30.1.07

Planificació - el joc de pintar la casa

Ja se sap que jugant es pot aprendre molt. Aquí tens un petit joc de planificació que, com a repte que és, et permetrà posar-te a prova. En acabat intentarem treure'n profit de tot plegat.

Imagina la següent situació. Una parella acaba d'entrar a viure en un pis. El pis en qüestió té tres habitacions i en volen pintar les parets de colors ben llampants i moderns. Per posar-ho fàcil, direm que les tres habitacions son exactament iguals en dimensions i característiques.
Volen donar-hi a cadascuna de les quatre parets de cada habitació dues capes de pintura per tal de que el resultat sigui el més professional possible.
L'Anna i Miquel, que així es diuen els protagonistes de la nostra història, tenen les mateixes habilitats a l'hora de pintar; dit d'una altra manera, ambdós pinten igual de bé i de ràpid.
Per donar una capa de pintura a una habitació, un dels dos (tan se val qui doncs, com dèiem, son igual de bons i ràpids pintant) necessita un dia sencer.
Només ens queda tenir en compte que el tipus de pintura que utilitzem necessita d'un dia d'assecat; és a dir, que entre que pintem la primera capa i la segona cal que esperem 24 hores per tal de que estigui ben assecat.

Així doncs, amb aquestes dades, cal que intentis organitzar la feina de l'Anna i del Miquel per tal d'aconseguir que acabin de pintar les dues capes de cadascuna de les tres habitacions en el menor temps possible.

Agafa paper i llapis i intenta resoldre aquesta enigma de planificació. En quan creguis tenir una proposta prou ràpida, segueix llegint per descobrir-ne les diferents possibilitats i comparar-les amb la teva.

Solució (o solucions)

Una de les solucions més habituals a aquest enigma acostuma a ser la que distribueix les feines de l'Anna i del Miquel de la següent manera:
1er dia: L'Anna pinta la primera capa de la primera habitació i el Miquel pinta la primera capa de la segona habitació
2on dia: L'Anna pinta la primera capa de la tercera habitació mentre que el Miquel descansa doncs les altres dues s'estan assecant
3er dia: L'Anna pinta la segona capa de la primera habitació mentre que el Miquel pinta la segona capa de la segona habitació
4t dia: El Miquel pinta la segona capa de la tercera habitació
5è dia: L'habitació tercera acaba d'assecar-se

Aquesta és una solució ben vàlida però, si et fixes, deixa en la planificació resultant força espais buits, moments en que, per un motiu o un altre, algun dels recursos, l'Anna o el Miquel, romanen de braços creuats sense poder fer res.

Anem a veure una segona opció, a veure si aconseguim millorar l'anterior disminuint els temps morts que alguns recursos pateixen.
1er dia: L'Anna i el Miquel, tots dos junts, pinten la primera capa de la primera habitació. Com que ho fan junts podem entendre que ho faran en la meitat de temps, és a dir en mig dia. Així, en la segona meitat del dia, ambdós, també junts, es dediquen a pintar la primera capa de la segona. Si et fixes, fins aquí no hi ha cap guany respecte a la primera solució.
2on dia: Pel matí, l'Anna i el Miquel, junts, pinten la primera capa de la tercera habitació. Per la tarda, ja hauran passat 24 hores des de la finalització de la primera capa de la primera habitació, així que ambdós es poden posar a pintar-ne la segona capa. Com has vist, hem aconseguit, mitjançant la participació conjunta dels recursos, avançar la finalització d'una de les tasques el que ens ha permès avançar-ne l'inici d'una altra de posterior, guanyant així un temps molt valuós.
3er dia: Ara només ens queda que tots dos pel matí facin la segona capa de la segona habitació i, per la tarda, la segona capa de la tercera habitació.
4t dia: Aquí ja només ens queda esperar a que s'assequin. Hem guanyat un dia sencer amb aquesta versió.

Però encara voldria donar-te una altra versió, aquesta sense guanys significatius respecte a aquesta última però que crec que et donarà un altre punt de vista força interessant.
1er dia: l'Anna fa la primera de la primera i el Miquel la primera de la segona.
2on dia: l'Anna fa la primera de la tercera i el Miquel la segona de la primera (com?, perquè? que no s'està assecant? ... ho comentem al final)
3er dia: l'Anna fa la segona de la segona i el Miquel la segona de la tercera. I ja està.
4t dia: s'assequen les dues últimes.

Estic segur de que poder t'has sorprès en veure que el Miquel, el segon dia, semblava no respectar el temps d'assecament de la primera habitació. Doncs no és així; veuràs, intentaré explicar-me.
Si jo començo a pintar el primer dia a les 9 del matí la paret Nord de la habitació primera, quan podré tornar a pintar al damunt d'aquesta mateixa paret Nord? Doncs si, ho has encertat, el segon dia a les 9! És a dir, que si sempre pinto les quatre parets de cada habitació en el mateix ordre, les 24 hores d'assecat m'afectaràn des del començament i no des del final, guanyant així encara més temps.

Recapitulant, hi ha dos temes fonamentals que m'agradaria compartir amb tu.
Per una banda allò que se'n diuen planificacions tenses. Si el que busquem es velocitat a l'hora d'enllestir els nostres projectes, no ens podem permetre planificacions en les que, com en la primera solució presentada, hi ha moments en que alguns recursos no poden fer res. D'aquesta manera perdem capacitat d'acció i, per tant, velocitat. El que hem de buscar en aquests casos és que tots els recursos estiguin treballant sempre, sense interrupcions, aconseguint així el que s'anomena planificació tensa.
Cal anar amb compte però doncs les planificacions tenses, tot i ser a priori més ràpides, també comporten més risc, doncs no tenim cap possibilitat de, davant algun inconvenient o incidència, redirigir els nostres passos i reestructurar la nostra planificació. Dit d'una altra manera, si en una planificació tensa tenim un imprevist, una mena d'efecte dominó ens abocarà indefectiblement a no poder-nos-en recuperar amb facilitat. Per contra, una planificació no tensa, és a dir amb temps morts pel mig, tot i ser menys eficaç inicialment, ens comporta una certa seguretat en saber que podrem reaccionar en cas de compromís.

I la segona cosa que volia compartir amb tu és el fet de tenir sempre al cap que a) combinant diferents recursos amb habilitats semblants podem aconseguir altes prestacions i moltes millores, i b) que els temps d'espera que aparèixen en els nostres projectes (com el assecat de la pintura) cal aprofitar-los per no quedar-nos quiets a l'espera sinó per seguir treballant en una altra línia d'acció i aconseguir així que el tren no s'aturi.

Com veus, fins i tot en un escenari tan reduït com el que plantejàvem hi ha espai per a múltiples possibilitats i, sobretot, per diverses maneres de millorar les teves planificacions.

Cap comentari: