Nova participació al Màster en Polítiques Públiques de l'IDEC

El temps passa de pressa, però dos anys entre edicions del màster se'm fan llargs. A poques aules un formador té la sort de trobar-se amb un perfil com el del Màster en Polítiques Públiques que organitza l'IDEC des de ja fa una pila d'anys. És un perfil molt jove, de gent d'arreu del món i amb una característica comuna: les ganes d'aprendre.
Això permet al formador concentrar-se en les dinàmiques i la sedimentació de l'aprenentatge, la qual cosa no només facilita la feina, sinó que la fa encara més divertida i agraïda.

Per si fos poc, a més de la motivació per l'aprenentatge, aquesta gent porta una empenta i unes ganes de canviar el món que em motiva encara més per donar-los el que han vingut a buscar: eines per fer-ho, eines i mètodes per canviar el món i donar-li la forma que volen.
A això ens dedicarem, en cos i ànima, en els propers dies.

Com es genera la creativitat?

Si vols desfermar més creativitat en la teva organització, necessites admetre una mica de contaminació. És la sorra en la ostra la que crea la perla.

Aquesta enginyosa frase (que m'arriba via el Tumblr de startupquote), amb el seu paral·lelisme sobre la perla dins la ostra, en Fred Wilson ha posat el dit a la nafra.
La gran majoria de les organitzacions que conec no poden ser creatives degut a una gestió de les persones massa estàtica i immobilista. Assumint que la creativitat no és altra cosa que la recepta perfecta de diversos ingredients i inspiracions que, correctament combinats, donen com a fruit una idea diferent que mai no ha tingut ningú, sense els estímuls adequats, aquesta recepta anirà mancada d'algun ingredient, qui sap si l'essencial, el diferenciador, el que separa la frontera entre una simple millora d'alguna idea preexistent i un avenç, un salt qualitatiu cap al futur.

Les organitzacions que, com a política de recursos humans, per tal de millorar la productivitat dels seus empleats opta per limitar els seus accessos a internet (no Twitter, no Facebook, no email personal) o, fins i tot, la interacció entre ells mateixos a l'oficina, estan abonant el terreny per extirpar qualsevol brot de possible creativitat de la seva força humana.

D'altra banda, però, val a dir que a molts i moltes caps no els fa cap gràcia, de bones a primeres, que la seva gent sigui massa creativa, que pensi massa, vaja. Així els va.