projecte, insisteixo, sense això, és el més gran dels errors que un pot cometre en atacar un projecte.
Dues observacions al respecte de la informació en un projecte.
Necessitem quantitat i qualitat. Dit d'una altra manera, necessitem molta informació i que aquesta sigui fiable. Sense ambdues, les (moltes) decisions que haurem d'anar prenent al llarg del nostre projecte estaran basades en:
a) Prejudicis.
b) Idees preconcebudes.
c) Suposicions.
d) Rumors.
e) Mentides.
f) Veritats parcials.
g) Etc.
Sent com és la base per entendre l'escenari del projecte, així com per poder donar-li forma a la nostra proposta, però també per fer les nostres estimacions de temps i de costos,
oblidar això és abocar-se al fracàs o, en el millor dels casos, deixar l'èxit o el fracàs del projecte en mans de la fortuna.
Les piles i piles d'informació sobre el nostre escenari són, insistim, els fonaments del projecte que estem a punt d'edificar. Si aquests són febles, tous o tremolen, també ho farà tot el que hi edifiquem al damunt, el nostre projecte.
De maneres d'extreure informació sobre l'escenari n'hi ha moltes, començant per les entrevistes personals, qüestionaris i demés sistemes personals de recollida d'informació, també podem fer servir estudis de mercat, bibliografia, observació del terreny, estadístiques pre-existents i així un llarg etcètera. Tan sols la nostra experiència en el sector ens podrà dir de quina d'aquestes mines d'informació en traurem més or, però cal sempre conèixer les diferents tècniques existents en el nostre sector per tal de poder fer servir, precisament, les més convenients en cada cas.
Els que tot això obliden cauen de quatre grapes en errors molt bàsics. El més comú acostuma a ser intentar entrar en la fase creativa a donar-li forma a la proposta sense haver, primer de tot, recollit informació i, segon, processat aquesta informació en la part d'anàlisi, amb les eines pertinents (DAFO, Stakeholder's analysis, etc.). Es combinen en aquests casos dues premisses equivocades:
1-
Creuen tenir una molt bona idea al cap i no semblen voler que la realitat, l'escenari, els hi espatlli o els posi contra les cordes en demostrar que tota idea, per definició, té punts febles.
2-
Les presses per entregar un avantprojecte a qui ens ha demanat el projecte pesen molt i fa que es passi de puntetes pels primers punts -més llargs, més feixucs, potser- per intentar anar ràpidament al moll de l'os que, segons ells, és la part creativa.
L'
efecte, en ambdós casos, és exactament el mateix: una proposta incompleta, que oblida riscos (i, per tant, no se'n protegeix) i que menysprea oportunitats que podrien fer molt millor el seu projecte. En aquests casos, si el client no se n'adona i "compra" la proposta, el desastre pot ser monumental. L'equip de projecte no podrà dur a terme el projecte tal com l'havia pensat (donat que alguns dels riscos no percebuts esdevindran reals) i els canvis a que obligaran aquests imprevists encariran el projecte, allargaran el temps i impediran que s'assoleixi l'abast del projecte promès al client que, amb tot el dret del món, estarà francament descontent.
És d'importància capital doncs que encetem els nostres projectes posant tots els nostres esforços en recol·lectar quanta més informació capital i fiable possible del nostre escenari per tal de poder encarar la resta del projecte amb garanties.
Aquest Top 10 estarà format per un total de 10 posts, que s'aniran publicant periòdicament. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10.
Dos aclariments:
1- Aquest Top 10 és el meu. No pretén ser transferible.
2- Qualsevol Top 10 és reduccionista, deixa coses fora.
|
