Dins del Curs de Desenvo-lupament Turístic que ha organitzat el COLCPIS hi figura un mòdul de Gestió de Projectes que jo mateix tinc la sort d'impartir. En la sessió d'ahir dijous vam estar treballant l'Enfocament del Marc Lògic, i més en concret l'Arbre de Problemes, una de les meves eines metodològiques preferides dins del món dels Projectes.La sessió va ser molt interessant, amb tres grups de treball independents que desenvolupaven el mateix cas pràctic i l'anàlisi del qual els va portar a conclusions molt semblants.
El motiu d'aquest post és, en realitat, fer un homenatge a aquestes noies que encaren cada classe amb l'esperit disposat a aprendre, deixant-se portar per les dinàmiques, participant contínuament i no tenint cap por d'afrontar eines complexes o casos difícils. Per a un professor és sempre una experiència excepcional el descobrir "mirades d'aprenentatge", àvids de coneixement i d'estris per a la millora. Això té especial mèrit en aquest cas doncs és conversa habitual entre els/les col·laboradors/es del curs la sorpresa que ens va reportar conèixer-les.
El motiu de la sorpresa no és un altre que el fet de que el curs s'enmarca dins d'un programa d'Inserció Laboral, i els que ja fa temps que ens dediquem a això de la formació i hem tingut experiències amb altres cursos ocupacionals sabem que el perfil d'alumnes acostuma, per norma general, a presentar un adotzenament considerable, una motivació per l'aprenentatge gairabé nul·la i un esperit més proper al "passotisme" del que seria desitjable. Res a veure, com us deia, amb aquest col·lectiu de noies, que només per trencar la norma, per sortir-se del tòpic i per trencar-nos els esquemes ja mereixen totes les nostres lloances.Aquí us deixo, a mode d'humil homenatge, algunes fotos de les "responsables", amb els seus corresponents Arbres de Problemes: Hi són les dues Patricies, la seva homònima italiana Patrizia, l'Àngels, la Cecilia, la Sàsquia, la Sònia, la Maria, la Carme, la Gemma i la Isabel.
