15.10.18

Coses que no haig de fer amb les meves presentacions de Powerpoint I


Segueixo trobant-me, de tant en tant, amb articles tan exasperants com aquest, en els que es proposa eliminar l'ús del Powerpoint (o de qualsevol altre sistema de diapositives digitals) de les aules, adduint que és perjudicial per als alumnes i per al seu aprenentatge.

I no seré jo el que eviti criticar el mal ús del Powerpoint a les classes, a les ponències o a les reunions, però d'aquí a demanar que s'elimini hi ha una gran diferència, que és la mateixa que proposaria abolir les pissarres, els pupitres i fins i tot, si m'apuren, els professors i els alumnes. (Aquí hauria de dir-se que aquests camins ja s'han començat a recórrer: hi ha classes sense pissarres, sense pupitres i fins i tot sense professors o alumnes, en les versions a distància de l'aprenentatge). No, no seré jo el que no sigui exigent amb les diapositives de Powerpoint. De fet, permetin-me ser exigent, molt exigent.

Coses que no haig de fer mai amb les meves presentacions de Powerpoint (I): Usar-lo com a guió.

Si el primer que faig quan tinc que preparar una classe nova, una ponència o una reunió és obrir el Powerpoint, malament anem. Hi ha dues pars en tota presentació: el fons i la forma. I no ens equivoquem, el més important és el fons. El fons és allò que hem vingut a comunicar. És allò que ens han demanat que transmetem. Sense aquest fons, res té sentit. La forma, per contra, és el suport, el canal, és la manera de que aquesta transmissió funcioni. Si el primer que faig és obrir el Powerpoint vol dir que estic pensant més en la forma que en el fons.

El primer que haig de fer per prepar una presentació és... [redoble de tambor]... pensar. Pensar en què vull dir, primer. I després, com estructurar-lo. I, finalment (només finalment), quina forma tindrà.



Si el primer que faig és obrir el Powerpoint significa que ja tinc molt clar que l'utilitzaré com a guió. És a dir, que seré d'aquells presentadors lamentables i avorrits fins al col·lapse de l'audiència que es col·loquen de perfil al públic, amb un ull en la pantalla i l'altre en el respectable per, completament de costat (perdent així bona part del contacte visual, tan important en comunicació, perdent igualment capacitat expressiva no verbal), buscar en les diapositives allò que ha de recitar. Ho hem vist moltes vegades: el presentador mig de costat, callat després d'acabar l'exposició d'un dels subtemes de la seva presentació, mira a la pantalla i passa la diapositiva per descobrir del que toca parlar ara. "Ah, sí! —exclama, com il·luminat—, "ara parlarem d'això!".

Hi ha un nivell d'inutilitat més profund, en aquest tema, que és el del presentador que es gira COMPLETAMENT cap a la pantalla per llegir les dues centes paraules que ha embutit en una diapositiva concreta. No ho dubtin, ens les llegirà totes. Però d'aquesta gent ja no vull parlar-ne, que pertanyen a un passat que espero que no torni mai més: els presentadors juràssics.

Aquest article forma part d'una sèrie que s'irà publicant periòdicament, per cobrir tots els errors més habituals en l'ús del Powerpoint per donar classes o per fer presentacions.

1 comentari:

Unknown ha dit...

M'encanta Marc, és una crítica genial i estic totalment d'acord, vaig intentar fer servir altres eines durant la carrera i sí que són molt mes impressionants i innovadores, però també consumeix molt més temps fer-los.

Si el que has de dir és interessant per si mateix no cal sorprendre amb el suport en què ho comuniques. Les pel·lícules amb grans efectes especials tendeixen a ser les que tenen pitjors arguments.

Una abraçada,

Jorge Burrull